«Si el guany no és tan gran, te’n canses»

Només quatre mesos després de fer realitat el somni de tota una vida en proclamar-se campiona del món, la manresana Mireia Badia es retira als 28 anys. La duresa dels esforços continuats per mantenir-se a l’elit en un esport, i encara més en l’apartat femení, amb no prou reconeixement ha impulsat aquesta decisió. Segueix el camíu d’esportistes grans com la tennista Ashleigh Barty, el pilot de Fórmula 1 Nico Rosberg o el de motos Casey Stoner, que també van retirar-se prematurament quan eren al cim de les seves carreres. Ens plega talent esportiu. I no ens en sobra.

En la notícia de la federació explicava que havia estat sobretot per raons econòmiques?

Sí, tot i que tampoc no vull que s’interpreti malament, ja que la meva marca, Rieju, m’ha ajudat molt en els últims anys, sense ells no hauria pogut competir. Ha estat un seguit de factors. Hi ha moltes exigències a nivell físic, psicològic i també econòmic. Si el guany no és tan gran, al final te n’acabes cansant una mica. Tenim molts ajuts materials, que ja ens és necessària, però sempre fa falta aquesta part financera que ens aniria molt bé als pilots.

Ha declarat que ja feia un any que pensava de plegar, però que no ho va fer perquè el 2023 es va lesionar i volia completar una última temporada completa. Com va anar, això?

L’any passat ja dubtava perquè el 2023 vaig decidir deixar la feina, en una empresa de làmpades de Terrassa, i em vaig apuntar a l’atur per donar-ho tot per la moto. Però després de deixar-ho tot em vaig lesionar i va ser quan vaig decidir aguantar un altre any. Aleshores va entrar Rieju per donar-me un cop de mà i per això he pogut seguir fins ara.

En què la va ajudar?

Al final del 2023 en vam parlar i em van oferir feina a mitja jornada per poder-ho compaginar amb els entrenaments i les competicions. Havia d’anar un dia a la setmana a la seu i la resta podia fer teletreball des de casa. Ajudo el departament de curses a organitzar els viatges per anar a les curses. Em facilitaven que, per exemple, si m’anava a entrenar al matí, a la tarda podia treballar o al revés. Ho podia gestionar.

Com s’afronta una temporada sabent que serà l’última?

No hi penses. Estàs centrada en les curses, en el teu objectiu i només penses en això, no que al final et retires.

Ho havia comunicat a algú, a part del seu cercle més proper, que es retirava?

Quan es van anar apropant les dates ja ho vaig anar dient, amb els patrocinadors, perquè ho sabessin.

Per tant, quan va ser campiona del món, molta gent ja ho sabia. Tot i això, es va saber guardar molt bé la informació, no?

Sí, també vols gaudir una mica d’haver guanyat i no provocar que aquesta notícia no ho fes passar a un segon pla.

No hi havia res que hagués pogut fer marxa enrere, d’aquesta decisió?

Jo ja ho tenia molt clar. Estava cansada d’aquest ritme de vida i em volia introduir en el món laboral i enfocar-lo cap al futur.

A més, també s’ha casat...

Sí, són tot etapes. Et vas fent gran i van canviant una mica els objectius i les prioritats.

En l’entrevista que li vam fer l’octubre comentava que hi havia poca recompensa, sobretot en el Mundial femení, amb menys curses que en el masculí perquè hi havia menys patrocinadors i participants. Ha pesat, en la seva decisió?

Moltes de les noies del Mundial segurament hauran de ficar diners de la seva butxaca. Segurament per això, darrerament, s’ha vist menys participació. El 2024 érem entre vuit i deu, dotze com a màxim i aquesta xifra diu molt de quina situació viu l’enduro.

I hi ha poques pilots perquè hi ha pocs diners o hi ha pocs diners perquè hi ha poques pilots?

A nivell mundial, perquè hi ha pocs recursos, poques marques interessades a ajudar les noies. Si no tenim suport, costa. Jo he tingut sort amb Rieju.

També comentava, mesos enrere, que l’enduro és una especialitat poc televisiva.

És complicat que sortim per televisió però, a més, els mitjans tampoc no donen informació sobre si hem guanyat curses del Mundial. Quatre imatges sempre pots acabar traient. Tampoc no ens ajuden gaire, en això.

Fa pocs dies, la federació espanyola va donar uns premis a tots els campions d’aquesta temporada. Se’n va parlar, en aquesta trobada, de la diferència entre especialitats?

Els que tenen més ressò són els de velocitat i també els que van al Dakar, ja que surt a Teledeporte i Esport3. Però les altres especialitats off-road com enduro, trial o motocròs són les que estan més delicades. Les noies de trial també es queixen de les ajudes.

El Dakar, amb aquesta retirada, ja és una porta tancada, per a vostè?

Ara ja no m’ho plantejo, abans sí. Sí que m’hauria fet gràcia, però ja no ho veig tant.

Perquè és un final definitiu, no en pot tornar a tenir el cuquet?

No ho saps mai, però ara per ara és un final bastant definitiu. Ho tinc bastant clar.

Ser pilot de la Federació Espanyola de Motociclisme li ha permès córrer el Mundial?

Absolutament. El 2016 em van obrir les portes i he pogut córrer el Mundial gràcies a ells. Anar-hi pel teu compte o pagar un equip per fer-ho és impossible.

Tot i estar-hi, li ha costat diners de la seva butxaca?

No les despeses de curses, però sí les d’anar a entrenar-me. Si ho vols fer bé no hi vas un dia a la setmana. Et desplaces a molts llocs, a Lleida, Girona i tots aquests diners els treus de la teva butxaca.

Ha valorat mai, què li hauria costat disputar un Mundial pel seu compte?

No ho he fet, però les motos costen entre 10.000 i 13.000 euros. A part, hi has de sumar llicències, inscripcions, desplaçaments, estades..., teus i dels vehicles. 

Què s’emporta, de tota aquesta aventura, ara que marxa?

Les amistats. Amb moltes persones ens coneixem des que corríem els endurets de petits i encara hi ha relació.

Quan gira la vista enrere i veu el que ha aconseguit, creu que la nena que va començar a córrer de petita a Manresa, amb el seu germà, estaria satisfeta, d’on arribaria?

Molt satisfeta, i més després d’haver guanyat el Mundial. Quan comences de petit vas a gaudir i llavors sí que et poses objectius més alts.