Quan amb prou feines es coneixia la natació i el waterpolo en l’àmbit estatal, el Club Natació Sallent va impulsar i donar a conèixer aquests esports. Cal remuntar-se a l’any 1925, justament fa ara cent anys. Amb aquesta visió pionera, el Club es convertia en el primer que es fundava a la Catalunya central. Una colla d’amics sallentins es van engrescar i van començar els entrenaments al riu Llobregat i, després, en un dipòsit de reg al nord de la població. Als anys trenta, amb esforç i entusiasme, es va aconseguir construir una piscina, fet que va suposar un important pas.

Des de la seva fundació, el CN Sallent (que va adoptar el nom d’Associació Sallentina de Cultura Física -ASCF) s’ha convertit en un referent de la natació i el waterpolo a Catalunya, tot i que, en el decurs dels anys, també ha tingut esportistes dedicats al karate, l’halterofília, la boxa o el fit dance, la gimnàstica o el frontó. Amb el pas de les dècades, l’entitat ha anat ampliant les seves instal•lacions i adaptant-les als nous temps i necessitats. Al llarg de tots aquests anys, el Club Natació Sallent, que està afiliat a la Federació Catalana de Natació, suma unes xifres de quatre-cents abonats i un total de mil socis.

Jordi Küng va ser el fundador del Club

Jordi Küng i Ricossa, fill de pare suís i mare italiana, va néixer a la ciutat de Lausana (Suïssa) l’any 1901. Küng, que treballava com a tècnic d’una empresa suïssa, va viatjar fins a Sallent per tal de posar en funcionament unes màquines a la mina de potassa., que llavors havia de començar l’activitat. Durant la seva estada, el jove s’allotjava en una pensió de la vila, anomenada Fonda Ricart. Allà és on va conèixer Ramona Ricart i Cuadras, la filla dels amos de la pensió, amb qui es va casar el 1923. El matrimoni va tenir tres fills: Vicenta, Ramir i Rosa. Més tard, Küng va obrir i regentar el Bar Suís (actualment El Trampolí). 

El 1925, el jove va animar a una colla d’entusiastes esportistes del poble a formar un equip de natació i waterpolo, esports que havia conegut de ben a prop al seu país d’origen i que volia donar a conèixer a Catalunya. Com a curiositat, del 1936 fins al 1933 el Club va organitzar un torneig de waterpolo que portava el seu nom. L’esportista va morir a Llíria (València) l’any 1986. Per la seva contribució, i des del 1979, el fundador del CN Sallent té un carrer en aquesta població que l’homenatja. 

El Llobregat i un dipòsit de reg

Tot i que els primers entrenaments es practicaven al riu Llobregat, a sota el pont Vell, un accident aliè als nadadors va comportar la prohibició del bany. Llavors, l’any 1926, les pràctiques esportives es van traslladar a un dipòsit d’aigua, més o menys de mida rectangular, que servia per regar els horts de Sant Antoni. El Club va arribar a un acord amb la família propietària del dipòsit. «Si fem memòria i mirem enrere cap als nostres orígens, podem veure que a Sallent vam ser pioners en el món de l’esport», asseguren des del Club.

En aquest dipòsit, doncs, és on van començar les competicions de natació i waterpolo, amb la visita anual del CN Barcelona, i els seus nedadors i waterpolistes més reconeguts del moment. El club barceloní va transmetre al CN Sallent les primeres lliçons i consells, així com el primer material imprescindible: les cordes i suros per delimitar els carrils i les primeres pilotes reglamentàries de waterpolo. Alhora, l’entitat sallentina es convertia en la primera delegació del CN Barcelona.

La fundació del Club Natació Sallent s’emmarca en un moment d’expansió d’aquesta pràctica esportiva arreu de Catalunya. Així doncs, a la dècada dels anys vint, es constitueixen nombrosos clubs al país i es comencen a construir diferents piscines. Alguns dels clubs que es van crear llavors van ser: Sant Feliu de Guíxols (1922), Arenys de Mar (1923), Nàutic de Tarragona (1923), Reus Ploms (1925), Banyoles (1925), Sitges (1926), Club Femení i d’Esports de Barcelona (1928), Barceloneta Amateur Club (1929), Badalona (1929), entre d’altres. 

Als anys trenta es construeix la piscina

 Els primers estatuts del CN Sallent es constitueixen el 1928. Més tard, el 1935, el Club deixa de formar part del CN Barcelona i s’afilia a la Federació Catalana de Natació. Aquell mateix any s’inicien les primeres obres de construcció de la nova piscina, de mesures reglamentàries i més a prop de la població, que estaria pràcticament enllestida el 1936. «Els mateixos nedadors i directius del Club, sota la direcció d’un mestre d’obres, van anar a cavar a pic i pala. Tot el poble s’hi va bolcar», explica Salvador Sibila, esportista històric del Club i membre de la junta.

La inauguració de l’anhelada piscina estava prevista pel 19 de juliol i havia de comptar amb la presència de la totalitat de l’equip del CN Barcelona, però l’esclat de la Guerra Civil el dia abans va impedir-ho. En conseqüència, no va ser fins a l’acabament del conflicte bèl•lic, el 1939, quan es van poder inaugurar les flamants instal•lacions. 

