Quiosc

Regió7

Contemplar paisatges de Catalunya per un forat

El navarclí Joan Escalé publica una guia amb trenta excursions per anar a conèixer foradades, finestres i ponts naturals

Des de la Foradada del Montsià s’observa el delta de l’Ebre. joan escalé | ALEX GUERRERO

A la recerca de l’originalitat per publicar un llibre amb continguts inèdits o poc tractats, dins l’extens univers bibliogràfic de les guies excursionistes de Catalunya, el navarclí Joan Escalé (1960) va posar el focus en les meravelles geològiques que coneixem com a foradades, finestres i ponts naturals. Com el de les Arnaules, una passera de roca ubicada al terme de Manresa i propera al Pont de Vilomara. O com la famosa Roca Foradada de Montserrat, un espectacle de la naturalesa visible des de molts punts del territori. Fins a trenta meravelles com aquestes dues trobem a l’índex de la que fins ara és la darrera obra del bagenc, actualment germà i professor a La Salle Gràcia, de Barcelona.

Joan Escalé és un excursionista expert amb un ampli bagatge | ARXIU PARTICULAR

«El que a mi m’agrada és l’excursionisme clàssic: una mica de patrimoni, una mica de botànica, una mica de geologia, una mica d’història ... i si hi ha una ermita en el camí, s’ha d’anar a veure», explica el navarclí, a qui de petit ja li agradava la natura. No en va, a casa i els amics el coneixien com el Nan de les cuques, perquè sovint portava un animal a les mans, ja fos una sargantana o una serp.

Una arcada de postal en un indret emblemàtic del massís del Garraf. La Roca Foradada de Bruguers, al massís del Garraf, és un caprici geològic que es pot admirar des de sota (una tanca evita que la gent s’hi enfili). L’excursió no arriba als 3 km i es pot completar amb la visita a les restes del castell roquer d’Eramprunyà i les espectaculars vistes sobre el delta del Llobregat. ARXIU PARTICULAR

«Vaig anar al moviment juvenil que hi havia a la parròquia de Navarcles, i tinc molt bon record de dos monitors, en Josep Pascuet i el Llorenç Ferrer», rememora Escalé, viatjant amb la memòria als temps de les sortides al bosc i les acampades que van fer créixer en aquell jove l’interès per la natura i la muntanya. «A tot arreu on he anat com a germà de La Salle he intentat transmetre aquesta dèria per l’excursionisme i he creat agrupaments escoltes», afegeix el bagenc, membre de l’esmentada comunitat gracienca des de fa uns quants anys. Al cor del popular barri barceloní «hi tenim catorze nois immigrants sense papers que tenen més de 18 anys» per ajudar-los a fer camí en la nostra societat.

El Bastareny crea un espectacle d’aigua i pedra. La vall del Bastareny ens proporciona meravelles com el pont de l’Afrau, entre l’afrau del torrent i la serra de la Muga. El conjunt és d’una bellesa paisatgística extraordinària i el gaudim amb un itinerari llarg, de més de 16 km, i costerut però tècnicament fàcil des de Bagà. Els jocs visuals de l’aigua i la possibilitat de remullar els peus fan de l’itinerari una excursió molt adient a la primavera i l’estiu. ARXIU PARTICULAR

Cims, carenes i forats

Escalé ha donat moltes voltes però està convençut que té encara molts llocs per conèixer: serà qüestió de creure-s’ho si ho diu algú que ha fet més de dos mil cims, inclosos els 213 pics de més de tres mil metres del Pirineu catalogats, algú que ha recorregut multituds de rutes i senders i un expert que es va ocupar durant quatre anys de la secció de novetats bibliogràfiques de la revista Vèrtex. El 2019, el navarclí va publicar la guia El Pirineu català per les crestes. De la Mediterrània a l’Aneto (Ed. Alpina); i el 2020 va sortir Els meus primers cims (Ed. Alpina). Un llibre per a escaladors i gent més avesada a la muntanya i un altre per als qui s’hi volen iniciar.

