En memòria d'Òscar Rey: Mai explicava que ell havia estat un dels grans

Que dur! La desgràcia torna a castigar la família del waterpolo. Era de matinada quan corria la notícia, que l’Òscar Rey ens havia deixat. Incredulitat. No pot ser. Malauradament, era així. 

La consternació arribava als seus amics. Aquell gegant, de físic i de cor, aquell home tan fort, no podia ser que hagués traspassat. Incredulitat. L’Òscar, una persona humil, que mai explicava que ell havia estat un dels grans del waterpolo, arribant a internacional absolut, seguia venint a la piscina Manel Estiarte. Es cuidava, nedava o feia gimnàs. Disciplinat com els esportistes sorgits del Club Natació Manresa, no fallava mai.

Mor als 44 anys Òscar Rey, exjugador internacional de waterpolo del CN Manresa

De ben jove va mostrar maneres, possibilitats d’arribar lluny en el nostre esport. El CN Sabadell s’hi va fixar i el va incorporar a les seves files. Quin gran encert. Amb els del Vallès va fer història, va ser en aquell equip que va guanyar el primer gran títol, una Copa del Rei. 

La seva corpulència el feia un jugador polivalent. Tant podia fer de marcador de boia com de boia, mateix. Sacrifici, potencia i qualitat en tenia per donar i per vendre. Després d’anys a l’elit, quan va decidir deixar l’alta competició, no li va saber greu ajudar al seu club, jugant amb el CN Manresa en les lligues de Primera o Segona divisió, tant hi feia. Jugava amb els seus amics i feia de mestre de les noves generacions.

L’Òscar era gran físicament, però, això quedava petit amb la seva gran bonhomia, com a persona ho superava tot. Que injust! Que difícil serà per tots acostumar-nos que no hi sigui. Veure els pares cada matí venir a nedar i quedar-nos sense paraules. 

Ells, el més destacat d’una família que viu el club, amb el Toni, el germà gran, que havia estat un molt bon boia, ara responsable del waterpolo manresà, els nebots, família, Ivan, Marc, Éric, segueixen la saga, tots juguen al waterpolo, ells ens ajudaran a recordar-lo tal com mereix.