El Covisa Manresa s'enfonsa encara més (4-7)

És un tòpic i, per tant, un recurs fàcil. Però, l’esport és un estat d’ànim i el del Covisa, després de quatre derrotes en les quatre primeres jornades de lliga —sis si hi comptem les dues amb què va acabar la temporada anterior— era baix i preocupant abans de començar la cinquena jornada. En acabar-la, és encara pitjor. La golejada encaixada contra el Canet FS al (4-7) enfonsa el Covisa Manresa a la cua de la classificació de la Segona Divisió B, després d’haver estat incapaç de sumar un punt en les cinc jornades disputades, tres al Pujolet.

I això que els manresans han començat de manera excel·lent. Han tret de camp, han fet un parell de combinacions, una passada en profunditat a Sánchez, una centrada al primer part i una rematada d’Asis per sota de les cames del porter Pol. Tot sumat, 16 segons. I, abans del primer minut, Aaron s’ha quedat sol davant de Pol Piñol que s’ha hagut de lluir per evitar el segon. Havien sortit bé, decidits i concentrats, disposats a canviar la dinàmica.

Però, al minut 3, una badada en defensa de Blasco en una pilota que es perdia per la línia de fons, li ha pispat Rosa que, a porta buida, ha fet l’empat. I allò de l’estat d’ànim ha aflorat com una maledicció.

El partit ha quedat descontrolat. Convertit en un anar i venir sense ordre en què els porters s’han hagut d’esforçar de valent. Pol ha fet una doble aturada de mèrit a peus d’Asis, que ha anat cap al córner lamentant l’ocasió perduda, i tot seguit ha hagut d’espolsar-se un xut potent del mateix Asis. Mentre a la porteria local, Blasco ha vist com Rosa xutava fora quan se li acostava sol en un contracop, abans de rebutjar dues gardeles de Corbe i Àlex, gairebé seguides.

Als futbolistes d’Antonio Mesa se’ls notava l’angoixa. Ambrós, Aaron i Abdel es guanyaven l’amonestació, impotents per aturar la mobilitat dels jugadors maresmencs. I no obstant el despropòsit tàctic, el Covisa s’ha tornat a avançar al minut 16. Mujal ha culminat un contracop d’Asis, que ha estat llest a prendre una pilota amb el rival bolcat al camp manresà. Quedaven quatre minuts i anar-se’n al vestidor amb avantatge havia de ser, més que un objectiu, una urgència.

No ha pogut ser. Amb 10.9 segons per jugar-se, el tècnic visitant Joan Cala ha demanat un temps mort i la jugada encomanada a l’equip li ha sortit a la perfecció perquè Gerard ha quedat sol per rematar l’empat.

El pas pels vestidors ha estat com una trobada amb tots els dimonis que persegueixen el Covisa des de l’últim tram de la temporada passada. Els manresans han sortit atordits i atemorits. Grau ha fet el 2-3 en una combinació mal defensada i els d’Antonio Mesa s’han desfet. Ambrós ha estat expulsat per una entrada al mig del camp d’impotència i desesperació. Amb tres jugadors de camp, Biel ha fet el 2 a 4 de manera molt fàcil. I Corbe el 2 a 5, també, sense aparent dificultat. La superioritat visitant era inapel·lable.

No s’ha vist capacitat de reacció en els d’Antonio Mesa. El temps mort que ha demanat, amb més d’un quart d’hora per davant, no ha servit per capgirar la caiguda, ni tan sols aturar-la, ni tampoc estroncar la sagnia.

A 9:40 pel final i amb 2 a 6 al marcador, ha fet jugar el seu equip amb porter jugador. Ha semblat més un càstig, que una aposta per l’heroica, vistes les cares i l’estat d’ànim que transmetia l’equip.

Ha entrat Santa, reenganxat fa quinze dies, s’ha guanyat una targeta groga de seguida, però també ha fet un gol, seguit d’un gest de ràbia i orgull que no ha contagiat ni la grada, pràcticament buida, ni a un equip que no aixeca el cap.

La conversa del president del club Pere Joan Pussó i l'entrenador Antonio Mesa a la pista, amb els jugadors del Canet celebrant la victòria al seu vestidor, amb el local compeltament en silenci, era eloqüent.