El CE Manresa, delmat per les baixes, cau al Congost contra l’Hospitalet (0-3)

El CE Manresa, delmat per les baixes, ha tornat a caure derrotat al Congost per 0 a 3, en un partit en què ha estat inferior al CE l’Hospitalet. Els barcelonins s’han avançat amb dos gols molt seguits a la primera mitja hora, han sabut conservar el resultat davant d’uns manresans que no han tingut opcions de remuntar el resultat en cap moment, i han tancat la victòria amb el 0 a 3 al 81.

Era una jornada propícia després dels resultats en els dos partits avançats a dissabte. L’Escala i Cornellà, tercer i segon classificats respectivament, havien empatat 3 a 3, i el líder CF Badalona havia perdut el primer partit de la temporada al camp del Vilanova per 2 a 1. CE Manresa, cinquè, i CE L’Hospitalet, quart, tots dos amb 17 punts, encaraven l’enfrontament amb el premi de fer un salt a la classificació, igualar la puntuació del Cornellà al segon lloc, acostar-se al lideratge i allunyar momentàniament un rival directe. Se l’ha endut l’Hospitalet de manera merescuda.

Esclar que els manresans afrontaven el partit amb fins a nou baixes, amb set lesionats i amb Badr i Mor Diop, sancionats. Sergi Trullàs ha hagut d’alinear els juvenils Ignasi Serra, al lateral esquerre, i Buenavida a la banda dreta per la baixa de Bamta Bande. També hi tenia Iker Cruz i Ayman a la banqueta. Massa peatge per jugar-se-la amb un equip amb tantes aspiracions com l’Hospitalet.

Malgrat les baixes, arribaven amb una dinàmica de resultats positiva, després de dues victòries al camp de l’Europa i el Can Vidalet, i amb el repte de fer-se forts al Congost, on havien cedit fins a 7 punts, amb només una victòria en quatre partits, i no perdre-hi el que guanyen fora, quatre victòries i una única derrota. El repte, queda renovat.

L’inici ha estat molt igualat, com si a més de les baixes, als dos equips els pesés l’opció que se’ls havia obert. La presència ofensiva era mínima. Un xut molt fluix i poc col·locat de Flavio Ribeiro, per part visitant, i una rematada alta d’Ayoub, per part local, era el bagatge que no trencava la monotonia. Transcorrien els minuts i la pilota canviava de possessió sense gaire sentit.

Fins que Javi Serra ha rebut una pilota a la punta dreta, ha centrat a mitja alçada i Flavio Ribeiro l’ha rematada avançant-se a Sergi Valls des de dins de la petita.

Amb el 0 a 1, els futbolistes de Sergi Trullàs han avançat les línies i han començat a trepitjar l’àrea de Mourin, però sense perill. Als futbolistes de l’Hospitalet ja els ha anat bé. Han començat a aprofitar els espais al darrere per sortir ràpids al contracop. A la mitja hora de joc, han provocat un córner. La pilota ha quedat morta a la frontal i Adri Garcia l’ha creuada a l’esquerra d’Òscar Pulido, en una rematada rasa. Tapat per les cames de defensors i davanters, ha reaccionat tard i no ha estat a temps d’aturar un xut que, a més, anava ajustat a la base del pal.

El segon gol visitant no ha fet baixar els braços als manresans. Montoya posava ordre i criteri al mig, però l’equip era incapaç de generar-se ocasions. Un xut del mateix Montoya al 45, des de trenta metres i centrat, n’ha estat l’única abans del descans, mentre cada pèrdua a camp contrari es convertia en una amenaça de sentència. El megàfon de la banda provava d’animar la grada amb un èxit semblant. A qui més s’escoltava era a la trentena d’aficionats desplaçats des del Barcelonès.

Els vint-i-dos futbolistes que han acabat la primera part han sortit a jugar la segona. I Sergi Trullàs i Cristian Gómez n’han fet entrar 8 més. Però, si no ho haguessin fet, en termes de joc i resultat, tampoc hauria passat res. El partit ja havia quedat resolt a la primera mitja hora.

Hi ha hagut un parell de bones ocasions en els primers minuts, totes dues de Moha, un xut fluix i poc col·locat i una rematada fora de prop a una bona centrada de Buenavida des de la banda dreta.

El Manresa maldava per trobar esperança de remuntada, mentre que L’Hospitalet, que ha acabat amb 10 per la lesió de l’exmanresà Pol Ballesteros quan ja no tenien possibilitat de canvi, esperava tancat al seu camp, interessat a què el partit s’anés escolant tan de pressa com s’anaven esllanguint els megàfons, els tambors i els càntics de la grada.