El Barcelona supera la prova de l’Atlètic i fa bo el lideratge

Era un repte. Després de les derrotes contra PSG, Chelsea i Reial Madrid, la visita d’un Atlètic que no perdia a la Lliga des del 17 d’agost contra l’Espanyol i que al novembre havia guanyat tots els partits, era una mena de revàlida a mig curs per saber si el Barça és a punt per disputar tots els títols. I el Barça la va aprovar amb nota molt alta.

Va remuntar el 0 a 1 inicial amb gols de Raphinha, Olmo i Ferran, en partit corresponent a la jornada 19, avançat perquè aquell cap de setmana es trobaran disputant la Supercopa d’Espanya. L’Athletic i el Madrid, els altres dos semifinalistes, juguen aquesta tarda a partir de les 19.00h. La victòria consolida el lideratge dels blaugrana, posa pressió als merengues i deixa els matalassers a sis punts.

Flick ja va poder presentar un onze semblant al que la temporada passada va guanyar Lliga, Copa i Supercopa espanyola i va fer creure que la Champions també seria al seu abast. Recuperava Raphinha i Pedri al mig del camp i hi suplia la baixa per febre de De Jong amb Èric Garcia. El lloc del martorellenc tornava a ser per a Gerard Martín, convertit en una aposta de l’alemany per tapar el forat que hi va deixar Iñigo Martínez.

Que era un partit dels grans es va notar de seguida a la gespa i es va percebre a la grada pràcticament plena (45.205 persones), amb el públic concentrat en el partit, conscient de la transcendència dels tres punts que hi havia en joc, gens pendent de quin càntic tocava entonar.

Es van avançar els matalassers després d’un inici equilibrat i just quan semblava que els blaugrana traslladaven el joc a camp visitant. Una passada en profunditat de Nahuel va deixar sol Baena, llest a trencar la línia avançada amb el peu esquerre de Cubarsí massa enrere, perquè encarés i batés Joan Garcia.

El gol va activar els blaugrana. Raphinha va empatar, es va encendre el Camp Nou i l’efervescència va recordar les remuntades de la temporada passada. Pedri ordenava l’equip i dirigia les operacions d’atac i Raphinha les accelerava amb sentit i empenyia els companys, no sempre amb correspost, a avançar la pressió i a no rebaixar el ritme. Olmo s’amagava entre línies. Va ser ell qui va provocar el penal que Lewandowski va enviar als núvols (un marcat de tres llançats porta aquesta temporada el polonès).

L’error no va apaivagar l’entusiasme dels blaugrana que van seguir generant ocasions, ni va fer defallir Lewandowski que amb un cop de cap rabiós se n’hauria redimit si Oblak no hagués tret una mà prodigiosa. Mereixia el Barça anar-se’n al vestidor per davant al marcador.

Simeone va tocar l’equip del vestidor estant. Va fer entrar Gallagher per Nico i va situar Baena a prop d’un Julián Álvarez inèdit a la primera meitat, aparegut a l’inici de la segona amb un xut enverinat que Joan Garcia va saber interpretar i amb una deixada a Giuliano que va rematar fora de banda. Entremig, Raphinha havia creuat massa una assistència deliciosa de Lamine Yamal. L’Atlètic havia tornat a igualar el joc, però perdia Baena a l’hora de joc per lesió i Simeone ho aprofitava per fer entrar també Sorloth per Giuliano.

El resultat quedava pendent de qui encertés a desequilibrar-lo. Va ser Olmo, per culminar una jugada coral iniciada des de la defensa. En la rematada amb l’esquerra, es va fer mal a l’espatlla. Van entrar Ferran i Rashford per un Lewandowski desencertat.

Flick estirava els minuts de Pedri, fins que el canari va decidir que més de 72 podia ser una imprudència. També se’n va anar Raphinha. L’Atlètic havia fet el pas endavant que li calia. El Barça entrava en mode supervivència i Simeone hi afegia Griezmann. Va acabar el Barça amb Christensen de terer central, substituït Lamine Yamal. La resistència va durar mitja hora llarga i amb el premi del gol de Ferran per certificar una gran victòria.