«Em diuen que m’estavellaré perquè no sé córrer a poc a poc»

Ja feia temps que els 100 km se li havien quedat curts a l’ultrafondista de l’Avinent Manresa, Manel Deli, i que anhelava debutar en l'especialitat de les 24 hores. Serà el 13 i 14 de desembre a l’Estadi Municipal Joan Serrahima a les 24 hores d’Ultrafons en pista de Barcelona, una de les proves més prestigioses del calendari internacional de la disciplina. S’hi disputen les proves de les 6 hores, les 12 hores, les 24 hores i els relleus.

«Considero que estic preparat. Els entrenaments han estat correctes», assegura Manel Deli en conversa telefònica amb Regió7. «Però, la finestra d’incertesa és molt gran perquè en tirades llargues del diumenge no passo de les 4 hores», afirma.

Aquest cap de setmana va «enredar» Robert Troy, Efrén Llobet i Jordi Arola per participar en els relleus de la primera edició de les 24 hores d’Olot, disputades en una pista de 430 metres.

Van guanyar-les amb una distància recorreguda de 311 km. «La marca va ser molt bona. El guanyador de les 6 hores, l’atleta internacional Iván Penalva, per exemple, en va fer 81», valora. Deli va fer tres tirades de 3 hores en què va sumar 123,80 km. Robert Troy va fer 80 km en tres relleus de 2 hores, i Jordi Arola i Efrén Llobet van recórrer 54 km cadascun en els tres torns de 90 minuts que van completar.

«Va ser una bona idea», explica, «perquè just queia un mes abans de l’Ultrafons de Barcelona. A més de les tres tirades de 3 hores, em va anar bé per tastar la sensació d’estar-me vint-i-quatre hores despert».

Tres incerteses: menjar, ritme i aturades

Per la «finestra» de les incerteses hi entren el menjar, el ritme de cursa i l’opció de fer o no petites aturades. En totes, hi dona voltes.

«M’havien avisat que vaig massa de pressa per menjar res de sòlid i que m’hauria d’alimentar a còpia de gels i sucres». És el que va fer a Olot, «però... al final ja no m’entraven i el cos em demanava de menjar alguna cosa salada. I s’ha de tenir en compte l’estómac», explica, conscient que de cara a Barcelona haurà de «canviar la idea que tenia per a la nutrició i introduir algun tipus d’aliment sòlid».

A Olot, Deli va córrer els seus tres torns a ritme de 4:05, 4:10 i 4:35 el quilòmetre. Són ritmes còmodes per a l’atleta entrenat pel manresà Joan Lleonart. Els 100 km els cobreix a ritmes de 3:55/km, per exemple.

Manel Deli (Manresa, 1974) és doble campió del Món Màster 45 i Màster 50 dels 100 km i té una millor marca en la distància de 6:30:24.

«Els experts em diuen que m’estavellaré perquè no sé córrer a poc a poc», confessa, «i és veritat que no en sé». Per això, la seva experiència en els 100 km té un valor relatiu. «Serveix, però són proves que s'assemblen ben poc. He de pensar bé l’estratègia que hauré de seguir».

El rècord del Món de les 24 hores en pista el té el lituà Aleksandr Sorokin en 319,614 km, a un ritme de 4:30/km, establert l’any 2022 en el Campionat d’Europa celebrat a Verona (Itàlia). El d’Espanya el posseeix Francisco Mariano Martínez Morales en 282,061, a un ritme de 5:06/km, registrat el 2 de desembre de 2023 en el Campionat del Món celebrat a Taipei (Taiwan). A l’últim campionat del Món, disputat a Albi (França) el 18 i 19 d’octubre d’aquest any, va guanyar l’ucraïnès Andrii Tkachuk en cobrir una distància de 293,456 km, a un ritme de 4:54/km.

«En aquest mundial, molts dels favorits van sortir a un ritme agressiu, de 4:20/km, però van rebentar», explica Manel Deli, que no deixa de donar-li voltes al ritme a què haurà de córrer. Perquè, tot i que no hi faci referència en cap moment, «té al cap batre el rècord d’Espanya», revela una persona que el coneix molt bé. Deli repeteix al llarg de tota la conversa que serà «un debut per aprendre i conèixer la distància».

Uns quants dels atletes que van abandonar a Albi seran el 13 i 14 de desembre a l’Estadi Municipal Joan Serrahima entre els 150 atletes que participaran a l’Ultrafons 24 hores de Barcelona. Els atletes es reparteixen pels 8 carrers. Els que corren les 24 hores ho fan pel primer i el segon.

La tercera incertesa que haurà d’afrontar l’ultrafondista de l’Avinent Manesa és si fer aturades curtes durant la cursa. Però, a hores d’ara, sembla que ho té prou decidit. «No, no penso aturar-me. No correré tan de pressa, però no m’aturaré», assegura convençut. «Els bons, no s’aturen», insisteix.

«És clar que, a més de la gestió mental, em trobaré havent de gestionar la fafiga muscular», afegeix. A Olot, va experimentar un «dolor a les cames insuportable a les terceres tres hores. La recepta la té: «Es tracta de distreure’t i no pensar-hi.»

Subscriu-te per seguir llegint