El 2 de desembre del 2010 va ser una data de no retorn per a molta gent. La FIFA es va reunir a Zuric per triar les seus de dos Mundials per primer cop a la seva història. El seu president. Joseph Blatter, va alegar que era per poder treballar amb més previsió. La realitat era que ho feien per poder treure partit econòmic, i d'altre tipus, el més ràpidament possible, dels beneficis que per a l'organisme, i els seus membres, tenia concedir la Copa del Món als dos països que el van rebre. Rússia va guanyar Anglaterra en l'elecció del 2018. La del 2022 encara va ser més polèmica. Es va atribuir a l'emirat de Qatar que, contra tot pronòstic, es va imposar a la candidatura dels Estats Units. La tria va representar que el país nord-americà s'ho prengués com un insult.
Cinc anys després, l'FBI, l'oficina d'investigació dels Estats Units, dinamitava la FIFA revelant tot l'aparell de corrupció que la presidia. Blatter, que volia el Mundial per als Estats Units, va caure i la següent Copa del Món, la del 2026, va ser atribuïda al país de les barres i les estrelles, Canadà i Mèxic. Però la competició del 2022 no es podia canviar de seu. Tothom hi hauria perdut massa. Qatar ha aprofitat aquests dotze anys per fer una immensa campanya de neteja d'imatge a través de l'esport, amb organització de proves de motor, un Mundial d'atletisme i la compra d'equips com el París Saint-Germain. El Mundial es veia llunyà, però ja és aquí i ara es torna a fer palesa la porqueria que amaga sota l'estora.
Efectes letals per al clima
La primera decisió quan es va saber que Qatar acolliria el Mundial va ser decidir que no es podria jugar a l'estiu, amb temperatures de més de 40 graus. Això suposava que s'havia d'aturar la competició a tot el món per disputar-lo en dates més benevolents. Aquests dies, a Doha amb prou feines es passa dels 30 graus. Tot i així, set dels vuit estadis que l'acolliran estaran equipats amb aire condicionat i sis d'ells han estat construïts de bell nou en un radi de 45 quilòmetres.
Qatar 2022 deixarà un llegat d'una nova ciutat (Lusail), cent nous hotels, setze complexos flotants i unes emissions enormes de diòxid de carboni durant el mes en què duri la competició. Els activistes ja han avisat que la visita d'1,2 milions de persones en un espai tan reduït, en el país de més dispersió de CO2 per habitant, provocarà un gran impacte. Qatar ja és coneguda pels Grans Premis de motos de nit i amb llum en tot el circuit. Ara, just després de la trobada pel clima de Sharm el Sheikh, sembla aberrant aquesta despesa. Els organitzadors, per la seva banda, fan bandera de dir que serà el primer campionat "neutre en carboni" i posen com a exemple l'Estadi 974, fet amb contenidors, que no necessita aire condicionat i que serà desmuntat i reaprofitat. Ni molts estadis com aquest no pal·lien els efectes de la resta de mesures.
Damunt dels morts
Aquesta Copa del Món es jugarà marcada per l'ombra dels centenars de treballadors morts en les obres per als estadis i la resta d'infrastructures. Nomes 313.000 persones dels 2,6 milions d'habitants de l'emirat són qatarianes. La resta són estrangers que hi han anat a treballar. Fins al 2016, la majoria eren poc menys que esclaus procedents de països com Nepal, Índia i Bangla Desh. Havien pagat entre 700 i 2.600 euros per viatjar al Golf i allà esdevenien propietat dels amos, que decidien quan podien sortir del país. Les condicions inhumanes van provocar la mort d'almenys 6.750 treballadors, més que en cap altra cita d'aquest tipus, que tornaven als seus països en taüts i sense que les famílies en rebessin gairebé compensacions, ja que en molts casos les morts van ser atribuïdes a "causes naturals".
Durant la disputa del campionat, totes les persones que visitin Qatar, ja sigui per turisme, o per feina, es trobaran amb alguns d'aquest treballadors. El 95% de la força laboral de Qatar la fan treballadors vinguts de fora, els que atenen en hotels, restaurants, estadis o botigues. Faran la millor cara que tinguin, però segurament en aquell moment estan sent objecte de grans abusos. Alguns d'ells, segurament, serà deportats de nou cap al seu lloc d'origen sense rebre els diners promesos. Així ha passat amb els pocs que s'han atrevit a revoltar-se intentant exigir el seus drets. Almenys aquests dies, les seves reclamacions tenen una finestra oberta al món i alguns futbolistes de països com Noruega, que no és al Mundial, Alemanya, Dinamarca o els Països Baixos ja s'han posicionat en contra d'aquesta situació. Però ja sembla massa tard i, el que és pitjor, tot s'oblidarà a partir del 19 de desembre.
Dones relegades
Les periodistes occidentals que aquests dies s'han traslladat a Qatar ja han estat alliçonades de com s'han de vestir. Res d'anar amb tires o amb vestits massa curts. El país gairebé les amaga, víctimes d'un sistema de tutela per part de l'home que impedeix que siguin lliures. No hi ha una llei clara, però sí un seguit de normes i de costums que provoquen una restricció total dels seus moviments. És cert que Qatar només ocupa el lloc 42 en el rànquing mundial de desigualtat, a causa de l'alt nivell educatiu de les seves dones. Aquestes, però, no tenen interioritzat què significa lluitar pels seus drets i deixen de fer-ho.
D'aquesta manera, tot aquest control deriva en episodis d'ansietat de les pròpies dones, d'un augment de la violència de gènere i limita les possibilitats d'escapar-se, per por de no tenir manera de sobreviure. A Qatar, a més, gairebé tota la població viu a Doha, la capital, motiu pel qual apartar-se de l'assetjador és gairebé impossible. Aquests dies, tot i les normes, es faran algunes excepcions, com passa a la veïna Aràbia Saudita, on des de fa un temps hi ha unes quantes llibertats més, cada com que s'hi juguen tornejos com la Supercopa d'Espanya. Quan la festa s'hagi acabat, tot tornarà a ser com abans.
Persecució del col·lectiu LGTBIQ+
Qatar ja ha prohibit durant els propers dies qualsevol demostració d'amor entre persones de mateix sexe. Al puritarisme existent, i que també afecta aquest tipus de comportaments en heterosexuals, s'afegeix una persecució de tot el col·lectiu LGTBIQ+. El fet que s'hagin prohibit els braçalets i les banderes amb l'Arc de Sant Martí només és la punta de l'iceberg. Els membres d'aquest col·lectiu hi han de viure en la clandestinitat i, tot i que sobre el paper el codi penal no parla de penes de mort, no es pot assegurar que no n'hi hagi hagut. Així, moltes vegades els afectats del país resolen la seva situació amb un matrimoni "lavanda", entre un gai i una lesbiana, per exemple, per no aixecar sospites.
Els suborns per aconseguir-lo, l'amenaça climàtica, els treballadors morts, l'anorreament de la dona i la persecució als col·lectius per motiu d'orientació sexual. Un repòquer que converteix Qatar 2022 en insostenible en un món normal. Com que aquest cada cop ho és menys, tot s'oblidarà diumenge, quan comenci l'espectacle.
