La tramuntana anima el tram final, i Juan Ayuso presenta candidatura a la Volta

Si a la primera etapa va ser la pluja, a la segona ha estat la tramuntana. Si dilluns van ser Enric Mas i Primoz Roglic els qui van ensenyar que són a la Volta amb tota la intenció de guanyar-la jugant-se amb el terra moll i relliscós en un esprint intermedi per esgarrapar tots just 3 segons l’un i 1 segon l’altre, aquest dimarts ha estat Juan Ayuso qui els ha anat a buscar i n’ha trobat 3 a la meta volant de Garriguella.

El vent que ha aparegut al tram final, després de baixar el Coll de Sant Pere de Rodes, no ha condicionat tant com ho va fer ahir la pluja entre Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols. Però, sí que n’ha animat l’arribada a la meta de Figueres on la Volta no hi tenia parada des de fa 56 anys, encara que no prou per impedir que el guanyador es decidís entre els pocs velocistes que han gosat inscriure-s’hi.

Ha estat un esprint llarg que s’ha disputat a una velocitat temerària en una recta idònia perquè els equips dels esprínters poguessin fer la seva feina. L’últim quart d’hora s’ha corregut a més de 60 quilòmetres per hora.

L'ha guanyat Ethan Vernon (Isarel-Premier Tech), que ha superat Matthew Brennan (Visma), el guanyador a Sant Feliu de Guíxols, i a Kaden Groves (Alpecin), problablement el millor especialista dels que hi ha al pilot de la Volta, però que ja porta dos xuts al pal en les dues primeres etapes. El seu equip ha maniobrat bé per tancar Brennan al mig revolt que hi havia just abans de la línia d’arribada, però se li ha descontrolat Vernon.

Beneïdes bonificacions

Una etapa plana com la de Banyoles a Figueres, de 177,3 km i amb només 1,631 metres de desnivell, amb dos ports situats a la primera meitat del recorregut, el Coll de Puig del Pení (3a) i l’exigent Coll de Sant Pere de Rodes (1a), que se sap que es resoldrà a l’esprint, es pot fer difícil d’empassar. Fa temps que els organitzadors proven d’introduir-hi elements que incitin els corredors i els equips a buscar victòries parcials pel mig del recorregut. L’objectiu és que cada vegada hi hagi menys etapes de transició. Sobretot si la carrera, com és el cas de la Volta, és d’una setmana.

Els organitzadors de la ronda catalana ho assagen amb els esprints intermedis bonificats amb 3, 2 i 1 segons per als tres primers a passar-los. N’han posat fins a 16, en les 7 etapes. Per tant, hi ha un bon grapat de segons en joc.

A l’etapa d'aquest dimarts, n’hi havia tres, a Medinyà (km 10,1), a l’Escala (km 39,5) i a Garriguella (km 109,6). Els dos primers, se’ls han endut els corredors de l’escapada, però el tercer, amb el pilot ja reagrupat, l'ha esprintat Juan Ayuso, com a Llagostera havien fet Enric Mas i Primoz Roglic. El corredor de l’UAE els ha tornat la jugada i s'ha situat en cinquena posició a la general, entremig de tots dos.

La Volta entra la Catalunya Central

No obstant l’al·licient de les bonificacions, es faria estrany que decidissin el podi. Més aviat ho han de fer etapes com la d'aquest dimecres, entre Viladecans i La Molina, de 218,6 km i més de 5.000 metres de desnivell. Des de l’any 2006, que la Volta no programava una etapa amb tant de quilometratge.

Amb la jornada del Pradell i Queralt de dissabte en perspectiva, no és previsible que els aspirants a la victòria s’ho juguin tot a la primera topada amb la muntanya. La Molina, un port de primera categoria, no acostuma a provocar grans diferències. Si de cas, l’atac hauria d’iniciar-se a la Creueta, una ascensió inacabable de categoria especial.

L’entrada de la Volta a la Catalunya Central, amb el tríptic muntanyós (la Molina, Montserrat i Pradell-Santuari de Queralt), sí que fa pronosticable un daltabaix a la general que aclareixi qui la pot guanyar, i qui se’n pot acomiadar.