Allan Simonsen: Quan et pren el lloc un tal Maradona

En totes les biografies del genial (futbolísticament parlant) Diego Armando Maradona s’explica que va jugar al Barça entre el 1982, just després de la seva participació al Mundial d’Espanya, i el 1984. Es donen a conèixer tots els detalls d’aquella transacció, però se’n sol oblidar una víctima. I no era un qualsevol. Era algú molt estimat per l’afició blaugrana que, fins ara, i fins que algú de l’estil Haaland no ho faci canviar, és l’únic jugador dels països nòrdics d’Europa de guanyar la Pilota d’Or. Avui fa 73 anys un altre gran, encabit en un petit cos. El danès Allan Simonsen.

A Barcelona va arribar el 1979 ja amb el guardó aconseguit i amb 26 anys. I no ho va tenir fàcil. Va haver de substituir algú tan estimat com el neerlandès Johan Neeskens després de la final de Basilea de la Recopa, una competició que, curiosament, marcaria el seu propi final al Camp Nou.

Simonsen era un jugador catalogat com a extrem però que tenia molts més registres. Provenia d’un país que, fins aleshores, no havia disputat mai cap Mundial i encara trigaria a fer-ho. Dinamarca no era gran cosa en el concert internacional, però els seus jugadors van començar a aprofitar la proximitat amb Alemanya per integrar els seus equips i ell en va ser un cas.

El 1972, amb 19 anys, deixava la seva localitat natal de Vejle i era fitxat per un Borussia Mönchengladbach que es convertiria en un dels clubs més reconeguts i brillants de la dècada dels setanta. Allà seria entrenat per dos tècnics que també acabarien al Barça, Hennes Weisweiler, que va tenir moltes polèmiques amb el Cruyff jugador, i Udo Lattek. Amb el primer va guanyar la Copa de la UEFA del 1975. De fet, Simonsen té un particular rècord, el de marcar en les finals de les tres competicions europees d’aleshores. Dos anys més tard, el 1977, ho faria en la de la Copa d’Europa, tot i que l’equip perdria la final de Roma contra el Liverpool.

En aquell curs va ser guardonat amb la Pilota d’Or. Ell sempre explica que li ho van dir mentre es comprava un salsitxa en el decurs de les seves vacances d’hivern, un mètode d’informació ben diferent a les gales actuals.

El 1979 va fitxar pel Barça i l’afició el va idolatrar. Li deien Simonet, pel seu aspecte físic. Hi va estar tres anys i va marcar i assistir Quini en la final de la Recopa guanyada al Camp Nou el 1982. Aleshores ja se sabia que arribava Maradona i només hi cabien dos estrangers. Calia triar entre Schuster i ell i va haver de fer les maletes a un club tan desconegut com el Charlton Athletic.

Però Simonsen també és un pioner en el futbol danès perquè un gol seu de penal a Wembley, el 1983, va eliminar Anglaterra i va classificar Dinamarca per a la fase final de l’Eurocopa 1984. Allà, en el primer partit contra França, es va destrossar un genoll i mai més va tornar a ser el mateix. Això sí, dos anys més tard va rebre el premi del seu seleccionador, Sepp Piontek, de jugar vint minuts en un Mundial, el de Mèxic. Un just premi a una carrera que va posar un país en el mapa futbolístic.