El Barça s'aixeca tard de la migdiada i es deixa el lideratge a Sevilla

No s’hauria de jugar a futbol a l’hora de la migdiada i a 33 graus de temperatura. Però, els qui paguen els jugadors no manen i s’han de plegar a les televisions i les lligues que els munten el negoci, encara que les milionades amb què els compensen no els arribi ni per a cobrir despeses. El FC Barcelona ha tancat l’exercici 2024-2025 amb 17 milions d’euros de pèrdues, segons va anunciar el club dimarts.

Els blaugrana van entrar al partit endormiscats i maldestres. Ni es passaven la pilota bé, ni arribaven a recuperar-la. Més despert va estar el madrileny Carlos del Cerro Grande des del VAR per fer anar l’àrbitre gallec Alejandro Muñiz Ruiz a revisar una agafada d’Araujo a Isaac Romero perquè la convertís en penal. El va transformar l’exblaugrana Alexis Sánchez i va posar al Barça el deure de buscar la quarta remuntada de la temporada i la tretzena d'ençà que Hansi Flick és a la banqueta.

El gol no va engegar cap despertador. Gerard Martín i Ferran es van guanyar dues grogues —el llistó de l’àrbitre era realment baix, com si veiés massa futbolistes al camp i volgués fer net— en a penes dos minuts, i Carmona i Isaac Romero remataven ajustat als pals de Szczesny, ara a l’esquerre, ara al dret.

El desgavell blaugrana era tan fascinant, que quan Isaac Romero va fer el 2 a 0 al 36 —hi va haver una falta prèvia a Koundé que Del Cerro Grande no va considerar—, en tornar de la pausa d’hidratació, el resultat semblava curt i tot. Ell mateix n’havia marrat un parell de molt clares. Cap blaugrana superava el seu rival, ni l’equip tenia intensitat ni energia suficient per equilibrar l’empenta sevillista. Tampoc funcionava la línia de fora de joc que fa pocs mesos s’havia convertit en el senyal d’identitat de l’equip. Més aviat semblava una provocació, sinó una poca-soltada.

L’única ocasió semblant a un gol la va generar Cubarsí amb una passada profunda que Rashford no va saber resoldre. Almenys, va servir per fer por als futbolistes de Matías Almeyda. Amb més desconcert que ordre, els blaugrana van començar a trepitjar l’àrea sevillista i a provocar córners. Una centrada de Pedri al segon pal, la va rematar Rashford en el 2 a 1, just abans del descans.

Flick va moure la banqueta del vestidor estant. Va fer entrar Èric i Balde. En les dues primeres accions, el de Martorell va fer el que Araujo no sap fer, explorar amb la pilota als peus tot el camp deixat per l’equip rival. Cubarsí en va prendre bona nota. També Balde va arribar més lluny per la banda que no ho havia fet Gerard Martín. No van capgirar la dinàmica, però el partit es va obrir. El gol podia caure en un cantó o en l’altre.

Odysseas va salvar l’empat dues vegades, en un xut sense angle de Pedri i en un cop de cap d’Èric, a la sortida del córner. Abans, Szczesny havia rebutjat amb el peu una rematada de Marcao enmig d’un embolic en què el VAR va negar el penal de Balde que el Sánchez Pizjuán reclamava. No el va rectificar quan Muñiz Ruiz va xiular el que Janusaj li va fer a Balde.

El que va passar és que Lewandowski el va llançar fora. També va passar que Roony, que havia entrat per un Ferran que no podia dir fava, va xutar fluix des del punt de penal. Dues ocasions malaguanyades en el quart d’hora llarg que quedava per culminar la remuntada. I va passar que Carmona va fer el 3 a 1 al minut 90 i Akor el 4 a 1 al 96.