Antonio Mesa: «Cal recuperar la identitat amb els jugadors de casa»

«La veritat és que no tinc res a objectar a la decisió del club. Ho vam intentar i no va sortir bé, i n’assumeixo la responsabilitat», deixa anar després de la salutació. No cal preguntar-li-ho. L’entrevista és per videoconferència, deu dies després del seu cessament com a entrenador del primer equip del Covisa Manresa a la vuitena jornada. Havia de ser aquella setmana, però Antonio Mesa va demanar d’ajornar-la fins a tancar del tot la seva vinculació amb el club. «Em sembla que és el més oportú», va dir.

Mesa va agafar l’equip a l’estiu. No es van fixar objectius concrets, com dos anys abans amb Paco Cachinero, però ningú s’esperava que l’equip no fos capaç de guanyar cap partit. Per això la decisió del club, no el va sorprendre. «No. El que passa és que va arribar l’endemà de sumar el primer punt [a la pista del Pilar], havent patit la lesió d’un altre jugador a l’escalfament, de jugar amb tres juvenils i de tenir opcions de guanyar fins a l’últim moment, amb un doble penal a 15 segons del final», explica amb una resignació que no acaba de ser un retret.

El Covisa ha passat d’estar en els llocs de promoció el febrer de l’any passat a ser el cuer del Grup tercer de la Segona Divisió B la temporada següent. Per a Mesa, les explicacions van de la manca de planificació esportiva a les lesions per agreujar una dinàmica negativa que no es capgira, malgrat els tres canvis d’entrenador que hi ha hagut. «El club reconeix que hi havia una falta de planificació esportiva. No és cap excusa perquè jo hi vaig participar i vaig acceptar tots els fitxatges. Va ser una feina conjunta . Però, crec que ells també hi tenen part de responsabilitat. Ara, ja entenc que no ho vulguin admetre públicament.»

I amb tot, creu que «no teníem tan mala plantilla. L’equip havia fet prou partits bons per tenir més d’un punt».

La derrota al Pujolet contra el Lleida, quan l’equip guanyava 2 -0 a 2:40 i 2-1 a 0:30 del final i va encaixar 3 gols, «va ser incomprensible. El problema és que ens va passar en tres o quatre partits més. Arribàvem a la mitja part guanyant o empatats, però a la segona... partits que teníem a la mà o per treure’n un empat, ni que fos, se’ns van escapar per un error o un altre.».

Que els partits se’ls escapessin a les segones parts i en els trams finals, podria fer pensar en una preparació física deficient. Però, Mesa ho descarta del tot.

«Crec que és un tema més mental que físic. Quan entres en aquestes dinàmiques, la por a perdre hi fa molt. És veritat que vam patir moltes baixes, fins a cinc jugadors vam arribar a tenir lesionats, però en tots els partits va ser una qüestió d’arribar als minuts finals i prendre les decisions correctes... Vam patir massa errors individuals. Un dia era un, i un altre dia era un altre. Jo estic tranquil perquè vam treballar-ho. Preparàvem els partits durant la setmana, coneixíem els rivals, sabíem el que havíem de fer per guanyar... però, no ens sortia bé».

Antonio Mesa (Jaén, 1974), jugador d’elit i entrenador de llarga trajectòria, va dir a la seva presentació al maig que «volia tornar el Manresa al lloc que es mereixia» perquè «quan hi va ser com a jugador [la temporada 2004-2005[ el club es va portar molt bé amb mi». Creu que la gent que hi treballa «ho intenta, però són cicles. Aquest any s’han canviat vuit jugadors i el model de club s’ha alterat. Vam treballar per conjuntar els nous amb els que ja hi havia, però no ha funcionat. Crec que una victòria ens hauria donat confiança».

El coneixement que té del Manresa i l’experiència d’aquests «tres intensos mesos», li fan dir que el club «ha de començar de nou i recuperar la seva identitat a partir dels jugadors de casa». Donar l’equip a Jairo Molero, qui era el seu segon, podria ser el primer pas. «És un bon entrenador. Coneix la plantilla i és un home de la casa. És una bona decisió».