Dol i gratitud, per a l'Òscar Rey Olivera

La cerimònia de comiat de l'exjugador manresà de waterpolo i mosso d'esquadra Òscar Rey Olivera, mort de manera sobtada i prematura la matinada de dissabte a 44 anys, ha estat un acte de dol i gratitud de part dels seus familiars i amic, companys dels Mossos d'Esquadra i de la família del waterpolo. La cerimònia s'ha fet aquest migdia, a la Sala Montserrat del tanatori Fontanova, que ha quedat clarament petita per encabir-hi el miler gairebé de persones que s'hi han aplegat, moltes de les quals l'han hagut de seguir des del carrer.

La semblança d'Òscar Rey Olivera l'ha fet el seu company als Mossos d'Esquadra, l'agent Manel Moreno. Òscar Rey estava destinat a Montserrat. "Hi va opositar de seguida, perquè volia estar a prop de casa i la família", ha explicat Manel Moreno. Rey vivia a Santpedor.

D'ell, n'ha destacat "la discreció i la humilitat". Ha explicat que, tot i "compartir hores i hores de feina i de patrulla, no vaig saber fins al cap de molts mesos, que havia estat un esportista d'elit. Vaig acabar sabent que havia guanyat medalles mundials, d'Europa, Copes del Rei, Supercopes... i ho explicava com si no tingués cap mena d'importància". I va celebrar que hagués optat per a un esport minoritari com el waterpolo, perquè si ho hagués fet pel futbol, "en comptes d'un contraboia, hauria estat un defensa de l'alçada de Puyol o Beckenbauer, tindria els comptes a rebentar de milions, i no s'hauria posat a treballar".

"El policia que tots voldríem que ens vingués"

Moreno ha explicat com els ajudava la corpulència d'Òscar Rey, d'1,90 metres, quan els enviaven a resoldre alguna baralla. "Només calia dir-li que sortís del cotxe i, com si no hagués passat res, els qui es barallaven, deixaven de fer-ho". Ara, per a ell, la millor qualitat d'Òscar Rey era "la bondat. Era una persona de tarannà pacífic i mediador". I ho ha resumit afirmant que "era el policia que tots voldríem que ens vingués quan els cridem".

En memòria d'Òscar Rey: Mai explicava que ell havia estat un dels grans

Durant la cerimònia, s'han sentit cançons com el T'estimo de Lluís Lach o I Love You For a thousands Years, aquesta darrera com a banda sonora de l'àmbul de fotografies familiars que s'ha projectat en una pantalla de televisió i que, probablement, ha estat el moment més emotiu de la cerimònia perquè s'ha pogut veure Òscar Rey en tots els moments de la seva vida, amb la seva esposa Laura i els seus dos fills, els seus pares i els seus sogres, el seu germà Toni, i els seus familiars i amics més directes, però també l'Òscar Rey mosso d'esquadra i l'Òscar Rey waterpolista d'elit.

De representants del waterpolo hi havia companys del CN Manresa, com Angel Peirón, Jordi Serracanta, Gaspar i Toni Ventura, l'expresident Francesc Barés o la secretària Elisabet Ventura, el president del CN Sabadell, Claudi Martí, i Llorenç Carbó, l'entrenador de l'equip amb què va aconseguir els èxits més grans, el seleccionador espanyol. David Martín, excompanys de la selecció i el Sabadell com Xavier Vallès, Dani López Pindo, Iñaki Aguilar, Marc Alcón, Jordi Millán, Sergi Pedrerol i Sergi Mora, o el metge Albert Estiarte, amb qui va coincidir a la selecció espanyola absoluta. També s'hi ha vist el director tècnic de waterpolo de la Federació Catalana de Natació, Nani Guiu.

El comiat l'ha tancat la seva esposa Laura, amb què ha agraït l'escalf i la companyonia que ens esteu donant aquests dies", va explicar que "l'Òscar se n'ha anat pletòric" i que "segur que no s'imaginava que hi hagués tanta gent que l'estimava".

Abans, Manel Moreno havia revelat "la frase més bonica que he sentit aquests dies. La Laura em va dir que, si tornés a ser jove, sabent tot el que he rigut i el que he plorat, el tornaria a escollir".

La cerimònia, de poc més de quaranta minuts de durada, ha acabat quan els Mossos d'Esquadra, amb el seu vestit de gala, han tret a les espatlles el fèretre d'Òscar Rey Olivera, acompanyat per l'aplaudiment de les persones presents i la banda sonora de la pel·lícula El Gladiador, per diposaitar-lo al cotxe que l'havia de dur al crematori de Terrassa on havia de ser incinerat.

Subscriu-te per seguir llegint