Un Barça perdut i delmat cau esclafat per un Chelsea superior

El Barça va caure esclafat contra un Chelsea superior a Stamford Bridge, a la cinquena jornada de la Fase Lliga de la Champions, en un partit condicionat per l’autoexpulsió reincident d’Araujo a tocar del descans. No és determinant, però la derrota en un enfrontament convertit ja en un clàssic europeu del segle XXI, situa els blaugrana en quinzena posició de manera provisional amb només 7 punts.

Campió del primer Mundial de Clubs els anglesos, equip revelació de la Lliga de Campions els blaugrana, encara que no ho culminessin amb el títol o la final, si més no, no arribaven cap dels dos amb la millor de les seves versions, sense Cole Palmer el Chelsea, amb Raphinha acabat de tornar i fora de ritme el Barça, però tots dos segons classificats a la competició domèstica.

La sensació que els equips anglesos juguen a un altre ritme es manifesta cada vegada que un equip de la Lliga espanyola n’enfronta un. És una evidència que s’aprecia en la intensitat amb què es viu a la grada, sobretot, però també a la gespa. Contra l’efervescència anglesa, els blaugrana hi maldaven amb la pilota com a argument únic i exclusiu.

Era un partit amb molts duels per analitzar, algun de directe com el de Lamine Yamal contra Cucurella. El lateral esquerra malaguanyat per als blaugrana el va anul·lar, va assistir el primer gol i va provocar la segona groga de l’uruguaià.

No va sorprendre Flick amb l’alineació. Contra l’Athletic ja havia deixat veure que Èric Garcia era l’aposta per suplir Pedri, tot i les pèrdues que va cometre i la màscara amb què encara es protegeix del nas trencat, i no pas Casadó. No va fer entrar d’inici ni Rashford, recuperat de la grip, ni Raphinha, i va mantenir Ferran Torres. Inspirat en els últims partits, va malbaratar una ocasió immillorable al minut 6. Va semblar que l’error el perseguia i no el deixava i que tot l’equip se’n ressentia. Va resultar una impressió bona.

Sí que va intervenir en l’onze Enzo Maresca, qui diu que es va fer entrenador per Pep Guardiola. Amb una plantilla amb jugadors per triar i remenar, va sortir sense davanter centre, amb Pedro Neto de fals nou. La intenció era atraure els centrals per generar espais al seu darrere i picar-los amb passades en diagonal, el recurs amb què els rivals han après a trencar l’agosarament de l’esquema de Flick.

Es va avançar el Chelsea abans de la mitja hora en un córner mal defensat, amb Cucurella sol a dins l’àrea per posar la pilota al mig de la petita perquè entre Ferran i Koundé fessin entrar la rematada d’esperó de Pedro Neto. Ja n’havien fet dos, abans, anul·lats per una mà de Fofana i per un fora de joc posicional de Chalobah. Sense pilota i sense pressió, el partit era una tramuntanada blava.

Desesperat Flick a la banda. No apareixia Lamine Yamal, diluït Fermín, superat Lewandowski, perdut De Jong i amb Ferran capcot, el partit quedava a l’atzar d’un cop inesperat. El va frustrar Araujo amb una entrada a deshora i inconscient sobre Cucurella, segona groga —la primera per empènyer l’àrbitre— a un minut del descans, i el Barça obligat a jugar tota la segona part amb un futbolista menys.

En un format que premia la diferència de gols, era previsible que el Chelsea sortís a fer-ne tants com pogués. Estevao va obrir la veda en una jugada en què va superar Cubarsí i Balde, després d’aprofitar l’enèsima pèrdua de De Jong. Va corregir Maresca amb el 9 Delap, autor del tercer. I va mirar de protegir el marcador Flick amb Raphinha i Christensen. En van ser 3 i prou.

El pròxim partit del FC Barcelona a la Champions ja serà una final. Dimarts 9 contra l’Eintracht de Frankfurt a partir de les 21.00h.