Guardiola vol curar la seva gran obsessió a Istanbul

El tècnic santpedorenc es convertiria en el primer que guanya un triplet dues vegades si el seu Manchester City derrota l'Inter en la final de la Champions

El golejador Haaland i Pep Guardiola, durant la prèvia a l'estadi Atatürk d'Istanbul

El golejador Haaland i Pep Guardiola, durant la prèvia a l'estadi Atatürk d'Istanbul / Matthew Childs/Reuters

Jordi Agut

Jordi Agut

Pep Guardiola és aclamat per molts com el millor entrenador del món, més enllà dels resultats. La manera persona i intransferible com fa jugar els seus equips el converteixen en un tècnic de culte. Poques coses se li poden retreure. Ha guanyat onze lligues, amb el Barça, amb el Bayern i amb el Manchester City, de les catorze que ha disputat. És cert que sempre ha gaudit de grans plantilles, però hi ha desenes de casos en què el tècnic de torn no ha sabut conduir vehicles tan potents. Sense anar més lluny, el París Saint-Germain dels dos últims anys. Ell ho ha fet.

Els seus detractors tenen poc on agafar-se. Un dels claus roents és que fa dotze anys que no guanya la Lliga de Campions. Se li ha resistit una vegada i una altra des que la va aconseguir el 2011, la seva segona, amb els blaugrana. Tres cops eliminat en semifinals amb el Bayern i sis camins incomplets amb els anglesos, entre ells una final perduda, el 2021, contra un Chelsea que anava de víctima. Com l'Inter aquest dissabte. Les xifres, però, diuen que si es proclama campió d'Europa, no només farà callar (almenys uns dies) tots els enemics, sinó que batrà un rècord: serà el primer tècnic capaç de fer el triplet, Copa, lliga i Champions, de tota la història.

Contra nou més

De moment, només vuit equips han aconseguit aquesta fita. El Barça d'ell mateix i de Luis Enrique (2011 i 2015) i el Bayern d'Ottmar Hitzfeld i Hansi Flick (2013 i 2020), ho van fer dos cops, amb dos preparadors diferents. A la llista també hi ha el Celtic de Glasgow de Jock Stein, el 1967; l'Ajax de Stefan Kovacs i de Cruyff al camp, el 1972; el PSV Eindhoven de Guus Hiddink, el 1988; el Manchester United d'Alex Ferguson, el 1999; i l'Inter de José Mourinho, el 2010, l'últim any en què els llombards van regnar al continent. El City seria el desè i Guardiola es coronaria com el millor. A més, pujaria a la classificació de tècnics més llorejats, que encapçala el madridista Carlo Ancelotti, amb quatre, dues amb els blancs i dues amb el Milan i empataria amb les tres de Bob Paisley amb el Liverpool i de Zinedine Zidane amb el Madrid.

I tot, perquè el Manchester City ha demostrat ser el millor damunt del camp. Ha remuntat la lliga a un Arsenal que anava llançat, va guanyar la Cup en el derbi al United i ha clavat golejades a la Champions com un 7-0 al Leipzig, un 3-0 al Bayern i el recordat de fa poc 4-0 contra el Madrid a les semifinals. Després d'aquell dia, Guardiola va declarar que s'havien tret el pes de sobre de la increïble eliminació al Bernabéu de dotze mesos enrere. Avui li toca fer el mateix de la final de Porto de fa dos anys.

Respecte de l'onze que presentarà avui, no hi ha cap dubte, tret que sorprengui amb algun atac d'entrenador com el de la final a la ciutat portuguesa. Va voler sortir sense Gabriel Jesus, ni Agüero, els habituals davanters centres, i amb Foden ocupant una posició no habitual en ell. Quan va voler reaccionar, ja no va poder igualar el gol guanyador de Havertz. Dissabte, el sistema és clar, evolucionat durant l'any i sembla que ja fix. Walker, Rúben Dias i Akanji formaran una línia de tres davant del porter Ederson. A davant, Stones acompanyarà Rodri en el mig centre. Més endavant encara, De Bruyne i Gündogan buscaran arribada i combinar amb uns extrems tècnics com Bernardo Silva i Grealish. I en punta, la contundència robòtica de Haaland.

Guardiola, però, ja va caure amb el Barça contra l'últim Inter triomfador, el de Mourinho, i no se'n refia. En la prèvia va dir que "no puc controlar el favoritisme, cal centrar-se en allò que hem de fer. L'Inter té més història, però no importa. Qui guanyi serà el favorit". Entre les claus va voler deixar clar que l'Inter "no només està habituat a defensar-se. Amb el 0-0 no es posen nerviosos. Tenen bona sortida amb Onana i Bastoni i connecten bé amb Lautaro i Lukaku. Si defenses en un contra un, et destrueixen". I preguntat si la Champions és un somni o una obsessió ha dit que "és un somni, però l'obsessió també és positiva".