Dotze d’octubre i el Barça gairebé fora d’Europa. Des de l’any 1984, quan el Metz va deixar fora els blaugrana de l’enyorada Recopa, que gairebé no es recorda una caiguda tan ràpida. És cert que tot s’ha accelerat perquè hi ha el Mundial, però també que l’equip de Xavi no té gas per competir amb els millors del continent. L’Inter no ho és, però ahir va reduir l’ADN blaugrana a una èpica que serveix de poc.
Les contres de Dzeko i Lautaro, amb el bon suport de la mitja i les arribades dels laterals, van ser incontrolables per a un equip a qui no se li pot retreure res quant a actitud, però sí quant a aptitud. Ahir, Piqué, sortint en la foto del primer gol, i Busquets, superat en l’inici de la segona part, van tornar a demostrar que la seva època a passat. Sembla que tornarà tocar a passar pel purgatori de la Lliga Europa. Una altra prova per a l’equip, el club i el sofert aficionat
Xavi va tornar a provar de reforçar el centre del camp, com havia fet en el partit d’anada. En aquesta ocasió, però, no va despenjar el lateral esquerre, Marcos Alonso, sinó el dret, Sergi Roberto, per trobar superioritat. En els primers minuts el Barça va intentar sobretot centrades a l’àrea, per descol·locar els tres centrals de l’Inter, i passades a l’espai per passadissos interiors, però els extrems no estaven afortunats i els interiors tampoc no desbordaven.
La primera ocasió clara va arribar en un córner. Lewandowski va poder rematar, però Mkhitaryan va salvar el gol damunt de la línia. Va ser un miratge, perquè el Barça no feia oportunitats i va ser l’Inter qui va poder marcar. Una falta lateral llançada magistralment per Çalhanoglu la va rematar Dzeko al travesser. La pilota no va entrar de miracle, Piqué va rebutjar com va poder i Lautaro no va aprofitar la segona ocasió.
El partit era això, domini del Barça, sense gaire perill, i contre molt destacades de l’Inter, com una amb un xut fluix de Mkhitaryan i, sobretot, una altra en un córner en contra. Gavi va perdre l’esfèrica i es va generar un 3 contra 2. Afortunadament, Dumfries va disparar contra el ninot Ter Stegen.
La cosa no feia bona cara, però el Barça es va activar. Hi ajudava Onana, que trasmetia poca seguretat, com en un xut de Sergi Roberto en què va deixar la pilota morta, però a la qual Lewandowski no va arribar. Després, en una centrada del polonès rematada a fora per Raphinha. I finalment, el gol. El mateix brasiler lluita una pilota gairebé perduda al córner i cedeix amb vista perquè Sergi Roberto la posi al cor de l’àrea petita i Dembélé afuselli el primer gol. L’èxit va semblar tranquil·litzar el Barça i Raphinha va estar a punt de fer el segon, però el seu xut parabòlic va anar a fora per poc. El descans salvava l’Inter.
I l’inici de la represa va veure la seva millor versió, en una segona part més que boja. El Barça va tornar a arrencar a còpia de centrades, però es va veure sorprès per una acció que va sorgir del no-res. El central Bastoni envia una pilota a l’àrea des del seu camp i Piqué, mal situat, massa endarrerit i sense marcar la línia, fa vista. No veu Barella, qui controla i remata per empatar.
La bogeria total
El Barça va reaccionar força bé a la gerra d’aigua freda i el partit es va convertir en una anada i tornada en què podia marcar qualsevol dels dos. En aquest context, tot el que Busquets encara pot reservar de qualitat es dilueix. Després d’un xutet de Pedri, el centrecampista de Badia va perdre dues pilotes seguides. A la segona, l’Inter no va perdonar i Lautaro Martínez, amb qualitat, va rebre la pilota de Dzeko i va marcar l’1-2, amb un xut que va picar els dos pals abans d’entrar.
Xavi va fer els canvis, tard, i el Barça es va abonar a l’èpica, centrada en rematades de Lewandowski en posicions complicades. A deu minuts per al final, però, el polonès va caçar una pilota morta a l’àrea, va rematar caient i l’esfèrica va picar en Bastoni abans de superar Onana.
S’hi podia tornar a creure i, de fet, el Barça va tenir el 3-2 en una combinació entre Pedri i Ansu en què el davanter va tornar a demostrar la seva falta de confiança en no rematar. A sobre, en el minut 90, amb tot l’equip a dalt, Onana serveix de porta, Lautaro corre, mira i cedeix a l’acabat d’entrar Gosens qui afusella Ter Stegen. El Barça, com a mínim, es va salvar de l’eliminació definitiva perquè Lewandowski va empatar amb un espectacular cop de cap i perquè Ter Stegen va fer una parada impressionant davant de Bellanova. Falta un miracle en què poca gent creu.
