Manresa acull la Copa Premier amb èxit de participació

Manresa va ser la seu de la primera edició de la Copa Premier, que va reunir 36 equips de categoria aleví (S11 i S12) als camps de la Mion, la Balconada i el Gimnàstic Parc. L’acadèmia de tecnificació Top Futbol Base, de Sabadell, es va imposar a la final per 2-0 al Viladecavalls, que va ser segon classificat, mentre que el Tibidabo Torre Romeu, també de Sabadell, es va quedar amb el bronze. El màxim golejador del torneig va ser un dels jugadors locals, Hug Carpio, de la Pirinaica.

Els guanyadors, Top Futbol Base, no és un club federat, sinó una acadèmia de tecnificació per a joves futbolistes. Situada a Sabadell, creen equips formats per jugadors de diversos clubs que participen de les sessions de tecnificació, i es dediquen a jugar aquest tipus de tornejos amistosos.

La competició es va desenvolupar en dues fases. Al matí, hi va haver una fase inicial on dotze equips competien a cadascuna de les tres seus. Els millors classificats es van jugar el campionat a la tarda, en la fase Or, mentre que els altres conjunts van disputar les fases Plata i Bronze en funció dels resultats obtinguts en els partits de la fase inicial, de manera que tots els equips van poder jugar les fases finals.

Des de l’organització, liderada per la Pirinaica, Rubén Chamorro valorava positivament el desenvolupament de la competició: «és un torneig complex, ajuntar 36 equips és tota una fita. És un dels tornejos més grans de Catalunya i, a nivell nacional, s’ha posicionat com a una competició interessant». «El 99% dels nens i la immensa majoria dels clubs s’ho van passar bé i ho van gaudir. Van acabar contents», relata.

Noves dates i menys fred

Chamorro ja dona per fet que hi haurà més edicions. «Tot és millorable, i quan ho tornem a fer, podrem arreglar coses i millorar allò que no hagi acabat de funcionar». «Era la primera edició, i farem cas a totes eks suggeriments que ens han arribat i les incorporarem a les pròximes edicions».

Un dels aspectes que, probablement, pugui modificar-se és la data. «Intentarem fer-ho al maig o el juny, un cop acabem la temporada. Una època on faci menys fred i hi hagi menys inclemències climàtiques, perquè els nens van tenir fred i alguns es van acabar refredant».

El repte més clar era la dispersió de les seus. «El fet de tenir tres seus, la Mion, la Balconada i el Gimnàstic Parc, és un problema afegit. Implica més voluntaris, comunicació telemàtica, etcètera». Tot i això, la gestió entre les seus va poder funcionar i Chamorro destaca que els clubs van acabar satisfets i espera que la majoria puguin repetir.