El mite de Guardiola es fa gegant (1-0)

El Manchester City s’apunta la seva primera Champions en una igualada final resolta amb un gol del migcampista Rodri

UEFA Champions League Final - Manchester City vs Inter Milan

UEFA Champions League Final - Manchester City vs Inter Milan / TOLGA BOZOGLU

Toni Mata

Pep Guardiola és l’únic entrenador del món que ha guanyat dues vegades l’icònic triplet. Un gol del migcentre madrileny Rodri va inscriure el nom del Manchester City per primer cop en el palmarès de la Champions i va permetre al tècnic de Santpedor adjudicar-se el trofeu més preuat del futbol europeu per tercera vegada, la primera des que fa més d’una dècada va sortir del Barça. La llegenda del bagenc és encara més gran gràcies a la victòria en final disputada contra un bon Inter a Istambul.

Guardiola va recuperar al lateral Ake en detriment de Walker però el seu pla de partit va topar amb la solidesa de l’Inter, que va sortir a pressionar la generació de joc dels anglesos. El City no va ser en cap moment l’huracà que va devastar el Madrid a les semifinals, va tenir infinitat de problemes per fer circular la pilota i poc després de la mitja hora de joc va perdre De Bruyne, un cas d’autèntica mala sort. Fa dos anys, en la final contra el Chelsea, el belga també va haver de deixar el terreny de joc al minut 60 en topar amb Rudiger.

Davant d’un City que destaca pel control de la pilota i la capacitat per marcar, l’Inter va jugar amb intensitat, tenallant Rodri, Stones i Gundogan, minimitzant el perill de Bernardo Silva -tot i que la primera ocasió va ser del portuguès, amb una rosca desviada- i Grealish als extrems i marcant de prop Haaland. Fruit de la pressió, una recuperació de l’Inter la va culminar Brozovic amb un xut alt. 

El conjunt de Manchester no estava còmode i només generava perill a comptagotes. Haaland va disposar de l’ocasió més clara quan va poder deixar enrere els defenses italians i xutar a porteria, però Onana va evitar el gol del noruec. El bagatge dels citizens era clarament inferior a l’esperat.

En el segon temps, el City, amb Stones més avançat, va continuar sense trobar la clau per desxifrar la manera d’atacar un Inter que va estar a l’alçada del partit tot i que no era un del favorits per arribar a la final quan, el passat mes de febrer, es van posar en marxa les eliminatòries. El matx, però, paulatinament es va anar obrint i les porteries van tenir més ensurts que en els quaranta-cinc minuts precedents.

Una badada d’Akanji que no va saber resoldre Lautaro va inaugurar el capítol d’ocasions de la segona part. L’única que va acabar al fons de la porteria va començar quan Akanji va servir en profunditat a Bernardo Silva i el portuguès va enviar la pilota al centre de l’àrea on va irrompre un dels millors jugadors de la temporada, el migcentre Rodri, que va afusellar, tot sol,convertint el gol que culmina la inversió feta pel xeic Mansour.

L’Inter va merèixer millor sort, però precisament d’això no en va tenir gens. Si el City va estar a punt de fer el 2-0 en una gran jugada de Foden que va acabar amb un xut que va aturar el porter, abans, tot just després del gol de Rodri, Dimarco va enviar la pilota al travesser i el remat posterior al refús el va aturar Lukaku involuntàriament.

El concurs de l’Inter a la present Champions ha anat de menys a més. Després de deixar el Barça fora de combat a la fase de grups, ahir va plantar cara al totpoderós City, i en els darrers minuts va tenir dues ocasions claríssimes als cap de Lukaku i Gosens. Però el destí li devia a la proposta futbolística de Guardiola una nova Champions, la tercera del seu palmarès com a entrenador.