L’Unicaja imposa el seu ritme a la represa i es desfà de la Penya

La nodrida afició de l’Unicaja, la mateixa que va celebrar la Copa de fa dos anys a Badalona, justament, i va patir la decepció de perdre en els quarts de final de la temporada passada a casa, va acabar cantant el nou himne del club, de l’extriunfito i ara aclamat Pablo López, més d’una vegada. Va ser gràcies a un tercer quart en què es va treure del damunt els problemes derivats d’un 1 de 10 en triples en els dos primers parcials, un fet que va donar aire a un Joventut que només va tenir en Dekker, autor de 23 punts, i en Tomic, fins que va rebre un cop al cap, els homes capacitats de plantar cara.

Això sí, en les primers vint minuts també havia comptat amb el suport de Robertson per assolir una màxima diferència de cinc punts (35-40) que feia xalar la parròquia verd-i-negre, que es va deplaçar en bon nombre a Las Palmas.

Però els malaguenys solen ser un equip que va a ritme i que no l’atura. Espera que ho faci el rival. I el Joventut només va poder anotar 19 punts en aquest tram de partit gràcies a una bona defensa de l’equip d’Ibon Navarro, que va trobar set punts d’Osetkowski per liderar una escapada que ja seria irremuntable.

Va ser el principi del final, perquè els dotze punts es van convertir en 19 (88-69) i les coses ja eren impossibles per a l’equip de Dani Miret, que van intentar arribar a la barrera significativa dels deu punts de renda el més aviat possible, però que es van trobar amb el fet que aquesta no davallava i arribava a les dues desenes.

Al final, fins a cinc jugadors de l’Unicaja van acabar el partit amb doble dígit d’anotació o més i Kameron Taylor, que ja va ser MVP de la Supercopa de Múrcia del setembre, s’enfilava als 23 punts de valoració.

Subscriu-te per seguir llegint