Regió7

Cent anys de camí del Montserrat

Un llibre recull la història, també amb imatges, de la creació fa més d’una centúria del Centre Excursionista Montserrat de Manresa

Textos: Toni Mata i Riu

Portada del pessebre al Pedró dels Quatre Batlles, el cim més alt del Port del Comte, l’any 2016

Portada del pessebre al Pedró dels Quatre Batlles, el cim més alt del Port del Comte, l’any 2016

La centenària història del Centre Excursionista Montserrat es desplega per les pàgines d’un llibre que vol fer justícia a totes aquelles persones que han anat construint, any rere any, la biografia d’una de les entitats de més relleu de la Catalunya Central. Com escriu la presidenta Roser Rojo, «són 100 anys d’història que abasten àmbits molt diversos, des de l’activitat esportiva fins a la nacional, passant per la lúdica i la patrimonial». Moltes tecles que han quedat ben tocades en un volum que signa Francesc Roma i Casanovas, firma acreditada en el camp de la historiografia excursionista del país, i on també hi ha els testimonis en primera persona de muntanyencs de la talla de Jordi Camprubí i David Palmada i de l’historiador Jordi Pons, tots ells socis del Montserrat.

El centre es va fundar el 1922 tot i que la data té la seva intrahistòria. Dos anys abans, concretament el 22 d’agost de 1920, tal com exposa Roma en el seu relat, es va crear el Grup Excursionista Manresà -feia quinze anys que ja existia a la ciutat el C.E. Comarca del Bages- presidit per Valentí Vallès. Poques setmanes després, arran de la trobada amb el Grup Excursionista Montserrat de Terrassa i la bona harmonia que es va generar, els bagencs van canviar el seu nom pel de Grup Excursionista Montserrat de Manresa, i ambdues entitats van quedar vinculades. Abans d’arribar al 9 d’abril del 1922, data oficial de la inauguració del CEM, encara cal consignar que el grup es va integrar al CECB entre el 6 de març del 1921 i l’1 de gener del 1922. Tres dies després, l’assemblea va decretar la fi del nom que tenia l’associació fins aleshores i es va constituir el Centre Excursionista Montserrat.

«100 anys d’emocions» El llibre del centenari és una edició no venal en tapa dura i 280 pàgines. El centre va impulsar una campanya de micromecenatge per valor de 5.000 euros per finançar el 80% del cot i va tenir 120 mecenes i 5.807 euros.

«100 anys d’emocions» El llibre del centenari és una edició no venal en tapa dura i 280 pàgines. El centre va impulsar una campanya de micromecenatge per valor de 5.000 euros per finançar el 80% del cot i va tenir 120 mecenes i 5.807 euros.

Cent anys donen per a molt, com queda reflectit en el volum editat per Ignasi Torras, de la firma Edito. El treball de coordinació del projecte realitzat per Marcantoni Malagarriga i la recerca gràfica i documental de Joan Closas i Carles Casado han fet possible un llibre que, també a través de la imatge, mostra l’evolució de l’associacionisme català a través del cas particular d’una entitat de dimensió local. 

La vocació cultural i científica de les agrupacions excursionistes, la catalanitat, la creació de seccions, la incorporació de les dones a l’activitat a la natura, el salvament de patrimoni durant la guerra, les dificultats en la dictadura, ... són aspectes de la història del Montserrat que també trobem en el paisatge de l’associacionisme català en diferents moments del segle XX. Com l’auge de les sortides escolars a les estacions d’esquí o el progressiu envelliment de les directives i les seccions per la falta de relleu generacional, sobretot en els darrers temps en els que la tecnologia digital ha passat a fer tasques que abans requerien la logística d’un club.

El Montserrat sempre ha escoltat el batec de la ciutat i ha participat en la seva vida social. Com a anècdota cal explicar que els qui vagin al proper Correfoc es fixin en la bèstia anomenada Nas de Jutge: és el drac que la secció de Muntanya del CEMva presentar a la primera edició de la festa, reciclant una figura que havien creat per a un carnestoltes.

La construcció i les vicissituds viscudes pel xalet erigit el 1933 als Rasos de Peguera, les grans expedicions internacionals i la professionalització de la muntanya són altres qüestions que expliquen el viatge d’un centre excursionista que ha superat el centenari en plena vigència i sabent-se adaptar als nous temps.

Un segle celebrant el pas del temps

La diversitat d’interessos que manifesten els associats del centre es fa evident en les nombroses seccions que ha aixoplugat al llarg de la seva història i que encara li donen vida avui en dia i és un actiu molt ric per a l’entitat que li atorga una dimensió social vigorosa i imprescindible per entendre la seva centenària trajectòria. Des de la inauguració de fa ja 102 anys fins al trasllat al nou local del 2023, el Montserrat ha vetllat per celebrar les dates assenyalades com es mereixen. 

