Tensió, vent, caigudes i victòria a l’esprint per a Jasper Philipsen

Hi ha un risc: que el Tour sigui un passeig triomfal per a Tadej Pogacar (Klanec, 1998) des del Gran Départ de Lilla d’aquest dissabte fins a l’arribada a París, el diumenge 27 de juliol. Qui sap si per estalviar-s’ho, l’organització ha dissenyat una edició clàssica amb una contrarellotge llarga i una cronoescalada, arribades a l’esprint, etapes per a aventurers solitaris i, esclar, l’alta muntanya per coronar, previsiblement, l’eslovè de l’UAE però, per si de cas, situada a partir de la dotzena etapa, amb arribada a Hautacam.

La primera part de la ronda francesa refermarà el tòpic que sentencia que el Tour no es guanya a la primera setmana, però es pot perdre. “Està plena de paranys”, va concloure el belga Remco Evenepoel (Soudal) un dels candidats alternatius i aspirant a repetir podi amb Pogacar i Jonas Vingegaard (Visma). Filippo Ganna (Ineos), com a exemple, que si bé no comptava pas ni per al triomf ni el podi final, sí que era candidat a guanyar alguna etapa i que ha hagut d’abandonar ja, per culpa d’una caiguda al km 52, fruit de la tensió i l’ambició per aconseguir els primers punts i els primers mallots. La més clara era contrarellotge llarga de dimecres, que ha d’ordenar la classificació general, i que ara deixa Evenepoel com a màxim favorit.

Les primeres nou etapes son planes o de mitja muntanya, amb la contrarellotge de 33 km totalment plana a la cinquena. La desena, ja és una altra història. D’entrada, cau en el segon dilluns de Tour, que hauria de ser de descans. Però, s’escau que és 14 de juliol, la Festa Nacional de França, i l’etapa de Tour hi és innegociable. La traca prevista serà fenomenal, amb set ports d’entre segona i tercera categoria pel Massís Central que augura xafarranxo.

El perill en aquest inici són els nervis, amb tots els corredors amb les forces i les ambicions per estrenar. Escenari per a les caigudes, més quan el pilot circula agrupat a gairebé 50 quilòmetres per hora de mitjana, i temorós que un cop de ventall afavorit pel vent lateral del Nord et deixi en el vagó de cua. Ho ha provat Visma, amb Vingegaard al davant mateix, a 16 km de meta. N’han enxampat una pila, entre els quals Evenepoel i Primoz Roglic (Bora) i uns quants velocistes, com Jonathan Milan (Lidl). No pas a Pogacar, que no ha deixat de roda el danès. N’han tret 40 segons i un cop moral que suma encara més.

Si tot això plegat és el que buscava l’organització del Tour, a la primera etapa entre Lilla i Lilla, de 184,9 km amb tot just 1.065 metres de desnivell, ja ho han trobat. L’ha guanyada Jasper Philipsen, que tenia Mathieu van der Poel i tot l’Alpecin per fer-li una arribada a la seva mida, i es veteix el primer mallot groc.

Per a demà, han programat la més llarga amb 209,1 km, entre Lauwin-Planque i Boulogne-sur-Mer, amb quatre cotes de quarta i tercera, però amb les dues últimes es situades a 9 i 5 quilòmetres de l’arribada, ideal perquè el pilot acabi engrunat un altre cop.