La Catalunya Central decidirà els guanyadors de la Volta masculina i femenina

Qualsevol predicció en el ciclisme és sempre aventurada. Perquè una caiguda, una escapada impensada o unes condicions meteorològiques extremes trasbalsen el pilot i capgiren el resultat previst. I, no obstant això, amb totes les sortides i arribades de la Volta masculina i femenina desvetllades, esclar que les etapes de la Catalunya Central seran decisives per coronar-ne els guanyadors amb els ascensos dels corredors a La Molina, a Montserrat i al Santuari de Queralt i de les corredores al Coll de Pal.

La Volta a Catalunya masculina se celebrarà del 24 al 30 de març. La primera etapa serà la que ja ha esdevingut tradicional amb sortida i arribada a Sant Feliu de Guíxols que acostuma a decidir-se amb un esprint. I l’última també serà la Barcelona - Barcelona de sempre, amb l’arribada a Montjuïc i les set pujades al Castell. Entremig, s’hauran corregut dues etapes que no haurien d’afectar la classificació general, la de dimarts 25 entre Banyoles i Figueres i la de divendres 28 per les Terres de l’Ebre entre Paüls i Amposta.

El desenllaç, a la Catalunya Central

El moll de l’os és a les tres etapes de la Catalunya Central. El festival ciclista començarà dimecres, en la que hauria de ser l’etapa més llarga, amb sortida des de Viladecans i arribada a l’estació d’esquí de La Molina, a la Cerdanya. Present a la Volta des del 2014, ha estat final d’etapa en 8 ocasions. Hi han guanyat Joaquim Rodríguez (2024), Tejay Van Garderen (2015), Dan Martin (2016), Alejandro Valverde (2017 i 2018), Miguel Ángel López (2019), Ben O’Connor (2022) i Remco Evenepoel (2023), amb un esprint final majestuós en què va poder deixar de roda l’eslovè Primoz Roglic, vencedor a Barcelona.

L’endemà, Sant Vicenç de Castellet s’estrenarà com a sortida d’una etapa de la Volta que acabarà a Montserrat. Malgrat ser una pujada emblemàtica per al ciclisme, tot just serà la tercera vegada que ronda catalana hi arriba. La primera va ser l’any 1960, en una cronoescalada des de Monistrol que va guanyar el mallorquí Antonio Karmany, i l’última el 1995, amb triomf de Laurent Jalabert.

Ni la Molina, amb una distància de 12,1 km amb un pendent mitjà del 4,4%, ni Montserrat, de 9,34 km i un pendent mitjà del 6,25%, tenen prou duresa perquè cap corredor pugui deixar sentenciada la Volta. Sí que haurien d’aclarir la classificació i definir els candidats al podi i al triomf final.

Ben segur que el desenllaç arribarà a l’etapa berguedana de dissabte 29, de Berga al Santuari de Queralt. Encara que no se’n sàpiga el recorregut precís, és probable que l’organització repeteixi l’ascens al terrible Coll de Pradell que a la darrera edició el va descobrir per al ciclisme de tot el món. L’etapa va ser espectacular, tant pel que fa a l’acollida del públic, que va estar present des de l’inici i fins al final i va omplir a vessar els marges de les carreteres, com pel nivell competitiu dels ciclistes, amb Tadej Pogacar inscrivint el seu nom al costat del d’Eddy Merckx en una pujada que ja és mítica.

El detall dels itineraris, amb el quilometratge i els metres de desnivell exactes, no es coneixeran fins a la presentació oficial de la 104 edició de la Volta masculina i la 2 edició de la Volta femenina el mes de febrer. També aquell dia es donarà a conèixer la població de sortida de l’última etapa de les noies que tindrà el final a Barcelona. L’any passat va sortir de Molins de Rei.

Sí que es coneixen les dues primeres etapes. Començarà al Perelló i acabarà a Reus. Com a l'edició inaugural amb l'etapa Manresa - Manresa, el més probable és que les corredores arribin agrupades i decideixin la victòria a l'esprint. I de la mateixa manera que la neerlandesa Marianne Vos va fonamentar el seu triomf a la Molina, aquesta vegada la sentència hauria d'arribar a la segona etapa, amb la sortida des de Bagà i l'arribada al Coll de Pal, un colós de 20 km al 7 % de pendent mitjà.