L'Inter de Milà, un llop amb pell de xai que ha arribat més lluny del que molts esperaven

Ningú no esperava l'Inter de Milà en la final de la Champions d'Istanbul. De fet, no s'esperaven equips italians a causa de la davallada d'un campionat que, de tota manera ,va traient el cap de la crisi de mica en mica. Els llombards, de fet, estaven enquadrats en el tercer nivell de formacions en el sorteig de la primera fase del torneig de l'agost passat. La temporada anterior, no van poder superar els vuitens de final i venien de caure a la lliga domèstica contra el Milan. Però a part d'història, l'Inter té bons jugadors i arriben al partit contra el City en el millor moment de la temporada.

Així, tot i no haver guanyat la lliga, dominada pel Nàpols, ja tenen un títol al sarró, la Copa, en què van remuntar contra la Fiorentina i la van derrotar per 1-2 amb dos gols de la seva gran estrella, Lautaro Martínez. L'atacant de Bahía Blanca va ser relegat a la suplència en el Mundial guanyat el desembre per Argentina per un dels seus adversaris de dissabte, un Julián Álvarez que a Anglaterra viu a l'ombra del gegant Haaland. Però en semifinals, Lautaro ja va demostrar la seva qualitat, com a l'octubre, quan va anotar en el 3-3 al Camp Nou que deixava el Barça fora de la competició.

De cara al partit d'aquest dissabte, l'Inter no farà experiments. Té el dubte del centrecampista armeni Mkhitaryan, lesionat en les semifinals. El seu lloc el pot ocupar Brozovic. A davant, amb Lautaro, segurament actuarà el veterà Dzeko, tot i que el tècnic, Simone Inzaghi, també podria apostar per Lukaku. En la prèvia, el germà petit dels Inzaghi, Simone, ha manifestat que "El City és l'equip més fort del món i ho ha demostrat fins i tot quan perd. Però serà el nostre partit número 57 de la temporada i estem orgullosos de ser aquí". Ningú no dubta que, tot i anar de víctima, al cap dels interistes, que han guanyat deu dels últims onze partits, no hi cap res més que la que seria la seva quarta Copa d'Europa.