Cèsar August Torras arriba a l’estació del Nord de Manresa, el 9 d’abril del 1922

Cèsar August Torras arriba a l’estació del Nord de Manresa, el 9 d’abril del 1922

El llibre dedica un apartat a la inauguració oficial del  centre, que va tenir lloc el diumenge 9 d’abril del 1922. En la fotografia que hi ha a la part superior esquerra de la pàgina hi veiem Cèsar August Torras, aleshores president de la Lliga de Societats Excursionistes de Catalunya, a l’exterior de l’Estació del Nord de Manresa en la data esmentada, anant cap a l’acte inaugural. Tal com recull Francesc Roma, es va celebrar un àpat de germanor a l’Hotel de Sant Domènec, i a la tarda es va muntar un aplec sardanista a la plaça Major.

Roser Rojo, presidenta, amb Núria Picas i David Palmada, en un acte del centenari

Roser Rojo, presidenta, amb Núria Picas i David Palmada, en un acte del centenari

Fent un salt en el temps, una altra de les fites institucionals del Montserrat va ser la commemoració del 75è aniversari, el 1997, amb el projecte «Il·luminem Montserrat» com a gran estrella de l’efemèride. La idea consistia a pujar simultàniament 75 agulles del massís de Montserrat i posar llum a la foscor nocturna al mateix temps, una imatge que es va aconseguir gairebé amb el cent per cent dels cims proposats. El notari que va donar testimoni per al llibre Guinness va comptar 69 agulles plenament realitzades amb els requisits exigits i 5 més de forma especial. Només una, per un petit accident, es va quedar sense bivac al capdamunt. La imatge resultant de l’acció és de les que es recorden tota la vida i va antecedir una de similar que es va dur a terme després del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Acte inaugural del nou local social del CEM al carrer del Pla dels Ametllers

Acte inaugural del nou local social del CEM al carrer del Pla dels Ametllers

En els darrers dos anys, el CEMha pogut celebrar dues noves dates destacades. D’una banda, el centenari del 2022, encara amb la ressaca emocional de la pandèmia i algunes restriccions a l’inici de l’any; de l’altra, la inauguració del nou local després del trasllat de l’antiga seu del carrer Vilanova al carrer del Pla dels Ametllers, al barri Mion-Puigberenguer. Ambdues fites han fet evident que el centre és un dels grans actius socials i esportius de la capital bagenca. L’acte de presentació del llibre, a l’auditori de la Plana de l’Om, va deixar clar que el centre té molta vida al darrere però també al davant.

El centre va celebrar 75 anys el 1997 amb accions com «Il·luminem Montserrat»

El centre va celebrar 75 anys el 1997 amb accions com «Il·luminem Montserrat»

Josep Claret es va erigir en una figura capital per a l’entitat

No va exercir mai de president però el seu impuls, especialment en l’esquí de fons, va ser tan rellevant que el centre li dedica la sala principal de la seu que va estrenar l’any passat. A la imatge, Josep Claret Guberna (a l’esquerra), amb la seva esposa, Leonor Casajuana, en el sopar de celebració del Dia del Centre, de l’any 1972.

Espeleologia i ciència sota terra 

Jordi Rubiralta en un bot inflable al Solencio de Bastaras durant l’operació espeleològica de les 500 hores.

Les dones s’apunten a l’hivern 

A la dreta, Maria Rubiralta Garriga, en una imatge als Rasos que il·lustra l’afició femenina per l’esquí.

Valentí Vallès va ser una personalitat cabdal 

Valentí Vallès -a la foto amb uns infants al carrer Hospital de Manresa- va ser president i una figura clau en el naixement del centre

L’escalada és un dels actius del centre 

La jove Marta Tohà Oller practica l’escalada a l’agulla del Cap de Guerrer, a Montserrat, en una imatge de l’any 1968.

Els Rasos són un espai emblemàtic  

Cursa d’esquí nòrdic a principis dels anys 30, als Rasos de Peguera, un lloc rellevant en la història del centre.

Esquí al centre de Manresa 

La Fira de Sant Andreu del 1982 va tenir la inesperada presència d’una pista al carrer Arquitecte Oms i el Passeig.

El Jeep Toledo del Ramon Seubas va fer molts viatges

En l’imaginari del centre hi ha un lloc reservat per al Jeep Toledo del Ramon Seubas, que durant anys va portar muntanyencs i escaladors als seus destins en les escapades dels caps de setmana per la geografia catalana. Per als qui no tenien edat per treure’s el carnet o no disposaven de vehicle, el Jeep del Seubas va ser un soci fidel.

Tres escaladors del CEM van ser a l’Everest 2000

Joan Belmonte (segon per l’esquerra en la foto del cim de l’Everest), Toni Llasera, Fredi Puig i Jordi Bonet van ser els membres del CEM en la reeixida expedició.

La conquesta del Makalú va tenir segell manresà

Jordi Camprubí, Toni Llasera i Jordi Vinyolí, del Centre Excursionista Montserrat, van ser a l’Expedició Espanyola Himàlaia 1976 que va coronar el Makalú (8.481 m).

El xalet dels Rasos s’erigeix en un símbol de l’entitat

Les obres de construcció del xalet refugi dels Rasos han quedat recollides en nombroses fotografies, una obra que va tenir lloc a inicis dels anys 30 del segle passat.

La cultura i l’arqueologia són part de la vida del CEM

El Museu del Centre Excursionista Montserrat, al carrer Vilanova, va conservar peces com l’àmfora i la sepultura de teula romana que es veuen en aquesta imatge.

stats