"El nou criteri dels jutges ens permet arriscar i superar l’equip xinès"

Ser escollida per anar a uns Jocs Olímpics és el màxim a què aspiren tots els atletes, però fer-ho amb tot just 17 anys pot ser catalogat tranquil·lament com una veritable gesta. Una proesa de la qual podrà presumir tota la vida, encara que espera que es repeteixi, com a mínim en una altra ocasió, la manresana Meritxell Ferré. La nedadora establerta a Sant Salvador de Guardiola i resident al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat encetarà la seva experiència olímpica a París el dia 5 d’agost amb l’ambició de destronar una selecció xinesa que sembla intractable. L’ambició floreix de les seves paraules, però també ho fan els inevitables nervis. El més normal del món si es té en compte que només dotze atletes estatals s’han penjat una medalla olímpica mentre eren menors d’edat.

Encara no acabo de ser conscient de la magnitud del que he aconseguit, crec que no ho seré fins que posi un peu a París"

Has tingut prou temps per digerir la notícia?

El cert és que encara no m’ho acabo de creure. De fet, em fa l’efecte que no acabaré de ser conscient de la magnitud de tot el que estic vivint fins que posi un peu a París. 

Deus tenir els nervis a flor de pell a tota hora i a tot arreu.

Doncs sí, ara mateix els nervis, l’emoció i la passió inunden el meu dia a dia, però crec que ho estic gestionant bastant bé.

Competiu per primera vegada el dia 5 d’agost. Com serà el teu dia a dia fins aleshores?

La idea principal és reduir hores d’entrenament i adaptar-nos a competir a les tardes. Estem canviant horaris per així acostumar el cos a donar el màxim a les hores en què està previst que competim (entre les 19.30 h i les 20 h). 

No hi haurà canvis d’última hora en la rutina?

En principi no, la feina ja està feta. Ara només hem d’acabar de perfilar certs aspectes de les coreografies i agafar confiança per aconseguir el millor resultat possible.

Com te'n vas assabentar que amb tot just disset anys series esportista olímpica?

Des que vaig tornar de l’europeu de Belgrad em sentia dins l’equip. Mica en mica anava pensant que tot això anava en serio. 

Però la federació no anunciava res, de fet, ho va fer el Comitè Olímpic Espanyol directament.

Sí, veia que les federacions anaven fent públiques les convocatòries d’altres disciplines, però fins i tot abans de que m’ho diguessin em feia la idea que podia ser. Els Jocs Olímpics són l’esdeveniment més gran per un esportista i volia estar preparada per tots els escenaris.

Com dius, has complert el somni de tot esportista, ara ja apuntes a medalla? 

Ara mateix el meu objectiu és poder tornar a participar als Jocs de Los Ángeles i millorar el resultat assolit a París. És estrany perquè encara no hem competit, però sento que encara em queden moltes experiències per viure i molt per aprendre.

T’ho agafes sense massa pressió, doncs...

Sí que sento pressió, però alhora també sóc conscient que encara sóc molt jove i em queda molt recorregut.

En aquest sentit, segur que t’ajudarà el fet de debutar amb les mateixes companyes que ja vas guanyar l’or a Belgrad...

Sí, la veritat és que som un equip molt unit, tinc molta sort. Em sento molt protegida i segura perquè tinc cinc companyes que ja són olímpiques i tenen molta experiència. Nedar amb elles és un luxe i el cert és que em donen molta tranquil·litat dins l’aigua.

Amb ganes de viure l’experiència de la Vila Olímpica?

Moltes, els Jocs són l’únic esdeveniment capaç de fer moure tot el món. És una celebració a l’esport i anar-hi és l’honor màxim. Que et donin caixes plenes d’equipament especialment per tu, veure les piscines on competiràs, les instal·lacions fetes expressament pels Jocs, la vila... és tot un somni.

Tenim molt clara l’estratègia a seguir per aconseguir tornar amb una medalla penjada"

Amb tu també debutaran en uns Jocs Olímpics canvis en els criteris de puntuació dels jutges.

Sí, ja fa una temporada que ha canviat el reglament, però aquests seran els primers Jocs on s’apliquen. 

Ens en pots fer cinc cèntims?

Bàsicament són modificacions que intenten que l’esport deixi de ser tant valoratiu i sigui més objectiu. Cada equip escull els elements tècnics, i per tant la dificultat, de la seva coreografia. Per tant, entra en joc un element estratègic inexistent fins ara, perquè has de saber fins on pots arribar com a equip per fer una rutina amb molta dificultat sense que et penalitzin.

Aquest canvi de criteri us fa estar més a prop de les medalles?

Totalment. Els darrers anys ens costava competir pel podi perquè ja hi havia una espècie de rànquing establert. El nou sistema ens permet arriscar-nos i plantejar una coreografia amb més dificultat que Xina, i si no fallem, les superem. Tots som humans, i una errada pot fer canviar molt l’ordre.

Per tant és el rival a batre?

Sí, encara que els Estats Units també són un adversari molt directe. També el Japó o Mèxic en alguna rutina específica, però sobretot els Estats Units i la Xina.

Els ànims com a equip deuen estar pels núvols...

Estem molt il·lusionades perquè realment estem lluitant per una medalla. És un objectiu enorme i estem molt emocionades, però sempre tocant de peus a terra i amb l’estratègia molt clara de tot el que hem de fer bé per aconseguir-lo. Tenim clar el que hem de fer i on no podem fallar. Confio al 200% amb el meu equip i estic convençuda que ho farem genial.