Un jutjat investiga el president de la Federació Catalana de Futbol per frau electoral

Hi ha 9 imputats, entre ells diversos càrrecs d'entitat, per presumptament falsificar actes notarials de diversos clubs per aconseguir la presidència

Els Mossos registren la Federació Catalana de Futbol

Els Mossos registren la Federació Catalana de Futbol / NORMA VIDAL / ACN

Redacció

El cercle s'estreny sobre el president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Joan Soteras, i la majoria dels seus col·laboradors per un presumpte cas de corrupció en les eleccions de febrer de 2023. El Jutjat d'Instrucció número 2 de Sabadell investiga el president i vuit persones més, entre ells els principals càrrecs de la Federació, pels delictes continuats de falsedat en document públic i privat i administració deslleial.

En concret, el jutjat acusa Soteras i la resta d'acusats de presumptament falsificar signatures d'actes notarials que es van elevar a públiques i van servir perquè el dirigent de la FCF aconseguís la victòria als comicis de febrer de l'any passat. Aquestes eleccions van ser impugnades per possibles irregularitats davant el Tribunal Català de l'Esport (TCE) pel seu oponent, Juanjo Isern, en una reclamació que es troba al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

No obstant això, també hi ha un procés penal obert als jutjats de Sabadell per aquesta possible corrupció comesa durant el procés electoral. Un informe dels Mossos d'Esquadra aportat a la causa, a la qual ha tingut accés El Periódico, del grup editorial de Regió7, assenyala que "presumptament es van falsificar signatures en alguns certificats elevats a públics" en la mateixa notaria de Sabadell. Una trentena de presidents i secretaris de clubs de futbol catalans han declarat davant la policia sobre aquest procés electoral

Un informe policial conclou que hi ha directius de clubs que denuncien que se'ls va falsificar la signatura en un document en el qual s'informava de la composició de la junta directiva i que, a partir d'aquí, presumptament Soteras o algú de la seva candidatura havien emès certificats de clubs esportius en els quals s'hauria falsejat la signatura de presidents i secretaris. Després el propi Soteras va elevar a públics aquests certificats.

Signatures que no encaixen

Una desena de representants de clubs han declarat que no reconeixen la seva signatura en l'acta notarial que donava el seu vot a Soteras o en un document en el qual facultaven el president de la FCF a fer els tràmits necessaris per poder votar. Els Mossos assenyalen que durant l'anàlisi d'aquesta documentació han trobat "errors clamorosos", com noms de representants de clubs equivocats o actes d'entitats esportives duplicades, entre els vots a favor de Soteras.

La policia també va aportar un estudi grafològic de les signatures que apuntaria a una possible falsificació. A més, alguns representants d'aquests clubs van assenyalar que no es van desplaçar a la notària per autenticar la signatura del certificat de la junta directiva aportat. Els agents destaquen que en tot el procés electoral de febrer de 2023 gairebé un 34,5% dels vots van ser emesos amb acta notarial o escriptura pública amb certificació de composició de junta, en concret uns 300 de 865 emesos.

"Els resultats més igualats es van donar en les demarcacions territorials en els quals el percentatge de vots mitjançant acta notarial va ser més baix i on el percentatge de votació amb actes estava per sobre del 40% va ser on més diferències entre candidats es van donar", assenyala l'informe policial.

Testimoni clau

El jutjat també té la declaració del secretari general de la FCF sobre el desenvolupament del procés electoral en el qual s'apunta a una "imposició" del director general de la FCF, José M. Calle, un dels imputats, per substituir tot el personal federatiu auxiliar per "persones de la seva més absoluta confiança" i que eren "persones amb nul·la experiència en processos electorals federatius i totalment lleials a la seva persona".

A més, va declarar que se li va encarregar retardar "al màxim" la sortida de Soteras i de la seva Junta del càrrec després de la resolució del Tribunal Català de l'Esport que anul·lava les eleccions del 22 de maig de 2022 i n'ordenava la repetició, com així va passar el 13 de febrer de 2023. A més, assenyala que la pròpia FCF va pagar els recursos administratius presentats contra aquesta decisió per l'entitat i el president i candidat Soteras.

En aquest sentit, el testimoni va acusar directament diversos directius i treballadors de la FCF de suposadament estar implicats en aquesta trama de falsificació d'actes notarials per a la victòria electoral de Soteras i va remarcar que alguns d'ells havien obtingut compensacions econòmiques després dels comicis.

El passat 5 de març els Mossos d'Esquadra van fer una entrada i registre per ordre judicial en la seu a Barcelona de la Federació Catalana de Futbol i es van emportar documentació que continuen analitzant. Entre ella hi hauria correus electrònics dels principals investigats i factures sobre pagaments de l'entitat.