Kilian Jornet completa el seu States of Elevation: 72 cims, 5.145 km i més de 123.000 metres de desnivell positiu

Kilian Jornet ho ha tornat a fer. En només un mes ha completat States of Elevation, un projecte que semblava inabastable: unir les muntanyes de més de 4.267 metres (els anomenats fourteeners pels seus 14.000 peus) dels Estats Units continentals, fent servir només la força humana. El resultat és tan contundent com inspirador: 72 cims, 5.145 quilòmetres recorreguts, 123.045 metres de desnivell positiu i gairebé 500 hores en moviment.

El repte va començar el 3 de setembre al Longs Peak (Colorado) i va concloure aquest 4 d’octubre al Mount Rainier (Washington), després de 31 dies en què Jornet va transformar un itinerari impossible sobre el mapa en realitat. “Quan vaig començar, no sabia si seria possible. Ara sé que sí, i que l’aventura ha estat tan important com les xifres”, va confessar el català després de completar l’última ascensió.

Una odissea en tres capítols

A Colorado, primera gran etapa del repte, Jornet va ascendir els 56 fourteeners públics de l’estat. Allà va encadenar travesses mítiques del trail running nord-americà com LA Freeway, Elks Traverse o Nolan’s 14. Van ser jornades interminables, amb més de 16 hores d’activitat contínua, condicions extremes i passos tècnics que van posar a prova tota la seva experiència com a alpinista.

Des d’allà va pedalar més de 1.400 km fins a Califòrnia, la segona etapa del States of Elevation. En aquest escenari desèrtic i granític, Jornet va afrontar el seu tram favorit: Norman’s 13, una línia salvatge de tretze cims enllaçats a la Sierra Nevada, on va aconseguir un FKT suportat (pendent de validació). També va coronar el White Mountain Peak i el Mount Shasta, aquest últim enmig d’un fort vent i temperatures de –20 ºC. En total, 15 nous cims a l’estat daurat.

L’aventura va culminar a Washington, on els glaceres i boscos del nord-oest van plantejar el desafiament final: el Mount Rainier. Amb neu recent i passos delicats, la muntanya es va convertir en el cloenda simbòlica d’un projecte que ha unit resistència, tècnica i exploració.

Més que xifres

Tot i que els números impressionen —5.145 km de recorregut (80% en bici, 20% a peu), 123.045 m de desnivell positiu i 488 hores d’esforç—, Jornet ha insistit en el valor humà i ambiental de l’experiència. Paral·lelament, la Kilian Jornet Foundation ha organitzat trobades, xerrades i jornades de restauració de camins a diferents punts del país, reunint més de 500 persones i recordant la importància de preservar els espais naturals.

“M’ha sorprès la natura salvatge, la diversitat de paisatges i el poder fer-ho amb els meus propis mitjans. He tingut moments durs, però també la sort de compartir trams amb amics i atletes locals. Això ho ha fet encara més especial”, va explicar Jornet.

Dades acumulades del States of Elevation (2025)

• Durada total: 31 dies
• Cims: 72 (56 a Colorado, 15 a Califòrnia, 1 a Washington)
• Distància: 3.198 milles / 5.145 km
• Desnivell positiu: 403.740 peus / 123.045 m
• Hores d’activitat: 488 h 52 min
• Promig diari: 15 hores en moviment

NNormal i la Fundació Kilian Jornet: un paper clau

Durant el desenvolupament del projecte, la marca NNormal, cofundada per Kilian Jornet en col·laboració amb Camper, va tenir un paper essencial no només com a patrocinador, sinó com a plataforma per visibilitzar la seva missió. Concebuda amb valors clars —rendiment, durabilitat, responsabilitat i simplicitat—, NNormal va proporcionar equip tècnic especialitzat i va actuar com a altaveu del repte, oferint actualitzacions i donant projecció global al projecte.

Per la seva banda, la Kilian Jornet Foundation es va integrar com a plataforma de conscienciació mediambiental, organitzant xerrades, activitats comunitàries i jornades de restauració que van reforçar el missatge central de Jornet: la urgència de protegir el medi natural i entendre la petjada que deixem.

Amb States of Elevation, l’atleta català afegeix una nova pàgina a una trajectòria marcada pels reptes extrems, l’exploració i la recerca de noves formes d’entendre la muntanya. I encara que ara pensa a descansar, és evident que aquesta no serà l’última línia impossible que Kilian Jornet dibuixi en un mapa.