La llegenda del Pep s’engrandeix
La quantitat de títols que va acumular Alex Ferguson no resisteix la qualitat dels aconseguits pel de Santpedor
Més enllà dels campionats que ha fet guanyar als seus clubs, n’ha tranformat la cultura i l’estil futbolístic
Les estadístiques diuen que a l’actual entrenador del Manchester City, Josep Guardiola, encara li falten 11 títols a la màxima categoria per igualar els 49 que té en el seu palmarès Alex Ferguson. De fet, en podrien ser 10 si el City guanyés l’United aquesta tarda a la final de la FA Cup a l’estadi de Wembley, a partir de les 15.00h, en una reedició de la final de l’any passat en què els citizens es van imposar per 2 a 1.
De guanyar-la el City, Guardiola afegiria una altra fita al seu palmarès. Si fa una setmana encara no es va convertir en el primer entrenador en quanyar 4 lligues angleses de manera consecutiva, aquesta tarda hi sumaria un doblet lliga - copa consecutiu que és inèdit al futbol anglès.
El que diuen les estadístiques no ho aguanta una observació a penes minuciosa. A Guardiola li falten 11 títols per igualar Ferguson com entrenador, cert, però la quantitat de l’escocès no resisteix ni la qualitat ni transcendència del català. Ja no és només que Guardiola l’encalci amb només 16 temporades a les banquetes (de fet, se li hauria de sumar la del seu primer any amb el Barça B amb qui va obtenir la seva primera lliga, la 13a del seu palmarès, i que ell sempre reivindica) per les 39 de Ferguson amb el St. Mirren, l’Aberdeen i el Manchester United que donen un rati de títols per any de 2,6 a 1,4, respectivament. O que Ferguson, en els seus primers 15 anys d’entrenador, només acumulés 13 títols, molt lluny dels 38 que ja té Guardiola.
El de Santpedor supera el de Govan (Galsgow) en la qualitat dels trofeus. És veritat que Ferguson té quatre lligues més que Guardiola, 16 per 12, però mentre que l’escocès en va guanyar 13 amb el Manchester United i 3 amb l’Aberdeen a Escòcia, el català ha estat capaç de triomfar a les lligues espanyola, alemanya i anglesa, tres dels cinc campionats més potents d’Europa. Si volgués reptes, li quedaria provar-ho amb un equip italià i un de francès per afegir l’Scudetto i la Ligue 1 al seu palmarès per completar un repòquer inèdit i improbable.
On Guardiola supera clarament Ferguson, és en lligues de Campions 3 (2 amb el FC Barcelona i 1 amb el City) per 2 (amb el United) i en Mundials de Clubs 4 (2 amb el FC Barcelona, 1 amb el Bayern de Munic i 1 amb el City) per 2 (amb el United).
Ara bé, tot i que no es pot negar que Ferguson va ser decisiu per canviar la història dels equips que va entrenar, l’impacte que ha tingut Guardiola més enllà dels equips que ha entrenat. L’escocès va aconseguir que l’Aberdeen trenqués el duopoli de Celtic i Rangers mentre ell va ser a la seva banqueta, de la mateixa manera que el seu pas pel United és com una mena de parèntesi d’èxits en el club d’Old Trafford perquè des de la seva marxa no aixeca cap.
Però la incidència de Guardiola en el futbol espanyol, alemany i anglès no s’explica només per la quantitat de títols que ha aportat als clubs que ha dirigit. És que n’ha canviat la cultura futbolística i ha acabat per imposar el seu estil de joc en cadascuna de les lligues en què ha estat, introduint-hi modificacions i evolucions tàctiques que, més d’una vegada, han semblat agosarades, sinó imprudents.
Hi ha dues maneres d’entendre-ho. Una, és pensar on són en aquests moments alguns dels entrenadors que s’hi van enfrontar i que no li han pogut resistir la trajectòria. El cas de José Mourinho pot ser el més il·lustratiu.
La segona, és recordar les paraules del mateix Alex Ferguson quan Josep Guardiola va agafar el City: «No li serà fàcil, el futbol anglès no és fàcil. No crec que pugui replicar el que va fer en el Barcelona perquè aquell era un nivell molt alt, eren els millors». La seva resposta va ser que «vull demostrar a Anglaterra que soc un bon entrenador». Ho ha demostrat amb 17 títols en 8 temporades.
