L'Egiba s'endú de carrer la seva tercera Lliga Iberdrola i completa el doblet amb l'estatal de la setmana passada

El Club Egiba ha guanyat amb molta distància la Lliga Ibedrola, la final de la qual s'ha fet aquest dissabte a Alcoi. És el seu tercer títol, després dels del 2018 i el 2023, amb l'afegitó que no ha baixat mai del podi en les vuit edicions disputades del campionat (dos segons llocs i tres tercers). A més, assoleix un inèdit doblet, comptant el campionat d'Espanya de la setmana anterior a Pamplona.

Les manresanes han acumulat 190,431 punts i han vençut les vigents campiones, La Salle Gràcia (183,899). Tercer ha estat un altre equip català, el CGA L'Hospitalet (180,100) i ha tancat la llista el Xelska balear (171,967). Laia Font i Lorena Medina han competit en els quatre aparells, la neerlandesa Tisha Volleman ho ha fet en tres, Ona Sánchez i Maria Comallonga, en dos i ha completat la llista Mar Royo en asimètriques per a un triomf d'equip.

Salt inicial

Des del punt de vista cronològic, el conjunt bagenc ha pogut començar amb el salt, el seu millor aparell, la qual cosa havia de contribuir a donar empenta per afrontar la resta de la competició. I, de fet, les seves gimnastes han aconseguit quatre de les cinc millors notes de la primera rotació. Han destacat les dues notes per damunt dels 13 punts d'Ona Sánchez i de Lorena Medina, amb un 13,167 la primera i un 13,033 la segona.

S'hi ha quedat a prop la finalista europea Laia Font, amb un 12,933 i ha completat el quartet de participants l'encara júnior Maria Comallonga, amb un 12,400 que ha completat una actuació molt sòlida i completa de l'equip, que ha situat els primers avantatges, amb un 51,533 i set punts diferència sobre els altres dos conjunts catalans de la competició.

Asimètriques segures

Les paral·leles asimètriques, un aparell sovint complicat per a les manresanes, era la segona prova de l'Egiba i ha anat prou bé. Els tècnics han introduït dos canvis en la formació i Mar Royo ha obert el foc amb un exercici solvent, sense tantes dificultats, però sense cap errada que ha aportat 10,933 a l'equip.

El millor de la rotació de l'Egiba ha estat que s'ha anat en progressió. Ja ha fet un bon salt de qualitat Lorena Medina, que ha tret un bon 11,633, però encara s'ha notat més amb l'aparició de les altres dues representants bagenques, que s'han posat a liderar l'aparell tot seguit. Laia Font, molt segura, ha fet un 12,100 que ha estat superat, amb un exercici amb pirueta final, per l'habitual fitxatge de l'equip en aquestes instàncies de la competició, la neerlandesa Tisha Volleman, qui ha clavat un 12,400.

Després de dues rotacions, Font i Medina se situaven segona i tercera de la classificació general, només superades per Maïana Prat, de la Salle Gràcia. Això sí, l'Egiba mantenia la seva diferència en el que comptava, la competició per equips, amb un 98,599 pel 91,601 d'un Xelska que ja havia passat pel salt. La Salle era a gairebé vuit punts i l'Hospitalet, que havia passat per asimètriques i barra d'equilibris, els més difícils, era a deu punts de les líders.

El tràngol de la barra

Tocava la barra d'equilibri, l'aparell que sempre sol causar més caigudes i unes puntuacions més baixes. Però Maria Comallonga ha encetat el pas de l'Egiba per aquest tràngol amb una esplèndida posada en escena que li ha donat el quart millor resultat, fins al moment, amb un 11,133. Només ha tret 1,3 dècimes menys Lorena Medina, però la gironellenca ha tingut una caiguda de l'aparell que l'ha penalitzada i no li ha permès sumar més per al seu equip.

També ha caigut Laia Font en no trobar la barra en una combinació doble. Però la gimnasta del Berguedà ha introduït dificultat en els girs i ha salvat els mobles amb un 10,933. Tornava a ser el torn de Tisha Volleman, qui no ha fallat. Ha mantingut l'equilibri en una sèrie complicada de girs i ha fet una original sortida amb carpat enrere que que li ha permès treure un 11,533, el tercer millor resultat en l'aparell. L'Egiba mantenia el lideratge, però ara només amb tres punts sobre La Salle Gràcia. Els altres dos equips estaven molt allunyats. Seria un duel directe, amb les manresanes al terra i les barcelonines, vigents campiones, a les asimètriques.

Del terra al cel

Com ha fet en el salt, Ona Sánchez ha dut a terme una sensacional arrencada, amb un 11,600 superior al 10,933 d'Ana Fernández, de la Salle, en el mateix moment. En el seu torn, Lorena Medina ha posat "I will survive" de música i ha fet un molt bon exercici, tacat una mica al final per la sortida d'un peu del practicable, però amb un 12,300 més que suficient, sobretot perquè Iris Zacariadis s'ha quedat encallada en l'asimètrica superior i només ha tret un 10,200.

Laia Font ha ofert un "Higway to hell" que no ha estat a l'infern, sinó al títol. El seu 12,133 ha estat molt superior al 10,833 de la gracienca Jana Fernández i ja només quedava rematar-ho. Tot i una caiguda, ho ha fet Tisha Volleman amb un 11,200 en salt, mig punt perdut sobre l'11,767 de Maïana Prat, però tant era. El doblet era una realitat.