Hoquei patins

Jana Costa: La nova guardiana de Palà(u)

La jove portera bagenca d'hoquei patins, suplent de la internacional Laura Vicente a Palau-solità i Plegamans, tanca l'any del seu debut a l'OK Lliga amb triplet de títols i un brillant futur al davant

Jana Costa, amb alguns dels elements que l'acompanyen a la porteria

Jana Costa, amb alguns dels elements que l'acompanyen a la porteria / Oscar Bayona

Jordi Agut

Jordi Agut

Només els separa una lletra. I un accent. Però en l'hoquei patins, tot un món. Palà de Torroella és una antiga colònia tèxtil, del municipi de Navàs, al nord-oest del Bages. Ara hi viuen uns 200 habitants i no hi juga cap club, ni de futbol. Palau-solità i Plegamans té uns 14.000 residents i fa pocs dies va muntar una rua per celebrar un triplet del seu equip femení d'hoquei patins, campió de lliga, de Copa i de la Lliga Catalana. Una hora de camí entre els dos punts que marca la vida de Jana Costa, la jove portera palanesa de només 18 anys que ha estrenat el palmarès en categoria absoluta quan fa quatre anys feia de jugadora de pista.

És ara quan recorda una conversa que li va canviar la vida, almenys l'esportiva. "Quan tenia quinze anys ja estava cansada de fer de jugadora de camp. Vaig parlar amb els pares i els vaig dir que ho volia deixar perquè no m'ho passava bé i que només seguiria si em posava de portera". Per aconseguir el seu objectiu va tenir el suport d'un entrenador d'Igualada, on aleshores jugava, Àngel Castells. "Va parlar amb els meus pares i els va dir que quan feia de portera em canviava la cara i que no ho feia malament. Allà va canviar tot".

Jana Costa, amb l'estic i la bola i amb Palà de Torroella al fons

Jana Costa, amb l'estic i la bola i amb Palà de Torroella al fons / Oscar Bayona

Però com va anar a parar a Igualada, venint d'una zona del país on l'hoquei patins és inexistent? Al Bages, fa uns anys, només hi havia reductes d'aquest esport a Navarcles i a Sant Vicenç de Castellet, a l'altra punta de la comarca. "Quan tenia sis anys jo ja havia fet hip hop. Recordo que un dia vam anar a Navarcles i hi feien patinatge artístic. Em vaig enamorar d'allò, em vaig posar els patins de quatre rodes per primera vegada i vaig estar una hora seguida donant voltes a la pista". Va ser un amor a primera vista.

Ja aleshores li cridava l'atenció fer de portera. "M'encantava estar estirada per terra, aturant boles, i només em fastiguejava tota la roba que ens havíem de posar". A més, tenia caràcter. "Qui no serveix per fer-ho, quan li xuten es queda parat. Jo no ho feia". Ella, però, havia començat com a jugadora de pista. Quan es va dissoldre l'equip de Navarcles va estar uns tres anys més a Sant Vicenç, amb el Castellet, i finalment, va acabar a Igualada.

Amb nois i noies

Primer va ser a l'Igualada Femení Hoquei Club Patins. "Jo sempre havia jugat en equips mixtos perquè abans no hi havia tantes nenes que volguessin jugar". El va deixar al cap d'un parell d'anys i va passar a l'altre equip de la ciutat, l'Igualada Hoquei Club, a jugar amb nois, alguns dels quals estan actuant, o a punt de fer-ho, a l'OK Lliga. "Sentia que en el masculí n'aprenia més, i quan vaig fer el canvi a portera, ja m'hi vaig quedar". Recorda que jugava amb una companya, Ariadna Busqué, i que en els seus inicis a la porteria "em matava a entrenar. Aquell estiu vaig anar a fer tecnificacions amb sis sessions a la setmana, que és una animalada. M'ajudava que els nois xuten fort i em vaig posar les piles".