«És un ‘malalt’ del futbol, ho té tot controlat»
Jordi Jódar, coordinador del CFSantpedor, i Roger Giribet, coordinador del Gimnàstic, veuen Guardiola com un referent que ha estat capaç d’adaptar-se i crear un equip campió a cada lloc on ha anat
«És un orgull», coincideixen a dir els coordinadors del Club de Futbol Santpedor i del Gimnàstic de Manresa, Jordi Jodár i Roger Giribet, respectivament, quan se’ls demana per la figura de Pep Guardiola i el seu llegat. Els primers passos de l’entrenador de récord a la Premier com a futbolista van ser al club manresà. És per això que s’ha convertit en un referent dins del Gimnàstic: «Per nosaltres és un orgull que un jugador que va fer part de la seva etapa esportiva i formativa al club hagi triomfat d’aquesta forma», diu Giribet.
A Santpedor, el municipi de naixement de Guardiola, van batejar el camp amb el seu nom: «Podem estar molt contents que ens representi una persona com el Pep, és un referent i sempre ho serà», destaca Jódar.
Un tècnic «camaleònic»
El santpedorencs’ha fet un nom al món del futbol practicant un estil molt personal. Roger Giribet el defineix com a «camaleònic», ja que tot i tenir unes bases marcades de futbol associatiu, «el Pep té la capacitat d’adaptar el seu estil a l’equip que té per treure’n el màxim rendiment». A més, el coordinador del Gimnàstic afegeix que es tracta d’un «malalt del futbol, ho té tot controlat i sap detectar els punts dèbils dels altres equips».
Aquesta metodologia i la gestió dels planters que ha liderat, l’ha portat a ser un dels millors de tots els temps. Jordi Jódar parla d’un «estil únic, molt atractiu i autèntic» fomentat per l’ADN Barça i Johan Cruyff. Tot i això, ambdós coordinadors també coincideixen a dir que el grup de jugadors i staff que l’ha acompanyat també han fet possibles els èxits assolits.
L’estil de Pep Guardiola ha servit de mirall per molts clubs, com és el cas del Santpedor. Jódar assegura que «és un referent per nosaltres, els jugadors han d’aprendre a través de la pilota i ser capaç de resoldre situacions de joc, això contribueix a millorar el rendiment individual i col·lectiu i també, que es diverteixin».
Un estil vigent?
El futbol ha canviat i això ha aixecat veus que qüestionen el futur de l'estil de Pep Guardiola. «El model associatiu té tot el sentit del món i és el més bonic», diu Giribet, que també assegura que el futbol modern és «cada vegada més físic i amb més ritme». Davant d'aquestes variacions, el coordinador del Gimnàstic parla d'adaptació: «El Pep ho ha fet molt bé, ha sabut combinar les dues coses. Amb el Manchester City ha creat un equip associatiu, però també molt intens i dinàmic». Referent a això, Jódar diu que «Guardiola ha sabut mantenir les bases adequant-se a la lliga on competia i a l'equip per fer jugadors intel·ligents».
Mentrestant, Guardiola s'ha fet amb el seu quart títol de la lliga anglesa mantenint el joc que l'ha caracteritzat des que va començar a ser entrenador al Barça, el club del seu cor i amb qui va guanyar-ho tot. Tot i això, el 2012 va decidir canviar d'aires. Passant pel Bayern durant 3 temporades, on s'hi ha estat més anys és al City, amb 8 temporades en les quals ha disparat els èxits del club anglès.
El que vindrà
«Anar a Anglaterra li ha allargat la vida esportiva, la forma que té de treballar ha de comportar-li un cansament brutal i la mentalitat de la Premier no és la mateixa que a Espanya, allà es valora més l'esforç», explica Giribet, que creu que aquí l’entorn «és molt dur» i les aficions, «molt exigents». El Barça «és un context difícil i que crema», diu. Després de guanyar-ho tot, demostrar que fora del Barcelona també podria establir el seu model i tocar la glòria, quins reptes li queden a Guardiola? «Agafar un equip italià i guanyar la Lliga i dirigir una selecció», conclou Giribet.
