WATERPOLO / LLIGA CATALANA DE 1A DIVISIÓ MASCULINA

El CN Manresa vol recuperar el temps perdut

L'equip masculí que dirigeix David Torilo fa un pas de gegant a Olot en l'intent de recuperar la categoria estatal

David Torilo dona indicacions a l'equip durant el partit d'Olot

David Torilo dona indicacions a l'equip durant el partit d'Olot / SIMON NOGUERA

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

«Va ser una victòria de club», afirma David Torilo del triomf que el CN Manresa va obtenir a la piscina del CN Olot (9-11) en una jornada clau pel futur de l’equip. Un autocar ple d’aficionats va viatjar a la capital de la Garrotxa per donar escalf a un grup jove que vol retornar el waterpolo masculí de la històrica entitat a les categories estatals d’un esport que, a la ciutat, ha donat noms de la talla de Manel Estiarte, Jordi Payà, Carles Sanz, Albert Canal i els germans Gaspar i Toni Ventura, entre altres. L’afirmació de l’entrenador té tot el sentit: «el club està empenyent molt per ajudar-nos, i això és molt motivador».

De moment, els punts sumats aquesta jornada permeten el Manresa afermar-se en el liderat de la Lliga Catalana de Primera Divisió, la més alta del context autonòmic i la quarta en la jerarquia del waterpolo estatal. L’equip ha aconseguit 9 victòries en 9 partits, queden 4 jornades i té 1 partit pendent i ja suma 2 punts més que els olotins, que han disputat 10 enfrontaments

Però Torilo avisa: «això encara no està fet», ja que pel camí queden compromisos prou complicats com per exigir que ningú baixi la guàrdia. «El proper a casa contra el Sant Adrià (18 de febrer), la visita al Caldes i el darrer a la nostra piscina amb el Santa Eulàlia seran difícils, a la primera volta ens va costar guanyar», afegeix el tècnic egarenc que es va formar al CN Sabadell. «Vaig aterrar fa cinc mesos i la resposta dels jugadors ha estat molt bona», explica, recordant que en aquells inicis en plena canícula estiuenca va insistir en la idea que «no hi ha temps, hem d’aprendre ràpid i agafar la forma».

«Hi ha partits que es compliquen i el grup ha exhibit mentalitat, hi ha hagut un canvi», afirma Torilo. «Abans, miraven massa als factors externs per explicar les ensopegades, però els he canviat aquesta mentalitat», afegeix: «la nostra preocupació ha de ser fer bé la nostra feina, perquè sovint quan els partits es posen difícils és més pels nostres errors no forçats, per demèrits propis, que no pas per l’encert del rival».

En aquest sentit, Torilo posa d’exemple el partit contra el principal contrincant. «A Olot vem gestionar molt bé anar per davant en el marcador, el nostre ritme és tan alt que a vegades obres l’ampolla i surt tot el líquid disparat». Tot i que l’equip està invicte, però, l’entrenador té clar que hi ha molt marge de millora «a nivell tècnic, en el pla defensiu, hem de ser més dinàmics en atac i aprendre el tempo per fer l’última passada i definir, també hem de millorar la circulació en situacions d’home de més, ... però bé, per això entrenem i l’equip ha après ha patir».

Jugar de ‘locals’ a Olot

David Torilo assegura que «de moment no hi penso» en l’ascens a la Segona Divisió estatal. Però no se li escapa a ningú que el CN Manresa vol recuperar jerarquia. El primer pas serà concretar la feina feta a la Lliga Catalana de 1a i acabar líder, amb la recompensa de jugar una segona fase amb dos altres equips de diferents punts d’Espanya dels quals només el primer accedirà a l’eliminatòria final a doble partit. Qui la guanyi, pujarà.

Els resultats no estan garantits i Torilo només pot prometre esforç i dedicació. El que tampoc no fallarà és el suport del públic: «a Olot hi van anar una vuitantena de persones, semblava que juguéssim a casa». Afició, directiva, tècnics i jugadors s’han conjurat per aprofitar l’oportunitat i lluitar per tornar a tenir un estatus que es va perdre el curs 2012-13 quan, tot i quedar cinquens de la Segona Divisió estatal (Oriol Muns, el 6 de Torilo, ja hi era, igual que Jordi López, actual tècnic del femení), l'equip va perdre la categoria. Aquella i totes les altres, perquè el club va desaparèixer per problemes econòmics i l'esquadra masculina va estar unes temporades fora de combat i va haver de recomençar el camí des del fons del pou.

Subscriu-te per seguir llegint