Joan Maria Pou i Ramon Besa bategen el llibre d’Albert Blaya sobre Lamine

El locutor dels partits del Barça a Rac1, Joan Maria Pou, i el veterà cronista esportiu Ramon Besa, flamant Premi Ofici de Periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, van ser els encarregats de presentar el primer llibre publicat pel periodista i analista de futbol manresà Albert Blaya Sensat (1998), «Univers Lamine Yamal», en un acte que es va celebrar dijous a la llibreria Altaïr de Barcelona. Davant d’una cinquantena de persones, Besa i Pou van desgranar les claus del llibre, que no es proposa com una biografia del jove futbolista mataroní, sinó com «una excusa per parlar de la metodologia i el context que han fet possible que hagi emergit una figura com aquesta», va dir Pou, que va qualificar «Univers Lamine Yamal» de «llibre intel·ligent».

Ramon Besa, que també prologa l’obra, va destacar «el mèrit» de lllibre, que «parla amb el to i la mirada de Lamine», perquè Albert Blaya, com Lamine al futbol, «representa la generació de nous periodistes, no contaminats, que es miren les coses de manera intel·ligent i divertida». Per a Besa, el llibre de Blaya Sensat té «qualitat literària, perquè l’Albert no força el llenguatge. I té frescor i agilitat». Per a Pou, la clau del llibre és que està escrit per «una persona amb criteri i amb una qualitat que marca la diferència».

Segons el periodista manresà, col·laborador de Rac1, TV3 i El Periódico i amb experiència a Regió7, escriure «Univers Lamine Yamal» «va ser com un salt al buit. No en podia fer una biografia, perquè en ser un jugador tan jove la seva es renova cada dia, però em va servir de pretext per intentar explicar el Barça a través de la mirada futbolística de Lamine i Lamine a través del Barça». Per a Albert Blaya, el crack mataroní és «un talent que entra pels ulls, un jugador diferent, divertit, però alhora cerebral a l’estil de Xavi, que s’acosta als companys. No és un jugador només d’u contra u, perquè entén les situacions complexes del joc».

Durant la conversa a tres bandes, que va conduir Joan Maria Pou, van ser presents les figures de Laureano Ruiz, Rinus Michels, Johann Cruyff, Paco Seirul·lo, els protagonistes d’haver modelat el el que avui es reconeix com l’ADN blaugrana. I la Masia, és clar, que «funciona com el solfeig perquè toqui una orquestra», va definir-la Besa. « El millor Barça es pot distingir només pel so de la pilota», va reblar el periodista del Lluçanès, per a qui «la Masia és una cultura de joc, que no es pot copiar; no és la formula de la Coca cola».

Blaya aborda també en el seu llibre l’herència de Messi en les expectatives posades en Lamine. «Però el seu referent és Neymar, per la seva manera d’entendre el futbol i la vida, un fet que inquieta l’afició. Però això no és necessàriament dolent», va assenyalar Pou. Per a Blaya, «Messi és el pròleg dels jugadors que arriben al primer equip i també l’epíleg, però això perverteix l’essència del jugador. Per això Lamine se’n desmarca, i diu ‘Messi és el millor, però jo soc molt diferent’». Blaya va elogiar el futbol del mataroní, un futbolista que entén aquest esport «de manera molt lúdica», però que alhora «té un sentit de l’honor molt alt, una qualitat que retroalimenta el Barça i li dona energia».

Per a Besa, el Barça viu «un moment extraordinari», en què s’albira una nova etapa en l’afició després de l’època «en què el camp sostenia un equip perdedor», i del futbol de «sibarites» de Guardiola. «La nova generació, la de Montjuïc, és de joves desacomplexats, ja no tan interessats en el ‘més que un club’ com en gaudir del futbol». El mataroní té un estil de joc «que flueix. Amb una naturalitat que l’apropa als joves, i és representant d’una generació que s’ha de buscar la vida. Lamine ha fet tornar a obrir les portes del Camp Nou, perquè la gent el vol veure». Segons Albert Blaya, que té un germà de l’edat de Lamine, Cubarsí i el berguedà Marc Bernal, aquesta és una generació «que sorprèn per la tranqui·litat amb què es mou, la seva manca de dubtes, i és l’única manera d’arribar a dalt».

Com a colofó, els tres periodistes van recomanar que, si bé la clau de volta per part del club consisteix a «detectar el talent», alhora «cal paciència i no tenir la necessitat de guanyar per guanyar».