Pedregà, un campió del Dakar i assistent de luxe

Guanyar el Dakar és un dels objectius de tots els esportistes que afronten el ral·li més mític del món. Aconseguir-ho en la teva segona participació sembla que t'elevi a un estatus superior per sempre més. Però en aquesta cursa, un dels elements que llueixen més és la solidaritat i la companyonia entre tots els participants. Per aquest motiu, si amb el pas del temps cal arremangar-se per ajudar als altres, alhora que s'intenta gaudir de la cursa, es pot fer, ni que apareguis al palmarès com al millor d'una edició passada.

El navassenc Joan Manuel González Corominas, conegut com Pedregà, va ser un pioner. El 2006, quan tenia 37 anys, va guanyar el Dakar en la categoria de quads. La seva gesta va semblar aleshores que quedava en segon pla per dos motius. El primer, que va coincidir amb la primera victòria de Marc Coma en la categoria de motos. El segon, que la quads tot just estava a les beceroles i no estava tan diferenciada, ni establerta com en l'actualitat. Però va vèncer amb un Bombardier, amb més de quatre hores d'avantatge sobre el francès Antoine Morel quan la cursa s'acabava encara al Llac Rosa.

La trajectòria del Pedregà, que ja havia quedat segon l'any anterior, quan els quads no estaven establerts com a categoria independent, va veure un altre podi, la tercera posició del 2010, quan la cursa ja havia arribat a Amèrica del Sud. En total, 23 victòries d'etapa en cinc participacions, ja que en les del 2007 i 2009 va haver d'abandonar quan era líder i la del 2008 no es va disputar per l'amenaça terrorista a Àfrica.

Reaparició en dos vehicles

Durant tot aquest temps, el pilot navassenc va deixar la competició i va crear el seu propi equip d'assistència. El Pedregà Team va tenir una trajectòria de deu anys a la cursa fins que, en l'edició passada, es va embrancar en la nova categoria de clàssics. Al costat del seu amic José Vidaña va fer de copilot d'un Toyota que van portar fins a la setzena posició final de 129 vehicles que van acabar. Alhora, seguia dirigint la formació d'assistència.

I enguany, després del quad i els cotxes, arriben els camions. Portarà un Mercedes-Benz 1638, amb el dorsal 907, al costat del copilot de Jaén Rafa Muñoz i del navegant alacantí Jorge Toral. A part de la intenció d'arribar a la meta, farà d'assistència de quinze equips d'Argentina, Itàlia, Veneçuela i set comunitats autònomes de l'estat espanyol. De fet, les aspiracions són grans, ja que el camió que conduirà va quedar 29è en l'edició passada, quan el portaven Jordi Celma, Xavi Ribas i el propi Toral.

Davant d'aquest repte, per al qual ja ha viatjat cap a l'Aràbia Saudita, el Pedregà reconeix que "espanta una mica, perquè és un camió, tot i és diferent i no hi estic acostumat. És una novetat perquè no l'he portat pel desert. No sé com anirà, però sí que sé que vaig amb dos companys molt bons i que ho passarem bé". Disset anys després del seu triomf, si acaba la prova i ha ajudat companys, haurà obtingut un altre triomf, ni que no tingui trofeu.

Subscriu-te per seguir llegint