El Covisa haurà de buscar l'èpica al Pujolet si vol ser de Segona

L'equip entrenat per Paco Cachinero ha caigut per un contundent 5-1 que els complica les opcions de ser equip de la categoria de plata

Mario Silva controla la pilota, vigilat per Tobe

Mario Silva controla la pilota, vigilat per Tobe / Carla Cortés

Migdia negre pel Covisa Manresa a la Nucia. L'equip manresà ha caigut per 5-1 davant d'un Sporting la Nucia que ha estat molt intens en la totalitat del duel. La diferència de contundència en el joc ha quedat demostrada en els primers compassos de cada meitat. Quan els alacantins han anotat quatre dels cinc gols. Les poques opcions per ser equip de Segona Nacional passen per a excel·lir al Pujolet, i encomanar-se a una remuntada èpica al seu pavelló, davant del seu públic.

Una circumstància èpica que el Pujolet ja va viure la temporada passada, contra el Cerdanyola. Una eliminatòria que en el partit d'anada també va cloure amb un 5-1 que posava les coses molt difícils al Covisa. Si aleshores el Pujolet va ser un fortí, res no impedeix que ho torni a ser. Sobretot tenint en compte la bona capacitat golejadora dels manresans al seu feu.

Les magnífiques instal·lacions del conjunt local, a la Ciutat Esportiva Camilo Cano, eren plenes fins a la bandera. Només restaven lliures algunes cadires de la graderia reservada a l'afició bagenca que s'ha desplaçat fins a terres alacantines. L'ambient, com no podia ser d'una altra manera, era de partit gran. Una circumstància que també s'ha notat en els jugadors manresans, que des de l'inici han sortit un pèl sobreexcitats. 

El pavelló collava. El soroll era eixordador. I precisament una errada de comunicació defensiva després d'un llançament directe de falta ha permès als locals obrir la llauna. Un gol en pròpia porta que deixava tocats als de Cachinero. Si fins aleshores el soroll era eixordador, ara els decibels dins del complex esportiu passava a un següent nivell. Tot just un minut després, nova gerra d'aigua freda. Els jugadors de la Nucia aprofitaven la seva superioritat atacant amb el porter avançat, i un desplaçament en diagonal de camp a camp ha culminat amb una voleia creuada inapel·lable per a Marc Cella.

La mala dinàmica en la qual havia entrat l'equip d'inici xocava frontalment amb l'agressivitat en el joc dels locals. Els alacantins anaven amb molta contundència a totes les esfèriques dividides, i el duet arbitral es mostrava permissiu. Les accions estaven sempre al límit, i primer Aaron Lozano i després Asis n'han estat partícips.

Tot i aquestes desavinences quant al criteri, la veritat és que el Covisa ha patit molt per a encadenar bones accions. Era complicat superar amb continuïtat la pressió avançada dels locals, i quan els moviments eren els correctes, mancava l'encert tècnic per a trencar línies. L'equip semblava irreconeixible, però, així i tot, s'ha fet fort mentalment i no ha permès que la Nucia els castigués més.

S'arribava al descans amb una lleugera tendència de millora en el joc de l'equip. Però la represa, en comptes de motivar a una millora en el joc, va tornar a agafar els manresans a contrapeu. Una nova acció en situació d'atac de cinc, amb superioritat del porter, va trobar el forat de la defensa manresana. Una acció que va culminar Abel Fernández des de la frontal, ajustant el xut a l'esquerra de Marc Cella. Tot just tres minuts més tard, els locals s'han endut una pilota dividida al mig de la pista després d'una nova acció al límit de la falta, i han anotat el 4-0 en un contraatac de manual.

El Covisa estava tocat. El pavelló era una festa i les emocions de tots dos conjunts estaven a flor de pell. Els contactes durs eren el pa de cada atac, i la permissivitat arbitral només afegia llenya al foc. El partit s'escalfava. Era el moment de demostrar la casta de campió del Covisa, pensant en sortir amb opcions de terres alacantines. I així ha estat, els darrers deu minuts de partit han estat els millors per als manresans. Aleshores el joc era més fluid, i gràcies a bones accions associatives el Covisa es plantava a zones de perill.

Però de nou, quan millor estava el Covisa, la Nucia va tornar a colpejar. Ara un rebot a la zona de creació tornava a afavorir els locals, que es plantaven de nou davant de Cella, i el superaven per a situar el 5-0. Però els manresans no van abaixar els braços. Quedaven menys de cinc minuts, i encara que els alacantins ja havien fet cinc faltes, el gol esperançador del Covisa va arribar d'acció en joc. Una diana que va segellar Aaron Lozano després d'una mitja volta a la frontal de l'àrea. Un gol que permet somiar.