L'atleta Manel Deli afronta avui una cursa de 24 hores, el seu repte més delirant

Costa d'imaginar fins on arriben els límits del cos i de la ment humanes assistint a reptes com el que aquest dissabte afrontarà l'atleta de l'Avinent Manresa Manel Deli. Es tracta de córrer durant 24 hores seguides donant voltes a la pista de l'estadi Serrahima de Montjuïc, a Barcelona. És una de les proves més prestigioses del circuit d'aquest tipus de curses perquè ell no és l'únic temerari, per no utilitzar d'altres qualificatius, que practica aquesta disciplina. Entre les 12 del migdia del dia 13 i la mateixa hora del 14, amb la nit inclosa, 150 participants intentaran assolir el mateix objectiu. I no seran sols.

Perquè la prova barcelonina, que ja va cobrir les inscripcions des de fa setmanes, viurà les 24 hores dels corredors que aniran pels carrers 1 i 2. Però al mateix temps, 150 més faran les 12 hores (carrers 3 i 4), 150, les 6 hores (carrers 5 i 6) i els 150 finals, la cursa de relleus (carrers 7 i 8). Com les Rambles en hora punta per encabir 600 valents amb unes sabatilles i una gran capacitat per resistir. Això sí, cada tres hores els deixaran canviar el sentit de la marxa, se suposa que per no cansar-se. Fa gràcia i tot.

Deli, campió estatal i medallista mundial dels 100 quilòmetres, s'ha preparat com cal i ho encara amb un cert ànim de revenja. Explica que "no vaig poder anar al Mundial perquè he tingut un any complicat. Vaig tenir una operació estomacal a la primavera, vaig tornar a entrenar-me a final de juliol i no he recuperat el meu millor estat de forma fins a final d'octubre. A Barcelona hi ha una gran participació, amb molts noms importants, i serà una manera de mesurar-me amb ells que em motiva".

Perquè Deli no sap anar a una cursa a participar i acabar. "Soc competitiu i tinc tres objectius. El primer seria batre el rècord de Catalunya, establert en 246,5 quilòmetres. El segon, arribar als 254 quilòmetres, que és la marca que m'hauria permès arribar al Mundial. Així em podria demostrar que puc ser-hi. I el tercer, ja més utòpic, fer 270 quilòmetres, una marca que en el Campionat del Món m'hauria fet aconseguir un top-10".

Explorar el desconegut

És conscient que hi ha moltes variables de la cursa que no ha viscut mai i que no domina. La seva intenció "és no parar en tota l'estona de córrer excepte per orinar. Hi ha atletes que tenen molt ben dominat el ritme i fins i tot contemplen parar-se estones a estirar músculs o a descansar. L'única norma és que no abandonis les instal·lacions durant les 24 hores". El problema principal que pensa que pot tenir és "haver de córrer massa a poc a poc. En les curses de cent quilòmetres, els meus ritmes són més ràpids i ara hauré d'anar a 4.45 o 5 minuts el quilòmetre, una velocitat que no utilitzo ni tan sols quan surto a escalfar. Si anés massa de pressa al començament, segurament ho pagaria al final. Es tracta de regular-ho".

Aquest canvi de ritme sobre el que és habitual "podria provocar-me també problemes musculars, però la preparació que hem fet ha estat encaminada a que això no em passi".

A part del repte físic, tant o més important és el mental. Deli ha explicat moltes vegades que fa passar les llarguíssimes hores fent operacions mentals, amb les quals enganya el cert tedi que pot suposar anar fent voltes a un circuit en el qual veus sempre el mateix paisatge. Segons ell, el mur d'aquesta cursa "serà a partir de l'hora 14 [les dues de la matinada de diumenge]. Fins aquí s'hi pot arribar bé, però a partir de llavors ja entres en un territori nou".

Entre aquestes novetats també hi ha "la nit. És la primera vegada que correré a les fosques. També a veure com reacciona el meu cos al fred que pot fer o a la pluja. Els dos elements faran de tot menys ajudar". Tot, al costat de grans especialistes com el murcià Kiko Martínez, qui ostenta el rècord estatal amb 284 quilòmetres. "Per ara és inabastable", sosté Deli. Per ara, Un bon matís.