I a l’onzena jornada, el primer triomf del Covisa

I a l’onzena jornada, ha arribat la primera victòria del Covisa Manresa que s’ha imposat per 3 a 2 a l’Hospitalet Bellsport, el quart classificat, amb més patiment del que havien merescut. Aquesta vegada, els jugadors de Jairo Molero han sabut defensar els dos gols d’avantatge amb què han arribat als últims cinc minuts i resistir-ne tres amb el 3 a 2. El Covisa segueix cuer, però s’acosta a la zona de salvació que ara té a 6 punts.

El partit ha començat amb el domini de l’Hospitalet, que en el primer minut ja ha obligat a Cella a dues intervencions a xuts de Rachid. Però, ha estat el Manresa qui s’ha avançat amb un gol d’Héctor, que culminat una excel·lent internada d’Aarón per la banda esquerra.

S’ha entrat en una fase de descontrol. Els barcelonins tenien més la pilota i el partit es jugava a camp manresà. Els de Jairo Molero es defensaven bé i tenien Cella —i el pal— per frustrar els xuts de Rachid, Royo i Mayor. El problema que es veia a venir eren les faltes a què s’obligaven. A vuit minuts per al descans ja tenien tots els números perquè els toqués el doble penal. Ha saltat a 7.26. L’ex del Covisa Antoñito no ha fallat.

Ha semblat que el gol seria el preludi d’una altra derrota local perquè l’Hospitalet s’ha llançat a buscar el segon. No obstant el domini i que el Covisa es defensava amb més voluntat que no pas ordre, Cella només ha hagut d’intervenir a un xut d’Aleix. En canvi, els manresans han tingut un parell d’ocasions per tornar-se a avançar en dos contracops, en un xut de David Lozano que ha sortit desviat i en un altre de Mellado que Reyes ha refusat.

La segona part ha començat amb un domini aclaparador i sorprenent del Covisa. Asis ha fet el 2 a 1 en el primer minut i en els tres següents han tingut fins a quatre ocasions força clares. L’Hospitalet pressionava, però els de Jairo Molero se’n sortien amb diagonals precises.

El tècnic havia pogut convocar per primer cop els 14 jugadors de la primera plantilla i això li facilitava fer més rotacions i que l’equip mantingués la mateixa intensitat durant els quaranta minuts, especialment en defensa.

Mellado tenia el 3 a 1 a 12 per al final, però Reyes treia una mà prodigiosa. En una altra situació, s’hauria dit que el partit no se li podia escapar al Covisa. Passaven els minuts, el marcador no es movia i els manresans no concedien rematades que no fossin de lluny.

La jugada clau ha arribat a sis minuts per al final. Royo ha vist la segona groga i Asis ha aprofitat la superioritat per fer el 3 a 1 a 5.45. No ha trigat el tècnic visitant a treure el porter jugador. A 2.45, Vargas ha fet el 3 a 2 en l’únic desajustament de la defensa, que basculava bé sense donar opcions a rematades franques.

I tots els fantasmes han aparegut. El Pujolet responia a la intensitat. Ningú volia una altra pífia als últims segons i no l’han comès. Primera victòria del Covisa que no deixa la cua, però s’enlaira.