El Barça perd contra el Leganés (0-1) i es complica el lideratge

El Barça va perdre contra el Leganés a l’Estadi de Montjuïc i s’ha complicat el lideratge a la lliga. Els blaugrana van desaprofitar l’ensopegada del Madrid al camp del Rayo Vallecano (3-3) i van ser incapaços de respondre a la victòria de l’Atlètic de Madrid contra el Getafe (1-0). Dissabte rebran els matalassers que, després d’un inici de campionat irregular i sense fer soroll, s’han posat segons amb els mateixos punts que els culers, però amb un partit menys.

Els futbolistes de Hansi Flick, que va complir el seu primer partit de sanció dels dos que li van imposar per l’expulsió contra el Betis, van ser incapaços de remuntar el gol inicial del Leganés, el 17è classificat de la Lliga. I això que Flick no havia introduït canvis a l’alineació, com si hagués vist el partit que es trobaria. Només Èric Garcia va entrar en el lloc de Cubarsí, que duia 16 titularitats consecutives.

Els blaugrana no van sortir gens bé, desactivats i imprecisos. Al minut tres, Peña va salvar el gol de Munir, que s’havia escapat de l’orsai, amb una aturada meritòria. El córner el va rematar de cap Sergio, tot sol. El Leganés s’havia avançat en el marcador amb dues accions que van semblar excessivament fàcils.

Va començar un altre partit. El que de fet s’esperava abans d’iniciar-lo, però agreujat —o afavorit— per un marcador inesperat. El Leganés tancat al seu camp, amb interrupcions constants del joc per perdre temps i trencar el ritme blaugrana, i el Barça abocat a l’àrea rival a la recerca d'un gol. Que no va arribar mai. Dimitrovic va salvar fins a tres vegades l’empat, a dues rematades de Lewandowski i a una altra de Raphinha que va rebotir en el travesser. I res més. La resta d’ocasions, rematades massa desviades, com fetes de pressa i corrents.

El Leganés no sortia, però el Barça no trobava portes d’entrada, capficat a cercar-les pels passadissos interiors. Lamine Yamal s’havia revinclat el turmell dret i feia patir, tant com les pífies i imprecisions d’Olmo i Balde.

El pas pels vestidors no havia canviat res. De fet, el Leganés va trigar a sortir-ne, com si assagés les pèrdues de temps en què havia de basar la seva resistència. Per no trencar l’ordre defensiu, els madrilenys s’espolsaven el domini a pilotades, gens preocupats de córrer per anar-la a buscar.

Marcus Sorg s’ho mirava des de la banda amb cara de no entendre-ho. Va ordenar els mateixos canvis que amb Flick havien fet a Dortmund, amb bon resultat allà, sense incidència aquí. Van entrar Ferran per Lewandowski i Fermín per Olmo. I encara Cubarsí per un esgotadíssim Èric Garcia i Gavi per Lamine Yamal, ressentit del turmell.

La paciència es transformava en desesperació. I amenaçava la frustració que va ser. A deu minuts del final, Sorg va fer entrar Pau Víctor per Casadó, en un moviment que encara va afegir més futbolistes a la pila del greix en què s’havia convertit l’àrea madrilenya. La incapacitat dels blaugrana per crear ocasions esdevenia rutina, de la mateixa manera que les ensopegades que acumulen des de la setmana gran del Bayern i el Madrid han deixat de semblar accidents.