Futbol/Primera Catalana

La Pirinaica queda òrfena de Juan Simón, el seu fundador i soci número 1 del club

La cerimònia funeral per una de les ànimes de l'entitat, mort als 71 anys, tindrà lloc aquest dijous al migdia al tanatori Mèmora

Juan Simón, fundador de la Pirinaica, en una imatge recent

Juan Simón, fundador de la Pirinaica, en una imatge recent / Arxiu particular

Jordi Agut

Jordi Agut

El FC Pirinaica s'ha quedat aquest dimecres sense una de les ànimes del club, el seu fundador i soci número 1 de l'entitat Juan Simón Ortega, que ha mort als 71 anys en no poder superar una malaltia que l'afectava des de feia un any. Simón, que mai no va voler ser president de l'entitat vermella, rebrà l'ofici fúnebre aquest dijous a les 12 del migdia al tanatori Mémora de Manresa, on se li fa la vetlla.

Simón era originari de San Jerónimo, a prop de Sevilla. Es va traslladar a Catalunya de ben jove al costat del seu pare, constructor, i de seguida es va instal·lar al barri de la Mion Puigberenguer de Manresa, on va viure des de llavors i on va formar una família amb cinc fills. Va treballar a Aigües de Manresa fins a la seva jubilació. Un dels seus fills, Iván, explica que "el 1979, al barri, no hi havia cap equip federat i ell, al costat del seu amic Diego Alpáñez, van crear el club. Llavors es va construir el camp de futbol i tota la vida es va dedicar a fer créixer el club, des de baix de tot fins al punt on es troba ara". I és que el primer equip de la Pirinaica va assolir l'estiu passat l'ascens al seu graó més alt, la Primera Catalana, on està competint aquesta temporada.

El carnet de soci número 1 d'aquesta temporada de Juan Simón

El carnet de soci número 1 d'aquesta temporada de Juan Simón / Arxiu particular

L'Ivan explica que "ha estat col·laborador del club fins al final. Va estar involucrat en tasques com ara portar el bar, aplanar el camp quan encara no era de gespa artificial, marcar-lo o preparar els partits". En cap moment "no va voler ser president de l'entitat, malgrat haver-lo fundat. La definició del meu pare era el d'un treballador", tant en el club, com en la seva ocupació professional. Destacava, sobretot, "quan calia fer reparacions. Anaven totes al seu càrrec. Ara sí que és un club amb cara o ulls, però el 1979 van arrencar des de zero i ell es va haver de moure per tot".

El fill del fundador de la Pirinaica revela que Simón "era més sevillista que bètic", per la seva procedència, tot i que tampoc no ho divulgava gaire perquè solia dir que "ell era de la Piri, el seu cor era vermell al cent per cent, no crec que hi hagi ningú que ho sigui més". També recorda que "va lluitar molt pel camp de gespa artificial, reclamant que ens tocava tenir-lo. En el sentit futbolístic, ha mort tranquil perquè ha vist una junta jove i amb voluntat, ha gaudit moltíssim dels últims anys i ha estat molt estimat pels jugadors, començant pel capità, David Duque, perquè no li agradava cridar l'atenció". S'espera que el cap de setmana hi hagi un record per ell en tots els partits dels equips del club.