Moi Torrallardona: "Enyoro l'aventura de les curses a l'Àfrica"

Sis anys després de la seva última participació, un podi a Amèrica del Sud, torna a una cursa que va guanyar el 2016. I amb el mateix equip. Moi Torrallardona afronta la seva dotzena presència al Dakar en un escenari diferent a l'acostumat, sense els totpoderosos Kamaz russos en pista i amb possibilitats de tot. La fiabilitat i l'experiència són les seves virtuts i d'això se'n vol aprofitar l'equip De Rooy, aquest cop amb dos acompanyants molt joves.

Com i quan va sorgir l'oportunitat d'enganxar-se al Dakar d'aquest any?

Va ser en un test en què vaig anar a treballar amb l'equip. Vaig conèixer Mitchel [Van den Brink] i m'ho va demanar. No buscava l'oportunitat, ja havia sorgit i havia dit que no. Aquest cop, el fet d'anar amb dues persones tan joves i de fer el Dakar a Àsia, la qual cosa s'afegia a les experiències a Àfrica i Amèrica, va comptar molt. A més, he vist la cursa els últims anys des d'una perspectiva diferent i tot això m'ha ajudat a fer-ho.

L'absència dels Kamaz obre les oportunitats de guanyar la cursa?

I tant! Sense els Kamaz, i també els Maz, bielorussos, la cursa ha perdut molt però ha guanyat competitivitat entre els equips menys professionals. Els mitjans i pressupostos de Kamaz i Maz són exagerats. La cursa era una lluita desigual.

Ara mateix, el camió del pare de Mitchel, Martin Van den Brink, es segon a la general. Ell és el cap de files de De Rooy?

No hi ha caps de files. Els quatre camions de l'equip surten a donar-ho tot. Qui queda darrere en una etapa surt l'últim l'endemà i porta una caixa de recanvis per ajudar els altres. Nosaltres ja l'hem portada un dia. Més endavant, pot ser que hi hagi ordres d'equip, però no de moment.

Treballa amb dos pilots molt joves, Mitchel, de 20 anys, i Jarno van de Pol, el mecànic, de 23. Quines diferències hi ha respecte dels pilots més veterans amb qui havia treballat?

Al revés d'allò que tothom creu, són dos nois madurs i sensats, no els faig de pare. Sí que en algun moment comentem ritmes de cursa i d'altres coses. Mitchel té talent per guanyar el Dakar. Ha de tenir paciència i una bona màquina, i li arribarà la sort.

Quines diferències percep entre aquest Dakar a Aràbia dels que s'havien corregut a Amèrica o Àfrica?

Tots els Dakar han estat diferents. És una cursa de velocitat. Els deserts són més grans aquí que a Amèrica del Sud, hi ha més velocitat i la navegació també és més difícil. Tots els Dakar m'han agradat. Amèrica tenia una gran varietat de paisatges i enyoro l'aventura de les curses a Àfrica. Allà hi havia més etapes en línia i diferents països. Era un viatge d'aventura. Tant a Aràbia com a Amèrica són curses de velocitat.

Com han anat els primers dies? Era previsible la irregularitat, amb bons resultats combinats amb problemes?

El ral·li és molt llarg, però s'ha de ser regular. Costarà molt recuperar el temps que vam perdre amb les quatre punxades del segon dia, però les etapes són més llargues i difícils i poden passar coses.

Veu possible un tercer podi?

Tot és possible, però de moment no hi penso. Surto a córrer cada dia i fer etapes sense problemes. Fins i tot al començament hauria estat més còmode no haven fet tan bons resultats a la pròleg o a l'etapa 1. Millor haver passat desapercebuts.

Com estan sent les etapes? A algú se li pot fer llarg, el ral·li?

A diferència dels anys anteriors, les jornades són molt llargues. Molts dies arribem gairebé quan es fa fosc. S'ha acabat allò de fer una volta ràpida i ser a mitja tarda al campament. Sempre hem d'invertir és de sis hores en cada tram especial.

Com està veient la cursa en les altres categories?

Hi ha més quilòmetres i més temps de conducció. En cotxes, els Audi sembla que demostren superioritat, almenys en rendiment tècnic. A veure si no es trenquen. No ho sembla. En motos tot és molt competitiu. Són els herois del Dakar. Arrisquen molt i acaben fent una cursa d'eliminació. Hi ha molts pilots amb talent i capacitat de guanyar.