Moi Torrallardona assegura la segona posició final al Dakar

El navegant de Castellfollit del Boix Moi Torrallardona ja té la col·lecció completa de podis del Dakar. Al triomf del 2016 i les tres terceres posicions, l’última l’any passat, afegeix ara el segon lloc d’enguany. En la curta última especial de la prova, disputada ahir, el camió conduït pel neerlandès Mitchel van den Brink només va cedir deu segons respecte d’Ales Loprais, que li havia de recuperar 5 minuts i 40 segons per descavalcar-lo del subcampionat i, per tant, va assegurar la plaça. El campió, per segon any consecutiu,va ser un altre txec, Martin Macik.

Torrallardona explicava, poc després del final de la prova, que «ha anat tot molt bé. Aquest any ha estat molt fort, en tot el tema de la conducció. La pista era molt cansada i la navegació era molt dura. Hem patit molt tots». Segurament per això, per a algú que ja acumula setze participacions a la prova, encara té més bon gust de boca aquesta segona posició. 

Curiosament, ha hagut de lluitar fins al final amb el camió de Loprais en el qual, com a mecànic, hi anava el neerlandès Darek Rodewald. Ell, juntament amb Gerard de Rooy, formaven l’equip que va donar a Torrallardona el seu únic triomf al Dakar. Els companys en la victòria a Amèrica del Sud ara han estat rivals a les dunes d’Aràbia Saudita. Tota la formació va rebre el Tuareg en un acte que va tenir lloc ahir al vespre, amb tothom ja més tranquil.

L’altre triomfador del dia dels nostres representants és l’igualadí Jordi Viladoms, cap esportiu de l’equip KTM, el del guanyador de motos, l’australià Daniel Sanders. La marca austríaca, per tant, recupera el domini a la cursa després del triomf de l’Honda de l’estatunidenc Ricky Brabec l’any passat. Havia exercit una tirania des del 2001 al 2019, fins que Brabec i l’argentí Kevin Benavides van vèncer per la marca japonesa el 2020 i el 2021. El 2022 va vèncer Sam Sunderland amb Gas-Gas, marca associada a KTM però, com a tal, no vencia des del 2019, amb l’australià Toby Price. Entre els triomfs de KTM també hi ha els cinc de l’avianès Marc Coma, que continua sent l’esportista de la Catalunya central que té un millor palmarès en aquesta cursa. 

Jove valor campió

També en motos, destaca la victòria del vallesà Edgar Canet en la categoria de Rally2. Quan es va conèixer la seva victpòria final, va agrair els consells «a Jordi Viladoms. Sempre em feia posar els peus a terra i és una de les persones que més m’ha ajudat, com Nani Roma, com el meu pare i tants d’altres.

En cotxes, alegria final per a Armand Monleón, copilot igualadí de Lucas Moraes, amb el triomf de la darrera etapa. La victòria final va ser per a un altre Toyota, el del saudita Yazeed al Rajhi, que s’estrena en el palmarès i substitueix en l’olimp de guanyadors un altre pilot del Golf Pèrsic, el qatarià Nàsser al Attiyah. Va vèncer per només 3.57 el sud-africà Henk Lategan i ha completat el podi el Ford de Matthias Ekström.

La competició d’enguany en cotxes al Dakar semblava feta perquè guanyés un Toyota ja que les altres marques que, a mitjà termini, li poden plantar cara, Ford i Dacia, estrenaven els seus vehicles punters en aquesta edició i, ja se sap, que en el primer any es paga la inexperiència.

Això ha passat a Nani Roma i Àlex Haro, fora de cursa des dels primers dies, però no a Nandu Jubany, que debutava damunt de quatre rodes amb un Optimus i va signar un Top-20. Va ser una llàstima que Armand Monleón, amb Lucas Moraes, trenqués la suspensió quan apuntava al podi. Final del Dakar. Comença ja el del 2026.