Els TDKampions es retroben a Manresa

L'arribada a la Lluna particular dels manresans és el triomf del TDK Manresa en la Lliga ACB del 1997-98, una gesta inigualable amb la qual s'han comparat posteriorment grans victòries de David sobre Goliath en el món de l'esport com la lliga de futbol del SuperDepor i la Premier League del Leicester. Set dels onze integrants de la plantilla que va fer embogir la ciutat, així com la majoria de l'staff tècnic i directiu, s'han retrobat avui al migdia al Saló de Sessions de l'Ajuntament de la capital bagenca en l'acte institucional que obre la jornada commemorativa de la fita de fa 25 anys. El títol va caure al sac d'aquell equip que entrenava Luis Casimiro el 4 de juny, però en aquesta data ja no hi haurà lliga i es va decidir avançar un mes la celebració. "Jo també hi era", han recordat molts dels presents en referir-se al quart partit de la final contra el Tau Baskonia disputat en un pavelló convertit més que mai en una caldera on hi feia molta calor.

Jordi Singla, Joan Creus, Paco Vázquez, Roman Montañez, Jesús Lázaro, Derrick Alston i Bryan Sallier, set dels integrants del TDKampió, han pres part en l'acte. Quique Moraga s'incorporarà al grup aquesta tarda, mentre que Pere Capdevila i Lisard González no hi han pogut assistir per qüestions personals. L'onzè integrant de la plantilla que entrenava Luis Casimiro -actual tècnic del Betis- és Herb Jones, que va morir el desembre del 2021 a causa d'un càncer. A la trobada, a la que tampoc hi ha pogut ser l'entrenador, immers en la batalla per la permanència a la Lliga Endesa, hi ha assistit també l'ex-president executiu i posterior alcalde, Valentí Junyent, així com bona part de l'staff tècnic: Xavier Rodríguez, segon entrenador; Fernando Peñarrubia, delegat; Jordi Freixanet, scouting; Alfons Mascaró, fisioterapeuta; Joan Ramon Tarragó, preparador físic; i el doctor Ramon Serra. Directius d'aquella època, ex-presidents i la corporació municipal també han pres part en un acte que tindrà continuïtat avui a la tarda (18 h) amb la 'fan zone', que s'ha traslladat al Complex del Congost per l'amenaça de pluja, i l'homenatge de l'afició a la mitja part del partit entre el Baxi Manresa i el València Basket, que començarà a les 20 h.

Bàsquet i assegurances

"Sempre porto l'entrada d'aquell dia a la cartera, l'he ensenyat moltes vegades", ha recordat l'actual president, Jordi Serracanta, en el transcurs d'una trobada on la majoria dels presents han pogut tornar a departir amb Alston i Sallier, els dos jugadors foranis del grup juntament amb l'enyorat Herb Jones. Cinc mil manresans van omplir a vessar el pavelló el 4 de juny del 1998, un recinte que aleshores tenia encara no sis anys de vida i que ara ja és a punt d'eixamplar-se per donar cabuda a més espectadors i més activitats.

En conversa amb aquest diari, Alston ha comentat que "vaig jugar vuit anys a la lliga espanyola i alguns companys del TDK els vaig anar veient, però ara ja feia molt temps que no ens retrobàvem". El bàsquet mai ha deixat de formar part de la vida d'un jugador que va fer popular el gest d'ànim de moure les mans amb el palmell cap amunt, tal i com ha recordat el regidor d'Esports, Antoni Massegú. L'extraordinària temporada al Manresa el va portar al Barça, on s'hi va estar dos cursos, el mateix temps que va estar posteriorment al València. El pivot del Bronx va fitxar després pel Real Madrid, on hi va estar un any, i el Lleida, on hi va disputar dues temporades abans de tancar el seu periple per l'ACB.

