El sobrenom de 'Mosquito' li va posar el seu compatriota Samuel Umtiti quan va arribar al Barcelona per fer oblidar Neymar. "Em va dir que em deia així, perquè era prim i em movia ràpid", aclareix Ousmane Dembélé, que finalment s'ha convertit en un autèntic mosquit per al club blaugrana.

Però d'aquells que t'amarguen l'estiu, que no et deixen gaudir de les vacances ni dormir a les nits. Sobretot, els dos últims anys, en què el jugador i el seu polèmic representant, Moussa Sissoko, s'havien convertit en un maldecap per al Barça cada vegada que s'asseien a negociar un nou contracte.

L'estiu passat, quan la direcció esportiva planificava resignada la temporada sense Dembélé perquè el seu contracte ja havia expirat i ell feia més d'un any que donava allargues per renovar, signava com a agent lliure i contra tot pronòstic un nou acord fins al 30 de juny de 2024.

Xavi Hernández, entestat a alliberar el geni francès de la seva llàntia des que va arribar a la banqueta blaugrana, respirava alleujat. Tot i que sabia que la pau, quan es tracta de Dembélé, no dura mai.

El Barcelona li havia ofert un nou vincle per cinc temporades, però ell només es va voler comprometre a última hora per dues campanyes, cosa que obligava les dues parts a renegociar la seva continuïtat l'any següent. Per això, el maig passat, el Barça li va tornar a posar un altre contracte de cinc anys sobre la taula que també va rebutjar.

Semblava que el seu agent tornaria a calcar l'estratègia de desgast de l'any anterior, però aquesta vegada, el culebrot de l'estiu ha tingut un desenllaç tan diferent com inesperat.

Tot i que probablement ningú ho reconeixerà públicament, molts a l'entitat blaugrana consideren una gran notícia que Dembélé hagi decidit deixar-los definitivament plantats per anar-se'n al PSG, encara que s'acabi emportant bona part dels 50 milions que el club parisenc ha pagat pel traspàs, a causa d'una clàusula del contracte blaugrana.

"Tanta pau porti com descans deixi", pensa més d'un membre de la direcció esportiva. Perquè, veient com tornava a pintar l'enèsima negociació sobre la seva continuïtat, tot apuntava que se n'hagués anat, al final de la temporada que ve, amb la carta de llibertat sota el braç.

I és que les exigències de Sissoko, que sempre s'ha despenjat demanant la lluna i un tracte de crac mundial per al seu representat, no casaven amb allò que el jugador expressava en privat, sobretot a Xavi, a qui jurava lleialtat eterna i un compromís total amb el projecte.

Segurament mai no ha ajudat a rebaixar les pretensions de Dembélé en cada renovació que el president del club, Joan Laporta, afirmés públicament diverses vegades que era millor que el seu compatriota Kylian Mbappé.

Una cosa semblant a això de Laporta va pensar Robert Fernández, director esportiu del Barcelona el 2017, quan va fitxar l'extrem francès del Borussia Dortmund, amb només 20 anys, per 105 milions d'euros més 40 més en variables.

Aleshores, els tècnics van considerar que Dembélé s'adaptaria millor que Mbappé a l'ADN Barça per la seva capacitat per obrir el camp i desbordar en l'u contra u també en l'atac estàtic. Així que van decidir fer el pas amb els diners que havia deixat en caixa la fugida de Neymar, també al PSG, poques setmanes abans.

És cert que la seva velocitat, habilitat en el driblatge, qualitat de colpejar i capacitat per fer servir les dues cames es cotitzen, i molt, al mercat futbolístic. Però també que Dembélé ha exhibit tot el seu repertori de virtuts amb comptagotes i gairebé sempre en escenaris intranscendents.

El seu aire despistat, la seva vida desordenada -compartia casa amb un oncle i el seu millor amic- i la manca de control sobre els temps de descans i l'alimentació que van obligar el Barcelona a posar-li fins i tot un cuiner particular, tampoc l'han ajudat a millorar el rendiment.

Llastrat per les lesions -ha patit una quinzena que li han fet perdre's 119 partits en sis temporades-, el punta francès deixa el Barça després de marcar 40 gols i repartir 42 assistències en 185 partits oficials.

L'estadística resulta més que discreta si es té en compte l'enorme inversió realitzada i les expectatives que hi havia dipositades i que només Xavi seguia mantenint intactes, malgrat la falta de regularitat, la presa erràtica de decisions i la dificultat per entendre el joc associatiu.

Això sí, veure Dembélé en un eslàlom desfermat, conduint la pilota a tota velocitat, entre fintes, trencaments i canvis de ritme mentre anava superant rivals sense parar resultava un espectacle catàrtic per als aficionats, potser perquè era assistir a una mena de trànsit futbolístic que no es produïa amb assiduïtat.

Perquè si el talentós '7' blaugrana poques vegades va connectar amb el seguidor culer a través del seu futbol, encara ho va fer menys amb la seva personalitat fora del terreny de joc.

Esquiu amb la premsa -fins i tot el seu cuiner ha parlat més als mitjans que ell- i reservat amb la seva vida privada -un dia es va casar per sorpresa al Marroc sense dir-ho als seus companys de vestidor, que ni tan sols sabien que tenia nòvia-, Dembélé sempre va fer la sensació de no adaptar-se a Barcelona ni saber què significa el Barça.

Sis anys haurien d'haver estat suficients per entendre-ho. O potser semblen massa quan no hi ha química en la relació i tampoc s'aconsegueixen els resultats esperats.

Perquè Ousmane Dembélé se'n va a París, amb 26 anys, després d'haver conquistat tres Lligues, dues Copes del Rei i dues Supercopes d'Espanya, però sense aconseguir que l'equip hagi regnat a Europa. Encara que Moussa Sissoko s'entestés a negociar els seus contractes amb el Barcelona com si el seu representat li hagués donat al club català les mateixes Champions que Messi.