Quan va reprendre la seva relació amb el món de les arts marcials, l’abril del 2019, amb 41 anys, el navarclí Fernando Alonso no es plantejava participar en competicions oficials. De cap manera! En realitat, no va tenir en compte aquesta possibilitat fins el gener passat. Enguany, però, el bagenc ha viscut el seu bateig de foc en l’àmbit competitiu i els resultats han superat totes les expectatives. Aquest octubre, quatre mesos després d’aconseguir el cinturó blau de la modalitat jujitsu brasiler (BJJ), en la qual s’ha especialitzat, Alonso es va proclamar campió de la seva categoria de pes (més de 82,3 Kg) i d’edat (M3, més de 41 anys) de la Copa d’Europa.

El navarclí durant un combat a la Giland BJJ 2022 | ARXIU PARTICULAR

Aquesta competició és la segona de més nivell i anomenada d’Europa. De fet, el diumenge, 03 d’abril, el navarclí es va imposar, en el seu debut a nivell continental, a la Giland BJJ, el campionat més prestigiós d’Europa, tot i que aleshores encara era cinturó blanc i, per tant, va prendre part en les proves d’aquesta categoria. L’impacte de la irrupció de Fernando Alonso a les competicions de jujitsu brasiler ha propiciat que la Federaçao Internacional de Jiu Jitsu Desportivo (FIJJD) el reconegués com el millor cinturó blau de l’any, tot i tenint en compte els esportistes de totes les categories de pes i d’edat.

La represa d’una antiga passió

L’anhel de practicar i conèixer una o vàries arts marcials havia acompanyat el bagenc Fernando Alonso des de la infantesa. El navarclí va poder immergir-se en el món del karate entre els 12 i els 18 anys, període en el qual es va entrenar regularment a les instal·lacions del Gimnàs Bosch Karate de la seva població. Tot i això, durant aquest lustre, només va participar en un campionat de Catalunya de l’estil Kodokan. Fernando Alonso va pujar al tercer graó del podi, però els estudis i la feina van interrompre la seva formació i el navarclí no va reprendre la relació amb les arts marcials fins fa tres anys i vuit mesos. Fernando Alonso es va inscriure al Gimnàs Viturtia de Manresa per «conèixer i practicar el jujitsu tradicional, que podrien definir com el conjunt de cops, estrangulacions, luxacions, projeccions, sotmetiments al terra i submissions que configuraven les tècniques de lluita cos a cos dels antics samurais». Onze mesos després, quan es preparava per a la prova que li permetria passar del cinturó blanc al groc, l’esclat de la pandèmia va derivar en el confinament domiciliari i les posteriors restriccions de la mobilitat. Però Fernando Alonso no estava disposat a interrompre la seva formació i, com que havia de desplaçar-se sovint a Caldes de Malavella per les seves obligacions professionals, va eludir una aturada que semblava inevitable tot i traslladant la seva activitat esportiva a l’escola d’arts marcials TMC Girona. Això sí, el navarclí va haver de canviar de modalitat: del jujitsu tradicional al brasiler. I així va descobrir l’art marcial que més l’apassiona. «Va ser un fet casual. El jujitsu brasiler requereix molta destresa i és molt estratègic, com una partida d’escacs. S’utilitzen totes les tècniques del jujitsu tradicional menys els cops, però d’una manera menys marcial, menys ortodoxa, per la influència del judo. La fase decisiva dels combats s’inicia quan un dels dos oponents cau a terra», detalla Alonso.

Des del juliol del 2021, el navarclí s’entrena al Gimnàs Esport 7 Judo de Manresa, que acull una filial de l’Acadèmia Óscar Corrales de jujitsu brasiler, amb seu central a Esplugues de Llobregat. «No, no m’havia plantejat competir fins aquest gener. Ara ho recomano a tots els practicants. És la forma idònia de veure si la teva evolució és efectiva», conclou Fernando Alonso. No en va, les dues primeres experiències competitives li van reportar el títol de campió de Catalunya i el subcampionat d’Espanya.