El Barça femení s'endú el clàssic de la 'vendetta' contra el Reial Madrid amb cor i orgull (4-0)

Tot arriba, també la venjança, al seu degut temps. Toquetejades en el seu orgull per aquella derrota inesperada de març, les jugadores del Barça només han entès un camí: guanyar, guanyar i guanyar. Perquè aquest clàssic no ha anat només de punts, sinó de memòria, identitat i caràcter. I el partit ho ha confirmat: pals, gols anul·lats, polèmica i un conjunt blaugrana decidit a recordar qui mana. Una tarda d'hegemonia emocional i futbolística a Montjuïc que ha acabat amb golejada.

Absent per unes molèsties, Aitana ha començat a la banqueta mentre Vicky ha pres el timó al seu lloc a la medul·lar. Pere Romeu ha advertit que el clàssic exigeix cap i cor, i tots dos ingredients s'han notat des del primer instant. Alexia ha estavellat una pilota al pal, Feller ha respost de la mateixa manera i Cata ha evitat un gol sobre la línia. S'ha anul·lat un gol a Weir després d'una jugada meravellosa de Caicedo i un altre a Pajor. A la primera fila, Salma s'ha mossegat les ungles com una més i Patri —amb crosses i samarreta del Barça— s'ha portat les mans al cap en cada acció. El partit ha estat un poema accelerat.

No ha trigat a arribar l'esclat. Brugts ha recuperat a la frontal, Pina ha filtrat per l'esquerra i la pilota ha viatjat cap al segon pal, on Pajor ha emergit puntual per signar el 1-0. La davantera polonesa ha marcat també el segon, llançant-se amb tot després d'un centre de Graham, tot i que l'àrbitra ho ha anul·lat per una suposada mà que ni el VAR ha aconseguit aclarir. El Barça, superior, ha empitjorat amb una barreja d'una fam insaciable i contundència. El Madrid, mentre, ha resistit com ha pogut entre transicions de Linda i espurnes de Weir.

Dominaven les blaugranes, però les blanques han amenaçat a la contra. Cata ha guanyat un mà a mà a Caicedo i Paredes ha evitat un altre gol caçant la pilota al vol. Fins que ha arribat el 2-0 de Pajor: centre de Graham, mala intervenció de Misa i de Lakrar, i la polonesa, llançant-se a terra, ha rematat amb el pit, "l’escut al pit". Montjuïc ha rugit davant d'una davantera que interpreta el clàssic amb la ferocitat de qui sap que aquests partits es poden explicar amb instint i orgull.

Màxima intensitat

Ha estat a prop el hat-trick de la polonesa després d’una genialitat de Pina, però Caicedo ha arribat per incomodar-la i Misa ha tapant fermament. La represa ha baixat el ritme, però no la tensió. Graham ha tocat el tercer amb un xut elevat, Paredes ha evitat un remat letal de Feller i s'ha anul·lat un nou gol per fora de joc previ. Ha entrat Aitana entre aplaudiments i Esmee ha encès les alarmes en caure lesionada, sent retirada en carretó. Després de revisar un contacte entre Cata, Ona i Athenea, l'àrbitra ha assenyalat penal, que ha desencadenat una tangana entre jugadores i una altra entre banquetes. Weir l'ha llançat i Cata l'ha detingut, celebrant-ho amb aquell gest irònic amb el seu psicòleg que vol dir: “ja ha passat”.

Montjuïc ha explotat, però encara han quedat dos cops per donar. A l'afegit, Sydney Schertenleib —recent ingressada— ha recuperat una pilota en zona ofensiva i ha llançat un xut imparable per batre Misa. Ha assenyalat l’escut en la celebració, una imatge d’identitat pura. I gairebé al final ha arribat el quart: una passada profunda de Mapi León ha deixat Aitana sola davant Misa, i la '14' ha definit amb precisió per tancar un 4-0 rotund. Un clàssic jugat amb cap, però sobretot guanyat amb cor, orgull i aquella "venjança" que el Barça ha esperat durant mesos.