El Centre d'Esports Manresa perd un tècnic i guanya un entusiasta

Ferran Costa es va acomiadar del club blanc-i-vermell en una roda de premsa que va palesar el seu profund vincle emocional amb l'entitat manresana

El tècnic Ferran Costa va viure una emotiva roda de premsa de comiat del club blanc-i-vermell

El tècnic Ferran Costa va viure una emotiva roda de premsa de comiat del club blanc-i-vermell / MIREIA ARSO

El futbol és un món ple de rituals i de convencionalismes, no aliè a les modes. D’un temps ençà, s’ha implantat el costum de plorar quan un tècnic o jugador tanca una etapa més o menys reeixida en una entitat. Fins i tot, quan l’han destituït. La plorera és sovint fictícia, tot i que ningú gosa dir-ho. Ahir, a la sala de premsa de l’estadi del Congost, Ferran Costa va plorar de veres el dia del seu comiat. Ho va fer en silenci, quan parlava Ruth Guerrero, la presidenta del club, mirant de dissimilar una emoció més que evident. Potser, fins i tot una mica avergonyit. Ahir, el Centre d’Esports Manresa va perdre un entrenador que deixa empremta a qui el cor se li ha tenyit de blanc-i-vermell. El futur esportiu de l’artífex del renaixement del futbol manresà és una incògnita.

«Aquest tres últims anys, el Centre d’Esports Manresa ha estat la meva vida», va sentenciar Ferran Costa. «Per progressar, per millorar, per encarar nous desafiaments, has de mirar endavant, no enrere. I els últims dies, jo és l’únic que faig: mirar enrere. Aquesta circumstància em fa pensar que és el moment de posar el punt final, de tancar una etapa. Ho he donat tot durant aquest període. No és una decisió fàcil, però si vull ser fidel al meu nivell d’autoexigència, haig de prendre-la. És una qüestió d’honestedat. La càrrega emocional és tant forta, el vincle amb el club és tant potent». «Poques vegades pots marxar d’un lloc i només reviure mentalment les bones experiències que hi has viscut», va explicitar.

El tècnic originari de Castelldefels va revelar que es va començar a plantejar que vivia el final d’un cicle «el dissabte abans de jugar contra el Terol a l’estadi del Congost. Després de sopar em va venir una plorera que, aquella nit, no vaig acabar d’entendre. Després de jugar a Navalcarnero, em vaig prendre uns dies per posar en ordre les meves sensacions, sentiments i pensaments i, finalment, vaig prendre una decisió».

Durant la roda de premsa es va fer públic que la junta directiva del CE Manresa va conèixer la determinació de Ferran Costa el dimecres, 31 de maig, tot i que es va acordar anunciar la notícia el dilluns següent. L’entrenador de Castelldefels va ampliar el seu vincle contractual amb l’entitat manresana fins al juny del 2024 abans de començar la lliga. Ni el club ni el tècnic han volgut manifestar-se públicament sobre aquesta qüestió, però els indicis permeten concloure que es va pactar una clàusula de sortida.

Una vegada presa la decisió, Ferran Costa va prioritzar «no generar incertesa sobre el meu futur. Volia que el club tingués temps de reaccionar i de buscar un substitut amb diligència, per tal de no comprometre la configuració de la plantilla de la propera temporada».

Durant la seva al·locució, de quelcom més de divuit minuts, Ferran Costa va tenir paraules de record per a totes les persones que li han transmès el bagatge històric del CE Manresa, amb menció especial per al delegat José Antonio Sánchez; va rememorar la primera conversa telefònica amb el vicepresident esportiu Txema Pulido i va detallar la trista realitat del club la primavera del 2020. «Vam trucar a 160 jugadors per configurar una plantilla de vint futbolistes amb l’únic aval de la nostra paraula», va reconèixer. Tot seguit, l’entrenador va fer un breu repàs a cadascun dels tres exercicis en què ha guiat la nau capitana del CE Manresa i va recordar els desapareguts Miquel Muntaner i Nacho del Moral, abans de sentenciar «Manresa és una ciutat d’esport amb un gran equip de bàsquet» i «el Centre d’Esports Manresa no perd, se l’ha de guanyar».

La presidenta Ruth Guerrero va confessar que «avui és un dels dies més difícils des que vaig assumir la presidència de l’entitat», abans de destacar que «Ferran Costa ens va fer confiança quan ningú confiava en el CE Manresa». Guerrero va afirmar que «avui, el club és el que és gràcies a la feina que ha fet» el tècnic castelldefelenc. A continuació, Ruth Guerrero va posar en valor que «a més de la seva tasca en la vessant esportiva, Ferran Costa ha sabut transmetre a la ciutadania que el futbol també té cabuda a Manresa». D’altra banda, la presidenta de l'entitat manresana va explicitar que «des de la junta directiva entenem la seva decisió, la respectem i li donem el nostre suport. Probablement, el nostre club ja se li ha fet petit a un entrenador que, de ben segur, ha d’assolir grans fites en el món del futbol».

Per últim, Ruth Guerrero va sentenciar que «Ferran Costa ens llega un projecte molt ben fonamentat al qual des de la junta donarem continuïtat». En aquesta línia, el portaveu de la junta directiva del CE Manresa, Francesc Soria, va revelar que «en només un dia, una desena de tècnics s’han ofert a l'entitat per agafar el relleu de Ferran Costa». De ben segur, alguns deuen ser honestos. D’altres, voltors que desconeixen la gosadia dels directius manresans a l'hora d'apostar pel talent latent i desconegut.