Borja Burgos: "La mentalitat i l'ambició dels meus jugadors em dona confiança"

Borja Burgos prepara la tornada de la segona eliminatòria d’ascens a Segona del Covisa amb la convicció que l’equip la pot superar. A punt d’acabar la seva primera temporada a la banqueta del Pujolet, el tècnic vallesà creu que demà dissabte, a Melilla, el seu equip té opcions de rascar com a mínim un empat després de vèncer per 4-3 en l’anada i plantar-se en la ronda final per assolir un ascens que il·lusiona l’afició.

Com ha reaccionat l’equip després de la victòria de dissabte passat?

Teníem una barreja de sensacions. Dins del vestidor es pensava que el resultat no era tot tan bo mereixíem. En algun moment semblava fins i tot que havíem perdut. Crec que és una sensació que si la transformem en mentalitat de millora pot ser positiva. A principi de setmana hem treballat aquest canvi, de deixar enrere el pensar que el resultat podia ser més ampli i aprofitar la de creure que ho podem fer millor per aconseguir-ho dissabte.

Viatjar amb avantatge, ni que sigui mínim, ja és important?

Sí. El que va passar a la primera eliminatòria [la remuntada de quatre gols al Cerdanyola] no és habitual. Tots els partits són igualats i qualsevol avantatge de l’anada ja era un punt a favor. Tant de bo hagués estat millor, però és un bon resultat. 

Al Pujolet, el Melilla va fer la sensació de ser un equip sòlid i que no es descompon amb facilitat. També ho creu?

Sí, és una plantilla feta per ascendir. Tenen qualitat en diversos jugadors, alguns d’altres nacionalitats que són professionals del futbol sala. Hi ha moments en què aconsegueixen aguantar. Però els podem fer mal. Ens van generar perill amb el pivot Cláudio, però hem de pensar que els podem vèncer.

Condiciona tant el joc, la presència d’un jugador tan corpulent com Cláudio?

Sí, però a favor i en contra. Ens condiciona la defensa, perquè és dominant en atac, però amb Ambròs, Santa, Xavi Cols i Noguera el podem defensar bé. Però també ens juga a favor a nivell ofensiu, ja que pateix corrent enrere per defensar i li vam saber treure profit. Dissabte l’hem de tornar a atacar bé.

Els interessa un partit dinàmic o un de més controlat, ja que tenen avantatge?

Dinàmic i ràpid. Ells acumulen molts minuts amb certs jugadors. Aquí ja els va passar factura i Cláudio pateix molt corrent enrere. La mentalitat no ha de ser pensar en el 4-3 sinó que estem zero a zero i sortir a guanyar el partit. Si quan falta poc guanyem d’un o empatem, és un bon resultat, però si volem defensar a falta de quaranta minuts, el partit es farà molt llarg i no és la nostra manera de fer. 

Quines referències té, de l’ambient que s’hi trobarà?

Crec que han canviat el pavelló. No ho faran al Javier Imbroda sinó a un més petit [el Lázaro Fernández] on la sensació de pressió serà més gran.

De tota manera, ja estan acostumats a l’ambient i a la calor que fa al Pujolet.

Correcte. Això no ens ha d’influir i ho hem d’aprofitar a favor nostre. Hem jugat molts partits així.

Que el Covisa disposi de jugadors amb experiència en aquests partits el fa estar tranquil?

Sí, però me’n dona més el dia a dia, la mentalitat i ambició dels jugadors i així és més difícil perdre. Les últimes setmanes han estat molt bones i així és molt difícil guanyar-nos. Si li podem donar continuïtat és el que més segurs ens fa estar, perquè estem convençuts que la feina que fem és bona.

El resultat final, si es puja o no o si es passa aquesta eliminatòria, ha de condicionar la valoració de la temporada?

No soc la persona que ho ha de fer, però per a mi no hauria de fer-ho. Si tornem a l’agost, quan vam arrencar, crec que hauríem firmat aquesta situació i que, fins i tot, estem per damunt de les expectatives. La temporada és molt bona. A partir d’aquí, l’objectiu és guanyar dissabte i passar l’eliminatòria i pujar. No ens amaguem del que volem. Però no aconseguir-ho no seria un fracàs. És molt difícil guanyar i a l’inici l’objectiu era intentar arribar al play-off, sabent que seria molt difícil, però no era un objectiu real pujar de categoria.

Era quedar dels quatre primers i un cop a dins, a veure com va?

Sí, però ara la il·lusió és la de pujar i si no s’aconsegueix, l’endemà estarem fotuts i amb la sensació de decepció. Però quan es miri amb perspectiva, la temporada no es podria considerar dolenta.

A més, durant el curs ha tingut problemes de lesions, absències com la d’Asís. Com els ha condicionat, tot això?

Ha estat complicat. Vam començar amb dotze jugadors. Després vam tenir una baixa i en vam fitxar tres. El cas d’Asís, que entre la sanció i la lesió de mitja temporada deu haver jugat quinze partits. Xavi Cols, l’altra meitat. Ambròs i Terri han tingut una pubàlgia i han estat dies a fora. Manu també ha tingut un esquinç. I tot i això, l’equip ha seguit sent competitiu, tot i els mals moments, però ens hem aixecat i amb això ens hem de quedar.

A l’afició, per tant, se li pot dir que confiï que gaudirà d’un altre partit a casa?

Volem tornar a jugar al Pujolet, per nosaltres, per la gent, perquè el suport de les últimes setmanes ha estat espectacular. Ens volem acomiadar de veritat, ja que dissabte a ningú li va quedar la sensació que fos un comiat i esperem dir adeu a la nostra gent en una tercera eliminatòria.