Entre altres dates, el 1940 destaca la construcció del primer frontó -que actualment encara es conserva-, el 1941 es va instal•lar la llum elèctrica per a festivals nocturns, el 1960 es va construir el gimnàs, el 1971 es va inaugurar la piscina coberta climatitzada -que va permetre la pràctica esportiva durant tots els mesos de l’any- i el 1977 es va construir una pista de tennis. Des de la seva posada en marxa, la piscina de Sallent ha estat escenari de tota mena d’esdeveniments esportius, culturals i recreatius. n

Competició de natació a la piscina de l'Associació Sallentina de Cultura Física.

Una entitat amb cura per l’esport que va més enllà de natació i waterpolo

«Creiem en l’esport com una eina de socialització i d’integració de totes les persones i també com una eina essencial a l’hora de cuidar la nostra salut», assegura el president de l’Associació Sallentina de Cultura Física, Valentí Escayola. En aquesta línia, el president subratlla que «l’esport ha de ser sempre des del respecte i l’honestedat, uns valors que són fonamentals».  

Els pals de paller de l’Associació Sallentina de Cultura Física són la natació i el waterpolo, esports amb caràcter competitiu. Tanmateix, l’entitat va més enllà i està lligada amb pràctiques esportives com el triatló, el karate, la boxa, el fit dance, l’aiguagim, la gimnàstica o fitness. 

En el transcurs de la seva trajectòria, el CN Sallent ha sigut testimoni de nombroses victòries, a la vegada que ha vist triomfar una llarga llista d’esportistes.

«El nostre objectiu és potenciar l’esport, volem que la gent pugui tenir un lloc on practicar-lo», declara Salvador Sibila. 

Un altre dels puntals del Club són els cursets de natació per a infants, que també estan estretament vinculats a la seva història. Actualment, hi ha al voltant d’uns 350 infants apuntats, xifra que ha crescut en algunes ocasions. «Els cursets són una manera d’inculcar la natació als més petits, que són el futur del Club», apunta Escayola.

«A Sallent, un 95% de la canalla sap nedar: des de ben xics n’aprenen», corrobora Sibila. «Tenim un equip de tècnics que s’adapten a les necessitats de cadascú. Els infants aprenen d’una manera divertida i amena», matisen. 

Exposició de fotografies a la Sala Vilà i Valentí de Sallent amb motiu del centenari de l'Associació Sallentina de Cultura Física/

Un llibre fotogràfic del Club i una exposició per celebrar l’efemèride 

«Per a nosaltres, arribar als cent anys és un orgull i una satisfacció. Sens dubte, el Club ha format part -i forma part- de la vida del nostre poble», expressa el seu president. En el marc d’aquest aniversari, l’Associació Sallentina de Cultura Física ha programat tot un seguit de propostes. En primer lloc, s’ha preparat una exposició de fotografies i projecció de vídeos, a la Sala Vila i Valentí. L’exposició s’ha inaugurat aquest dimarts i s’allargarà fins aquest dissabte, 29 de març.

Un dels plats forts del centenari ha estat la publicació del llibre “100. ASCF CN Sallent”, el qual ha estat escrit per Salvador Sánchez, entrenador històric del Club. L’extens treball recull la història de l’entitat sallentina a través de material gràfic de totes les èpoques i dels seus diferents esports: fotografies, programes, retalls de premsa, documents, etc. Sánchez confessa que la minuciosa recerca li ha portat més de dos anys de treball, però que «el resultat ha valgut la pena; m’ha fet reviure la meva etapa com a entrenador, que va coincidir amb l’època daurada de la natació». El sallentí recorda Sònia Astola, que defineix com «la millor nedadora que ha tingut el Club». 

Des del Club informen, també, que està prevista la col•locació de plaques commemoratives a les seves instal•lacions. Paral•lelament, s’ha aprofitat per modificar el disseny de l’escut de l’Associació. Finalment, la celebració clourà amb un dinar obert a tothom, que tindrà lloc a l’estiu, entre altres propostes. 

Vint-i-dos presidents al capdavant en cent anys 

En aquests cent anys d’història, l’Associació Sallentina de Cultura Física ha tingut un total de vint-i-dos presidents. Jordi Küng va ser-ne el primer, mentre que l’actual (i des del 2015) és Valentí Escayola, sallentí que des de petit ha estat involucrat en diferents esports de l’Associació. Antoni Carrera va ser el president que va exercir el càrrec durant més anys, concretament des del 1958 al 1974. Durant la seva presidència es va impulsar la construcció de la piscina climatitzada i la construcció del gimnàs. Alhora, Carrera va rebre diferents reconeixements per la seva contribució, com la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu per part de l’Ajuntament de Sallent. 

Els presidents, per odre cronològic, són els següents: Jordi Kung Ricossa, Antoni Fradera Aranda, Isidre Santanach Montoro,Pere Benet i Marfa , Josep Ramon Careta, Leandre Gali Cos, Rosend Pallares Granes, Joan Matamala Codina, Josep Claret Vila, Joan Llenas Pi , Joan Monell Vidal, Antoni Carrera Prat, Gracilià Selma Miralles, Miquel Escayola Dosta, Joan Llombart Fanes , Josep Morera Fígols , Josep Mª Estany Estany, Gracilià Selma Miralles, Joan Escaler Playá i Valentí Escayola Circuns.