Jan Zelezny: El rècord més difícil de batre de l’atletisme

Quan sorgeix la qüestió sobre qui ha estat el millor esportista de la història, o aquell que ha obtingut la fita més important, ningú no es posa d’acord. No existeixen paràmetres per comparar especialitats tan diferents i valorar el mèrit que han tingut els seus màxims representants. Però en una mena de jocs reunits com és l’atletisme, amb tantes proves diferents (curses, salts i llançaments) sí que hi ha una manera de quantificar-ho, una taula de puntuació. I aquesta diu que el rècord més meritori és el de javelina del txec Jan Zelezny, que avui fa 59 anys i que va viure un dels millors dies el 25 de maig de 1996 a Jena (Alemanya).

Havia de ser llançador per força, ja que els seus pares ja ho havien estat i el seu germà també ho seria. A més, es va adonar aviat que no l’interessava continuar participant amb el seus companys en campionats de futbol, handbol i hoquei gel perquè els esports d’equip no estaven fets per a ell. És tan individualista que, tot i que tenia un entrenador, Jan Pospisil, aquest mateix deia que moltes vegades l’havia de deixar sol amb els seus propis mètodes, que gairebé ningú no coneixia.

El seu primer contacte amb els Jocs Olímpics va ser a Seül’ 88, on va ser plata amb 22 anys. El va superar el finlandès Tapio Korjus per només 16 centímetres.

Va ser una derrota que li va quedar clavada, mai millor dit, i com a oficial de l’exèrcit aleshores txecoslovac que era es va imposar una missió. Aquesta va resultar satisfeta quatre anys més tard, quan es va penjar l’or a Barcelona’92. No seria l’últim, ja que també ho aconseguiria a Atlanta’96 i a Sydney 2000, aquest darrer, ja amb 34 anys, amb un tir de 90,17 metres.

Feia cinc anys que havia batut el mencionat rècord, el millor. Tot i que no és la vegada que un humà ha llançat l’artefacte més lluny. El 1984, l’alemany oriental Uwe Hohn l’havia enviat a 104,80 metres. Va ser quan la federació internacional va modificar el centre de gravetat del dard per impedir que arribés a travessar l’estadi i pogués ferir algú.

Zelezny ja havia fet un parell de rècords amb unes javelines que després serien també substituïdes i dos més amb les actuals. El 25 de maig del 1996 afrontava com a recordista del món (95,66) la reunió de Jena, on es van donar tot un seguit de circumstàncies favorables. L’estadi Ernst-Abbe-Sportfeld només té una tribuna i unes corrents que el fan perfecte per als llançaments. Avui en dia, no hi ha estadis d’aquest tipus en reunions com les de la Diamond League i els atletes prioritzen els diners a fer reunions a estadis més modestos. Aquell dia, a més, el vent estava al límit i, sobretot, Zelezny es trobava en el millor moment de la seva carrera esportiva.

Els 98,48 metres que hi va aconseguir són considerats, segons la taula atlètica per la qual s’atorguen punts en el decatló, per exemple, millors que els rècords d’Usain Bolt en els 100 i els 200 metres, el 8,95 de Mike Powell en llargada o el 6,27 de Duplantis en perxa. L’alemany Johannes Vetter va ser qui s’hi va acostar més, 97,76 el 2020. Però el rècord dels rècords encara no ha caigut. I fa cara que durarà.