Avui en dia, Alston és entrenador assistent als College Park Skyhawks, l'equip de la G-League professional nordamericana vinculat als Atlanta Hawks de la NBA. Prèviament, va ser part de l'staff dels Houston Rockets de la lliga més potent del món i va ser entrenador principal dels Westchester Knicks, el 'filial' dels New York Knicks a l'esmentada G-League.

Camins diferents va emprendre la vida de Bryan Sallier, que va arribar la temporada 96-97 al TDK Manresa després de protagonitzar sengles experiències a Osca i Lleó. Posteriorment, va allargar la seva estada a Espanya fent dues campanyes a l'Unicaja (on va ser subcampió de la Korac) i una a Cáceres, Lleida i Estudiantes, a més de passar per Cáceres, novament, Bilbao i Tarragona de la Lliga LEB. "Ara em dedico a vendre assegurances", ha comentat qui va ser, des de la posició de pivot, una peça destacada de l'equip campió. Sallier viu a Nashville (Tennessee), una de les capitals nordamericanes de la música. Somrient en tot moment, fent fotografies de l'acte i satisfet de retrobar-se amb els seus "teammates", el texà ha exterioritzat el goig de reviure la gesta del 98. "Em fa molta il·lusió ser aquí", ha reconegut, deixant clar que les seves paraules no eren un tòpic.

Dos aficionats i un destí

En el torn de parlaments, l'alcalde Marc Aloy ha recordat que el 4 de juny del 98 era un noi de 19 anys assegut a la graderia mentre que a la llotja havia en Valentí Junyent com a president executiu del club. Dues dècades després, el jove seguidor i l'executiu "ens vem trobar compartint tasques de govern a l'Ajuntament". Caramboles del destí.

"Encara sento emoció i se'm posa la pell de gallina quan penso que el TDK va ser campió", ha recordat la principal autoritat municipal, que ha lliurat al club l'obsequi d'una peça de joieria formada pel cor que simbolitza la Manresa Cor de Catalunya, i una pedra el Cardener. És el regal amb que es recompensa els pregoners de la festa major i que es concedeix només en ocasions especials. El Bàsquet Manresa, per la seva part, ha donat a la ciutat la samarreta rèplica del 98 que tots els aficionats poden adquirir a la botiga del club. Aloy ha tret un retolador convidant els jugadors a deixar-hi la seva firma. "Som ciutat de bàsquet", ha assegurat l'alcalde concloent l'acte, durant el qual Serracanta i Singla, aleshores capità, han realitzat el gest simbòlic de tornar a oferir el trofeu de campions a la ciutat.

El regidor Massegú ha cridat tècnics i jugadors un per un per regalar-los el llibre "Sota un cel acollidor. La Manresa Ignasiana", escrit per la periodista de Regió7 Laura Serrat. "El títol del TDK va ser una de les gestes més grans de l'esport professional", ha assegurat el titular d'Esports.

Valentí Junyent també ha pres la paraula com a president executiu del club l'any de la lliga. "Com va dir un mític entrenador, 'sortiu i gaudiu', i jo aquest matí li he dit a la meva que havíem de sortir i gaudir perquè avui és un dia especial", ha comentat qui va ser alcalde durant nou anys. Junyent ha tingut un record pels que ja no hi són i ha fet esment de la llarga trajectòria de bàsquet de la ciutat, que el 1968 va viure el primer ascens a la màxima categoria.

De la temporada màgica del títol, Junyent també ha recordat l'anècdota "dels xiscles del Sallier quan el doctor Serra l'infiltrava abans dels partits". Un símptoma que "aquells jugadors no només eren molt bons sinó que estaven molt implicats".

Per la seva part, el capità Jordi Singla ha agraït l'esforç "per reunir-nos una altra vegada" i ha destacat "el treball, el coratge i el sentiment d'equip" que van fer possible l'èxit d'ara fa un quart de segle. Després de l'acte a l'Ajuntament, jugadors i tècnics han compartit un dinar de germanor al restaurant El cau de l'Ateneu.

Subscriu-te per seguir llegint