Regió7

Regió7

Roger Súria | Atleta
ENTREVISTA Roger Súria Atleta

«Vull una cursa ràpida i passar a la final del Mundial, en les lentes tothom té opcions»

El fondista del Petromiralles-CA Igualada debutarà dimecres en les sèries dels 3.000 m obstacles del Campionat del Món sub-20 a Cali

Roger Súria, amb la plata conquerida fa uns quants dies a l’estatal sub-20, a Torrent (València) | CA IGUALADA

El dia abans d’agafar l’avió cap a Colòmbia, l’atleta del Petromiralles-CA Igualada Roger Súria reconeixia a parts iguals la il·lusió que li fa la primera convocatòria internacional i les ganes de prendre’s un parell de setmanes de vacances després d’una temporada reeixida però llarga. El fondista nascut el 2003 a Agramunt participarà dimecres a les sèries dels 3.000 metres obstacles del Campionat del Món sub-20 d’atletisme que té lloc a Cali (Colòmbia).

En quines condicions arriba al campionat?

Tots els integrants de la selecció hem estat una setmana concentrats a Segòvia, perquè l’altitud, uns mil metres, és semblant a la de Cali, i d’aquí ja sortirem cap a Colòmbia. Fins al moment de venir cap aquí, he continuat entrenant-me amb Carles Castillejo.

El seu tècnic ha participat en quatre Jocs Olímpics. Des de quan l’entrena?

Des del setembre, tot just portem una temporada. Jo estudio ara a Mollet del Vallès un grau d’Emergències i Protecció Civil i necessitava un grup per entrenar-me, vaig demanar una beca al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, me la van donar i vaig entrar al grup del Carles.

Continua formant part, això sí, del Club Atlètic Igualada.

Sí, i tant!, fins l’any passat m’entrenava a les pistes d’Igualada, i ara si el cap de setmana soc a Agramunt i necessito fer sèries o algun tipus d’entrenament en pista, també vaig a Igualada.

El canvi d’entrenador ha millorat les seves expectatives?

Sí, he passat a entrenar-me molt més, de fet ho faig set dies la setmana. A l’inici de temporada em vaig haver d’acostumar al canvi, però les meves marques van començar a millorar molt. Jo sabia que volia ser entre els millors en els 3.000 metres obstacles i buscar la mínima per al mundial.

Aquesta era la seva fita des que va començar el curs?

Sabia que jo podia estar en 9 minuts i 5 segons, el que demanava la federació espanyola. Vaig fer una bona temporada de cros i, en els 3.000 metres en pista coberta, vaig fer 8.28. Per tant, podia ser a prop dels 9 minuts en els obstacles. El primer objectiu era buscar el podi a l’estatal, perquè tenir la mínima, per si sol, no és una condició suficient per anar al campionat, ja que també la poden tenir altres atletes.

De fet, ho va fer a l’inrevés.

De cop, la federació va rebaixar les mínimes en totes les proves, i va deixar la dels 3.000 m obstacles en 8.56. I jo, en un control al Serrahima, a mitjans de juny, els vaig córrer en 8.55.61.

En aquest punt, tocava el repte del campionat d’Espanya, que s’havia de celebrar un mes després a Torrent (València).

Rubén Leonardo també tenia la mínima, i hi havia un altre atleta que hi estava molt a prop. Per això, m’havia d’assegurar quedar primer o segon a l’estatal, i vaig poder aconseguir la plata.

La mínima de World Athletics era 9.08, però la federació espanyola la va anar encarint. Quan va saber que tenia la marca a les seves cames?

De fet, vaig anar fent marques que m’ho anaven indicant. Un dia, vaig córrer en 9.20 sense entrenar-me, un altre 9.10 corrent sol, i en el Campionat de Catalunya absoluta vaig acabar tercer amb 9.04.

Quedi clar que l’altura dels obstacles dels atletes sub-20 és la mateixa, 91,4 cm, que en la categoria absoluta. Quines expectatives té del Mundial?

Gaudir i intentar passar a la final. És la meva primera internacionalitat, i tinc la 22a marca d’un total de 43 atletes. Tot dependrà de les sèries: si són lentes, tothom podrà entrar a la final.

El marroquí Salahedinne Ben Yazide té el millor registre de la temporada, amb 8.19.63, i l’etíop Samuel Firewu, el 2n, amb 8.19.82. Després, un atleta amb 8.27, i la resta, 8.37 o més.

Del 15 al 22 només hi ha 4 segons de diferència, i això en un 3.000 obstacles no és res.

Quin tipus de corredor és?

Prefereixo ritmes alts. Abans, no tenia canvi per a un final ràpid, ara tinc un 1.500 ràpid, però així i tot prefereixo una cursa a bon ritme, si va lenta tothom té opcions.

I, a més, hi ha massa trànsit, cames, colzes...

Jo sortiré a donar-ho tot, crec que seran unes semifinals ràpides i a veure què surt.

I després?

Vacances! L’any vinent continuaré amb els obstacles, com a sub-23. Però abans del canvi, l’11 de desembre, es fa l’Europeu de cros a prop de Torí, i intentaré ser-hi.

Compartir l'article

stats