“L’aposta del club és ferma i l’objectiu és ser al grup de dalt”

El CN Manresa iniciarà la primera fase de la Segona Divisió el pròxim diumenge 12 d'octubre a partir de les 15.00 h a la piscina del Canoe, sempre complicada i no només pel nivell dels seus waterpolistes. Ha quedat enquadrat en el Grup B, juntament amb CDW Navarra, CDW Màlaga, CW Elx, C Nou Godella N, CN Ciudad de Alcorcón i DN Portugalete. Els quatre primers classificats disputaran la fase d’ascens a Primera Divisió, la segona categoria del waterpolo estatal. I els quatre últims maldaran per evitar el descens. En els dos casos, els punts sumats a la primera fase s’arrosseguen. David Torilo Romero (Terrassa, 1993) retorna a la banqueta de l'equip amb l'objectiu de la permanència.

De la banqueta a la piscina i altre cop a la banqueta. Com ha anat?

És una mica estrany, sí, normalment és al revés. Portava dos anys molt intensos i necessitava parar. Però, també em veia en forma i vaig dir a la junta que si creien que podia aportar la meva experiència a l’aigua, que m’hi tornava a llançar. I així va ser. Vaig ajudar en el que vaig poder i, això sí, el que tenia clar és que acabada la temporada en sortia.

I la banqueta?

Bé, el que tenia clar era que volia fer net i agafar un equip. A més, em vaig treure el títol espanyol. I, casualment, m’ho van oferir, ho vaig parlar amb el Jordi López [l'entrenador del moment] per saber com veia la substitució, i després ho vaig acceptar.

De fet, ja tens una experiència llarga com a entrenador.

Sí, sí, vaig estar set anys al Sabadell, quatre al Martorell i dues al Manresa. Per experiència, no serà!

Com vas viure la temporada passada?

Amb molta il·lusió perquè, per fi!, van canviar el format de la fase d’ascens i et podies permetre alguna punxada, i era més equitatiu. Llavors, vam veure que, tot i ser exigent perquè hi havia tres o quatre equips candidats, que teníem opcions. Veníem de la inèrcia de tres anys molt bons.

Eres el veterà i l’extrenador. Com t’hi vas sentir?

Bé, molt bé, perquè aquí al Manresa hi ha un factor humà extraordinari. I no era fàcil perquè jo n’havia estat l’entrenador, però ho va ser. Potser perquè, ja abans, sí bé era l’entrenador, quan acabàvem els entrenaments i els partits era un més d’ells. Va anar bé. Són molt bona gent.

I de cara a la temporada que ve, com la veus?

Estic molt content de com han anat els entrenaments i els partits que hem fet de pretemporada. Tenim noves incorporacions que sumaran molt. Vam començar a entrenar el 22 d’agost, amb dobles sessions, tots van fer un pas endavant, i ara estem entrenant tres hores diàries. L’objectiu és clar, ser al grup de dalt per, primer, garantir la permanència, i després per treballar amb tranquil·litat i agafar aquestes hores de vol que ens falten. Però, vaja, no ens tanquem a res, tampoc.

Aquest volum d’entrenament és un canvi respecte de l’any passat.

Sí, és cert. És gràcies a la Junta que ha aconseguit que tinguem més d’espai i de què disposem del gimnàs de dalt, també. Però, és que ja no estem a Lliga Catalana i la competició ens ho exigeix. Hem de donar un pas endavant, tant en l’aspecte físic com en el joc.

Quines incorporacions noves heu fet?

El gruix de l’equip es manté. He marxat jo [riu] i l’Arnau Fernández, el porter, que és una baixa sensible, i el Gerard Fernández que han marxat al Granollers de Primera Divisió. I hem incorporat, a la porteria, l’Oriol Albacete, que és un porter de Divisió d’Honor del Terrassa, subcampió de lliga i de copa, i el nord-americà de 23 anys Aaron Wilson, i de jugadors de camp, el Jordi Martínez, un boia que prové del Sabadell amb dos anys a Vallirana, i després l’Ivan Martínez i el Marc Urgelès, dos juvenils del Sabadell de molta qualitat, formats en la gran base que té aquell club, que donaran un extra a un grup que ja és molt bo.

La mitjana d’edat continua sent baixa.

Més, perquè he marxat jo [riu]! Sí. Fixa’t, el més gran és el capità Lluís Mallol que és del 1996. El següent és del 1999 i, a partir d’aquí, tot són molts joves.

I es manté que la majoria són de la base del Manresa?

Sí, també. Perquè, a més, hi ha sis juvenils que estan en la dinàmica del primer equip. Tot el treball que s’ha anat fent els últims anys s’està collint ara.

Quins partits heu fet de pretemporada, a banda de la Lliga Catalana contra el Santfeliu?

Doncs, no hem tingut molt marge perquè hem començat abans que els equips de Catalana i quan els demanaves de jugar ens trobàvem que ens deien que per a ells era massa aviat. Però, hem anat a Badia i ells han vingut aquí i a Granollers. I també és difícil, perquè els entrenaments s’acaben molt tard, els nanos tenen molta càrrega i és complicat moure’s.

I com has vist l’equip?

És un grup que està en construcció. Hi ha incorporacions de camp que s’han d’adaptar al joc i als companys. Els que venen del Sabadell, van a un altre ritme i s’ha d’engranar tot. Però, els veig bé. És un equip jove i serà entretingut.

Mantindràs la mateixa idea de joc?

Intentarem ser molt verticals. M’agrada defensar entre línies i sortir al contraatac. I tenir un atac molt dinàmic. És com entenc el waterpolo. És cert que tenim dues boies que són molt grans i que ens donaran més opcions, però la idea és ser molt verticals.

Amb en Jordi López ja ho éreu, força.

Sí, és cert. Perquè, de fet, és la manera de jugar que vaig introduir fa dos anys i que en Jordi va continuar. Esclar, amb la seva personalitat. Per tant, sí, seguirem amb la mateixa idea.

L’objectiu de ser al grup de dalt és realista?

Sí, crec que sí.

Quins són els rivals a tenir en compte?

Crec que serà una lliga molt igualada. Només preveig que l’Elx estigui per damunt de tots perquè han fet moltes incorporacions de jugadors de Divisió d’Honor. La resta seran el Màlaga i el Canoe B, perquè tenen molt bon planter i els jugadors alternen amb el primer equip.

Doncs, deunidó amb l’inici del calendari!

Sí, perquè anem a la piscina del Canoe, rebem el Màlaga i anem a Elx! Però, vaja, també hi haurà el Portugalete, el Godella, el Navarra que acaba de baixar… en fi, crec que estarà molt igualat i nosaltres mirarem de ficar-nos al grup de dalt.

Subscriu-te per seguir llegint