Les Arnaules, un pont a tocar del Llobregat. L’autor proposa conèixer el pont de les Arnaules fent una ruta senzilla des de l’ermita de la Salut, a Viladordis (Manresa). Pel camí es veuen tines de vi. ARXIU/FRANCESC GALINDO

«Per al següent, volia fer alguna cosa original, i vaig pensar en les foradades ... fins que vaig saber que ja hi havia dos altres projectes similars», explica Escalé. L’un era de Jordi Lloret i l’altre d’Antoni Satorra, tots dos malauradament morts en els darrers anys. Cap dels dos llibres finalment no es va arribar a editar. De Lloret, però, en va aprofitar el bagenc l’inventari de les foradades, ponts naturals i finestres elaborat a internet juntament amb la manresana Montse Ubach, concretament en el blog Sarawak.

Dos forats de costat al Pujol de la Mata. A la zona de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac trobem una singularitat: dues foradades de costat. En una, però, cal arrossegar-se per entrar-hi. ARXIU PARTICULAR

A més d’oferir als lectors un recull d’elements geològics i naturals, Escalé proposa en el seu volum trenta itineraris repartits arreu del país. «Al voltant d’una foradada hi ha una bona excursió i, amb l’excusa d’anar-la a veure, pots gaudir també de tot allò d’interessant que hi ha a l’entorn», afirma.

Per posar un exemple, en el camí cap a la foradada del Pujol de la Mata, el navarclí convida a admirar l’església romànica de Sant Martí de Mura, la població des d’on parteix la ruta, un bosquet de pi roig proper i el roure del Parrac, que, tot i estar ja mort, permet constatar les grans dimensions que tenia. Un cop s’arriba al destí desitjat, és curiós constatar que al costat de la foradada n’hi ha una altra en forma de passadís i per creuar-la cal arrossegar-se.

El primer pas que va fer Escalé va ser revisar l’inventari elaborat per Ubach i Lloret a Sarawak i ampliar-lo amb noves informacions aportades per experts com David Hita (Montserrat), Joan Vidal (Solsonès i Collbató) i Jordi Farràs (Berguedà), entre altres col·laboradors d’arreu de Catalunya. Una feina coral que va permetre ampliar en 80 mencions la llista inicial. «D’aquest gruix de més de dues-centes foradades i ponts naturals en vaig triar trenta per al llibre», afegeix Escalé.

La geologia mana

Tot i la voluntat d’oferir un mostrari prou representatiu de tot el territori, hi ha zones geològicament més propícies que d’altres. «Al Pirineu, en ser granític, no se’n fan, de foradades, per trobar-ne cal conglomerat o roca calcària», explica el navarclí, que exemplifica el comentari citant que de la Vall d’Aran només hi ha un cas en el llibre, els Arcs del riu Malo. «Es tracta d’una beta de marbre», puntualitza. I dels Prepirineus, un parell d’indrets, a banda i banda del Cadí.

En canvi, altres serralades com les de Prades, Montsià, Besseit i la Prelitoral ofereixen més meravelles naturals d’aquest tipus per la seva condició calcària. Un altre exemple el trobem al Pallars Jussà, a l’entorn d’Abella de la Conca: el Forat dels Lladres ens ofereix una visió esplèndida de dos arcs consecutius. En una ruta que demana una certa perícia grimpant, l’excursionista fins i tot pot gaudir d’un bany refrescant al congost del Foradot. «Cal badar i gaudir de tot el que es pot gaudir», es referma Escalé, que destina els beneficis a l’oenegé Acnur d’ajuda als refugiats. El llibre es pot adquirir a llibreries o bé demanant-lo a jescale@lasalle.cat (l’aportació solidària, en aquest cas, és major).

Escalé alimenta un corpus bibliogràfic que arrenca el 1876

El coneixement que té Joan Escalé d’allò que s’ha publicat sobre excursionisme es plasma en el projecte del Corpus Bibliogràfic Excursionista Català (cbec.cat), on es dona notícia de les publicacions, les guies i els mapes que s’han editat al país des del 1876, data de la fundació del Centre Excursionista de Catalunya, fins avui en dia. «Abans no hi havia llibres temàtics perquè el transport era sobretot públic i el que et permetia era arribar a un lloc i explorar tot el que hi havia en aquell indret, per això les guies eren sobre una zona», explica Escalé. L’auge del vehicle privat va possibilitar anar i tornar en un mateix dia a qualsevol lloc del país, i això va fer augmentar la publicació de guies sobre aspectes concrets.

Compartir l'article

stats