Poca gent recordarà d’aquí a una anys que l’adeu de Piqué com a jugador al Camp Nou va ser en un partit guanyat per 2-0 a l’Almeria. Es pot dir que serà una pregunta de trivial. Però segur que molts recordaran un parell de frases en el seu discurs de comiat. «De vegades estimar és deixar marxar» i «ara sento que és el moment de donar-nos aire, però tornaré». No podia deixar indiferent el comiat d’un jugador tan especial, que va jugar 83 minuts abans de ser rellevat per Christensen i que es va mostrar molt emocionat, tant després del partit com ja abans de l’enfrontament.
Començant per l’inici, encara amb el ressò del reconeixement a Piqué en l’ambient, el Barça s’hauria pogut avançar en el marcador gràcies a un penal dels moderns que s’assenyalen ara. El cop de cap de Ferran va ser tocat amb el braç, d’esquena, per Kaiky, i el VAR va determinar que això ara és pena màxima. El públic va demanar que el llancés l’homenatjat, però aquest el va cedir a Lewandowski, que el va executar tan malament com va saber, al pal i a fora.
La primera meitat va ser un quasi monòleg local en què la falta de precisió va evitar una golejada. Ferran va ser qui va generar i va tenir les ocasions més clares, però es va estavellar amb Fernando o amb la seva pròpia falta de punteria. L’Almeria no sortia del seu camp, però una errada de juvenil de De Jong en una passada paral·lela va deixar Ramazani sol davant de Ter Stegen. El davanter belga va entrar en el joc del porter i aquest li va parar el xut amb la cama estirada.
L’ensurt no va fer canviar el partit i les ocasions encara van ser més clares. Les millors, un xut de l’omnipresent Ferran que va salvar Kaiky a sota la porteria i, sobretot, una contra amb dos davant el porter. Ferran la va passar a Dembélé i aquest, amb el cap i tota la porteria de cara, va rematar fatal cap al cos de Fernando. Un cop de cap de Pedri i una rematada de De Jong, després d’una bona aproximació andalusa, van tancar la primera part.
I la segona part no podia començar millor. L’Almeria es va atrevir a sortir a l’atac i va ser enxampat a la contra. Passada llarga de Busquets cap a Dembélé i aquest fa l’acció que podria fer molts cops. Entra per la dreta, deixa asseguts dos defensors i col·loca amb una subtilesa poc habitual la pilota lluny de l’abast del porter Fernando.
El més difícil estava fet, però el francès estava entestat aseguir regalant errades clamoroses. En una jugada semblant, va retallar el porter i, amb dos defenses a sota la porteria, es va entortolligar i no va arribar a rematar.
Xavi va començar a fer canvis i, gairebé tot seguit, un dels acabats d’entrar va intervenir en el 2-0. Alba centra al cor de l’àrea, Ansu remata, Fernando torna a opositar a internacional i el rebot cau en De Jong, que afusella el segon.
Amb el partit ja decidit, el Barça ho va voler fer bonic i va perdre unes quantes ocasions de marcar per recrear-s’hi massa. A l’altra banda, cap notícia ofensiva de l’Almeria fins a un xut desviat de Ramazani. Des del minut 83, gairebé ja no hi va haver partit. Substitució de Piqué, comiat al camp i volta d’honor, discurs i passadís després del duel. Piqué marxa amb l’equip tan líder com ha estat ell.