La portera palanesa es considera descarada en el seu joc

La portera palanesa es considera descarada en el seu joc / Oscar Bayona

Contacte amb el Palau

D'aleshores arriba la relació amb el Palau. "Si estàs en un club que no té equip femení, com l'Igualada Hoquei Club, et pots vincular a un que sí que en tingui. En el meu cas va ser amb el Palau i, en el debut amb el Fem-17 vam quedar campiones de Catalunya i subcampiones d'Espanya. A més, en el primer torneig vam guanyar a la tanda de faltes directes i jo vaig parar l'últim". Al Palau li van proposar ser la tercera portera de l'equip d'OK Lliga, "i això enlluerna molt, però gairebé no jugues i jo havia d'aprendre'n més. Per això vaig seguir a l'equip de nois de l'Igualada, que no vaig deixar fins l'any passat".

Enmig de tot això, viatges i més viatges. Estudis secundaris a Manresa, després inici de carrera [Educació Primària] a Bellaterra i "sort dels pares i de l'avi que m'han portat a tot arreu. La distància de Palà amb Igualada i Palau provocaven que, si no hagués estat per ells, tot hauria estat gairebé impossible".

Tot i deixar Palau, l'equip vallesà no la va oblidar. "Jo hi havia estat molt bé i l'any passat em van tornar a oferir anar-hi. Ara seria per jugar a l'equip de Nacional Catalana amb Teresa Sapena i lluitar amb ella per ser la segona portera del primer equip. M'hi havia d'anar a guanyar el lloc i ho vaig acceptar".

El professionalisme

Les jugadores d'hoquei patins no es guanyen la vida exclusivament amb aquest esport, però l'arribada al Palau ha suposat per a Jana Costa sentir què és "ser una jugadora professional. No et pots saltar cap entrenament. Tenim preparador físic, gimnàs, nutricionista i psicòloga. Has de prendre proteïnes després de cada entrenament, hi ha recuperadors i control de massa muscular".

Un dels aspectes que l'han xocat més han estat "els viatges. Moltes de les companyes com Laura Vicente, Berta Busquets, Anna Casarramona o Aina Florenza són internacionals i hi estan acostumades, però per a mi cada trajecte a Astúries o Madrid és una aventura". I encara més el vol a San Juan (Argentina) del febrer passat, per jugar-hi la Copa Intercontinental, perduda per faltes directes contra un dels grans rivals, el Telecable Gijón.

Tot i haver quedat eliminat de la Champions pel Vila-sana, el Palau es va revenjar de les asturianes guanyant la final de Copa i hi van sumar la lliga, contra el Fraga. A més, havien vençut a la Lliga Catalana. Jana Costa va poder debutar a la lliga justament a Les Comes, contra l'Igualada Femení. "Jo estava tremolant, però ho vaig poder fer davant de molta gent coneguda. En la primera jugada, se'm planta una rival sola i la tira al pal. Vaig respirar. Després he jugat alguns partits més, sempre de lliga".

Només fa quatre anys que actua de portera, però hi està del tot adaptada

Només fa quatre anys que actua de portera, però hi està del tot adaptada / Oscar Bayona

Respecte de les virtuts i els defectes, "el que tinc de bo també em perjudica. Soc explosiva i vaig a totes, però de vegades vull fer massa i em canso. N'he d'aprendre de Laura Vicente, que és segura i ho demostra. No només has de tenir seguretat, sinó que l'has de demostrar". Per ara, no es planteja una cessió per tenir minuts ja que "al Palau n'estic aprenent molt. Si marxés a un altre equip, potser m'estancaria i rebria molts gols perquè encara no tinc prou experiència. Amb la meva edat, prefereixo ser segona al Palau que primera en un altre equip".

La temporada vinent, Teresa Sapena marxa i ella es quedarà com a segona portera fixa i primera de l'equip de Nacional Catalana. Es podrà enfrontarà al Club Patí Manresa, que hi ha pujat. "Per a mi va ser una alegria. Volia que pugessin. Que Manresa tingui un equip important és molt bé per fer afició a la comarca i que hi hagi més nenes que vulguin jugar a hoquei". I qui sap si també fer de porteres, com la nova guardiana de Palau... i de Palà.